L’any 2020 es registren 243.566 canvis de residència entre municipis de Catalunya, xifra que representa una disminució del 8,2% respecte a l’any 2019. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’any 2020, per efecte de la pandèmia de la covid‑19, han disminuït els fluxos migratoris, tant els interns de Catalunya, com els que tenen com a origen o destinació la resta d’Espanya i l’estranger. El saldo migratori total per a Catalunya és de 47.553 persones (disminució del 58,2% respecte al 2019), com a resultat de l’aportació de la migració procedent de l’estranger (56.524) i de la resta d’Espanya (‑8.971).

Els fluxos migratoris dins de Catalunya són els que menys han disminuït en relació amb l’any 2019 (‑8,2%). L’anàlisi segons la grandària municipal mostra un comportament diferenciat dels municipis més petits, ja que són els únics que, en conjunt, han registrat més d’arribades que les que van tenir el 2019, un 9,7%. A més, el fet que també són els que més han reduït les emigracions cap a la resta de Catalunya (‑17,0%), dona al conjunt dels 736 municipis de menys de 5.000 habitants un saldo migratori dins de Catalunya de 13.068 persones.

A l’altre extrem, en el conjunt format pels 23 municipis de més de 50.000 habitants, el comportament de les entrades de població —que han disminuït un 17,2%— i les sortides —que només s’han reduït un 3,3%— en relació amb l’any 2019, ha donat un saldo negatiu de ‑28.674 persones.

En relació amb els fluxos migratoris amb la resta d’Espanya l’any 2020, el saldo ha estat de signe negatiu. Les emigracions (51.759) superen les immigracions (42.788) i dona per resultat una sortida neta de ‑8.971 persones, valor que representa més del triple que el de l’any anterior.

Pel que fa a les migracions amb l’estranger, s’han registrat 118.760 immigracions i 62.236 emigracions. El balanç resultant és de signe positiu, amb un saldo net de 56.524 persones, que representen una disminució interanual del 51,4% i que inverteix una tendència creixent iniciada el 2014.

Fluxos migratoris dins de Catalunya

Dels 243.566 canvis de residència entre municipis de Catalunya, 100.302 (el 41,2%) tenen lloc dins de la comarca i 143.264 (el 58,8%) amb una altra comarca.

Així, 38 comarques i l’Aran tenen un saldo de signe positiu. Els saldos migratoris més alts amb la resta de Catalunya es registren al Maresme (2.971), el Baix Penedès (2.684), el Vallès Oriental (2.313) i la Selva (1.718). Només tres comarques tenen saldo migratori amb la resta de Catalunya de signe negatiu: el Barcelonès (‑24.876), el Gironès (‑720) i el Segrià (‑443).

En considerar els fluxos en relació amb la població de la comarca, les taxes més elevades de migració neta positiva es registren a la Cerdanya (40,8‰ habitants), el Pallars Sobirà (26,6‰), el Moianès (26,2‰), el Baix Penedès (24,9‰) i l’Alta Ribagorça (24,8‰). Les comarques amb taxes de migració neta negativa són el Barcelonès (‑10,9‰), el Gironès (‑3,7‰) i el Segrià (‑2,1‰).

Segons la grandària del municipi, es constata un procés de desconcentració urbana: els municipis de 50.000 habitants i més tenen un excés de sortides internes respecte de les entrades, amb un saldo negatiu en conjunt de 28.674 residents que s’han traslladat a viure a municipis de menys grandària. Destaca Barcelona, amb una pèrdua neta de 19.536 persones, que han emigrat a la resta de Catalunya i la segueixen l’Hospitalet de Llobregat i Girona, amb saldos negatius per migració interna de 3.679 i 1.236 habitants respectivament.

Els municipis de menys de 20.000 habitants han estat els principals receptors de la migració interna. Els municipis de fins a 2.000 habitants tenen, en conjunt, un saldo net positiu de 6.186 habitants procedents de la resta de Catalunya; els municipis de 2.001 a 5.000 habitants han rebut un saldo net de 6.882 habitants; els de 5.001 a 10.000 n’han rebut 6.590 i el de 10.001 a 20.000 n’han rebut 6.382. En canvi, el conjunt de municipis de 20.001 a 50.000 habitants han tingut un creixement reduït derivat de la migració interna, amb un saldo net de 2.634 habitants.

Finalment, cal destacar l’alta mobilitat interna de la població estrangera. El 28,4% dels moviments entre municipis de Catalunya corresponen a població de nacionalitat estrangera, tot i que representen el 16,2% de la població.

Fluxos migratoris entre Catalunya i la resta d’Espanya

L’any 2020, s’han registrat 42.788 immigracions procedents de la resta d’Espanya i 51.759 emigracions cap a la resta d’Espanya, amb el resultat d’una sortida neta de -8.971 persones, que representa més del triple respecte a un any enrere (‑2.455). Aquest saldo negatiu es produeix tant en els nascuts a Catalunya (‑7.694), com en els nascuts a la resta d’Espanya (‑1.033) i a l’estranger (‑244).

Andalusia, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid agrupen la meitat dels fluxos migratoris entre Catalunya i la resta d’Espanya, encapçalats per Andalusia, amb el 18,4% de les immigracions i el 18,7% de les emigracions. Pel que fa al saldo d’entrades i sortides, només és de signe positiu respecte a la Comunitat de Madrid, Canàries i, Ceuta i Melilla. En l’altre extrem, Catalunya registra saldos negatius amb 14 comunitats autònomes, entre les quals destaquen la Comunitat Valenciana amb un saldo net de ‑2.186 habitants, Andalusia amb ‑1.822 i l’Aragó amb ‑1.361.

Els intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya han resultat de signe positiu de petita entitat a 21 comarques catalanes i l’Aran. Els majors saldos es registren a Osona (142 habitants), la Garrotxa (116) i l’Aran (109). Entre les comarques amb saldos negatius, el Barcelonès destaca com a centre emissor de les migracions cap a la resta d’Espanya, amb un saldo net de -5.346 persones.

Les taxes de migració netes positives més altes corresponen a l’Aran ( amb 10,9‰ habitants), la Segarra (3,5‰) i l’Alta Ribagorça (2,1‰), mentre que entre les taxes negatives destaquen el Pallars Jussà (‑9,3‰), el Barcelonès (‑2,3‰), el Baix Llobregat i l’Alt Urgell, totes dues amb ‑1,8‰.

Pel que fa a l’estructura per edats dels moviments migratoris amb la resta d’Espanya, cal destacar que els saldos migratoris nets són positius entre els 25 i els 29 anys per a la població de nacionalitat espanyola i entre els 15 a 34 anys per a la població estrangera. A la resta d’edats, les sortides són més nombroses que les entrades.

Fluxos migratoris entre Catalunya i l’estranger

L’any 2020 la migració amb l’exterior es va reduir notablement respecte al 2019 per efecte de la pandèmia de la covid‑19. S’han registrat 118.760 immigracions procedents de l’estranger, xifra que representa una disminució del 41,7% respecte a un any enrere i que inverteix una tendència creixent iniciada en 2014. D’altra banda, s’han comptabilitzat 62.236 emigracions amb destinació a l’estranger, la xifra més baixa des del 2007. El saldo net resultant és de 56.524 moviments, amb una magnitud semblant al registrat el 2017.

Per nacionalitat, el saldo extern de població de nacionalitat estrangera és de 56.702 habitants i de població de nacionalitat espanyola és de ‑178.

El saldo migratori extern és positiu a totes les comarques, tret de a la Selva (‑1,3 ‰). Les majors taxes de migració neta corresponen a l’Alt Urgell (14,8‰), el Barcelonès (13,8‰), el Baix Ebre (11,7‰) i la Garrotxa (10,8‰). Les taxes més baixes es registren a la Selva (‑1,3 ‰), el Vallès Oriental (2,7‰), l’Alt Penedès (2,9‰) i la Noguera (2,9‰).

Saldo migratori total

El saldo migratori total per a Catalunya és de 47.553 entrades netes, com a resultat de la migració amb la resta d’Espanya (‑8.971) i la migració a l’estranger (56.524).

La taxa de migració neta per al conjunt del territori és de 6,2‰ habitants. Totes les comarques registren saldos positius. Pel que fa als saldos nets en relació amb la població de cada comarca, destaquen per les altes taxes la Cerdanya amb 45,1‰, l’Alta Ribagorça amb 37,5‰, el Pallars Sobirà amb 35,4‰ i el Baix Penedès amb 30,3‰.