Les conselleres d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i de Drets Socials, Violant Cervera, s’han reunit aquesta tarda amb el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá a la seu del departament de Drets Socials. En la trobada, les conselleres han urgit al ministre a fer efectiva la modificació del reglament de la Llei d’Estrangeria en relació als requisits per a l’obtenció dels permisos de residència i treball, demanda del Govern i les entitats socials catalanes ja que és imprescindible per tal de millorar les condicions de vida i la seva inclusió social dels i les joves migrades .

Cervera ha explicat que “des de l’any 2017 han arribat a Catalunya més de 8.100 joves migrats sols. D’aquests, 5.293 son atesos per la DGAIA, sent 3.837 majors d’edat”. Quan superen la majoria d’edat i perden el permís de residència, es troben amb enormes dificultats per continuar treballant.

En aquest sentit, Verge ha reclamat al govern espanyol "que no sigui còmplice de les barreres administratives derivades de la llei d’estrangeria, una llei absoleta i poc garantista dels drets humans i que aboca a una situació indigna a milers de joves”. “La legislació actual talla de forma brusca la seva evolució i els aboca a la marginalitat”, ha reblat Cervera. 

Pel que fa a l’impacte que té la llei d’estrangeria sobre les dones migrades, la consellera ha assegurat que suposa una clar exemple de violència institucional perquè no protegeix a les dones en situació de violència masclista, de l’assetjament sexual de les treballadores de la llar o  de les víctimes de tràfic amb finalitat d’explotació sexual; així com la irregularitat sobrevinguda    que encara vulnerabilitzat les dones encara més.

Traspàs de les competències d’acollida

La consellera Verge ha exigit el traspàs efectiu del total de les competències d’acollida de les persones sol·licitants i beneficiàries de protecció internacional així com dels recursos tant de l’estat com els corresponents provinents d’Europa per tal que Catalunya pugui acollir “més i millor” de des de la proximitat. “Volem exercir la competència d’acollida des de l’inici per tal d’harmonitzar-la amb el nostre model: integral i de mirada llarga”, ha afirmat la consellera.

Mentre no es produeixi aquest traspàs, Verge ha reclamat la codecisió del Govern de la Generalitat en la planificació i la gestió de la política de refugi.

La consellera d’Igualtat i Feminismes també s’ha mostrat preocupada per l’actual funcionament del Sistema d’Acollida i Integració per a Sol·licitants i Beneficiàries de Protecció Internacional degut a l’alt percentatge de denegacions de reconeixement de protecció internacional. Només un 5% de les sol·licituds són resoltes positivament  en comparació del 33% de mitjana europea. En aquest sentit, ha reclamat augmentar l’acollida i establir corredors humanitaris i vies segures tenint en compte especialment les “dones, infants i adolescents, persones LGBTI+ i activistes dels drets humans de l’Afganistan”.

La sentència del TC suposa una involució

La consellera Cervera ha mostrat la seva “perplexitat” davant la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Ingrés Mínim Vital, que ha qualificat de “clara regressió, una involució i atac a les competències que exercim des de fa 30 anys”. “Amb aquesta nova doctrina del TC”, ha afegit Cervera, “estan en risc totes les nostres competències”.

Sobre aquesta qüestió, ha assegurat que “compartim els arguments del vot particular, perquè el recurs no afecta al règim econòmic de la Seguretat Social ni al model de gestió ni a la legislació bàsica i no entenem que si l’any 90 va ser possible traspassar la gestió íntegra de les pensions no contributives, ara no es pugui fer”.

La consellera de Drets Socials ha subratllat que la sentència “suposa un perjudici per a la ciutadania, especialment per a les persones més vulnerables perquè manté la doble finestreta, dificulta la tramitació i augmenta la burocràcia. Els requisits són diferents i més restrictius que els de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).

Per tot això, la consellera Cervera ha reiterat la necessitat d’un traspàs de la gestió integra de l’IMV (gestió i resolució). Un traspàs que ha de venir acompanyat d’un conveni que garanteixi els mitjans econòmics, materials, humans i els aplicatius informàtics necessaris per gestionar aquesta prestació.