Justícia

.

Ciuró: "Catalunya és un dels països que millor ha adaptat la seva legislació a la Convenció de Nova York sobre Drets de les Persones amb Discapacitat"

query_builder   6 octubre 2021 17:28

event_note Nota de premsa

Ciuró: "Catalunya és un dels països que millor ha adaptat la seva legislació a la Convenció de Nova York sobre Drets de les Persones amb Discapacitat"

  • El Govern va aprovar aquest agost una normativa per reforçar els drets i l'autonomia de les persones amb discapacitat, mentre la Comissió de Codificació de Catalunya enllesteix l’adaptació completa al Codi civil

  • La consellera justifica la normativa per evitar la “llacuna legal” que hauria provocat l’entrada en vigor de la Llei estatal de suport a les persones amb discapacitat, que afecta Catalunya només en la seva vessant processal.
.
El Decret llei situa Catalunya en un dels països amb la legislació més ben adaptada i avançada respecte a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada a Nova York, el 13 de desembre de 2006, per l’Assemblea General de les Nacions Unides

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha defensat avui al Parlament de Catalunya el Decret llei que el Govern de la Generalitat va aprovar el passat mes d’agost per adaptar el Codi civil català a la Convenció Internacional de Nova York sobre els Drets de les persones amb Discapacitat.

Segons Ciuró “la normativa aprovada reforça els drets i l’autonomia de les persones discapacitades i converteix Catalunya en un dels països amb una legislació més ben adaptada a la Convenció de Nova York”. La titular de Justícia ha recordat que aquesta normativa internacional, aprovada l’any 2006 per les Nacions Unides, “reconeix a totes les persones amb discapacitat la capacitat jurídica en igualtat de condicions respecte al conjunt de ciutadans en tots els aspectes de la vida”.

“És davant d’aquesta nova realitat jurídica ha subratllat Ciuró— que el Departament de Justícia va impulsar un procés participatiu per adaptar la totalitat del Codi civil de Catalunya a la normativa de Nova York”. Amb les aportacions de persones individuals i entitats, la Comissió de Codificació de Catalunya actualment està redactant l’Avantprojecte de llei del llibre II del Codi civil de Catalunya, que aprovarà el Parlament.

“Mentrestant —ha argumentat la consellera—, a Catalunya calia establir un règim transitori per garantir els drets de les persones amb discapacitats, sobretot després que entrés en vigor la Llei estatal 8/2021, de 3 de setembre, que elimina el procés d’incapacitació”.

La consellera ha assenyalat que si no s’hagués aprovat de manera immediata el decret llei, amb l’entrada en vigor de la llei estatal, “s’hauria generat una llacuna legal” a Catalunya que comportaria indefensió amb les persones amb discapacitat.

“Calia omplir aquest buit legal, fins que no estigui conclosa la regulació definitiva que adapta el Conveni de Nova York al Codi civil català. Amb l’aprovació del decret llei ens vam posar al costat de les persones per no deixar els seus drets desatesos”, ha puntualitzat la consellera.

Autonomia de les persones discapacitades

Les persones amb qualsevol tipus de discapacitat poden demanar al jutge o notari que els nomeni un assistent, una persona que s’encarregarà d’ajudar-les a dur a terme aquells actes que no puguin fer per si mateixes, com ara expressar-se, signar, decidir, comprar o vendre. Els jutges o notaris hauran de nomenar assistents i no tutors o curadors, figures que la legislació civil ha utilitzat tradicionalment per resoldre situacions com aquestes.

El Decret llei, aprovat el mes d’agost, adapta la figura de l’assistència als drets de les persones amb discapacitat que recull la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. El text de Nacions Unides implica un canvi de paradigma i estableix un model de discapacitat basat en els drets, la dignitat i l’autonomia de la persona i, especialment, la seva voluntat i preferències.

La Convenció insta els estats a substituir els procediments d’incapacitació per un de respectuós amb les voluntats i les preferències de la persona amb discapacitat: els suports. Aquest mecanisme, que parteix de la idea d’autonomia i autogovern de tothom, permet completar la capacitat d’una persona en un, alguns o tots els àmbits, quan aquesta persona ha de prendre decisions jurídiques.

Ventall ampli de situacions

L’assistència és una mesura de suport prevista pel llibre II del Codi civil català. El Decret llei en detalla i amplia l’abast per tal que pugui adaptar-se a les múltiples situacions a les quals han de fer front persones amb diversos graus de discapacitat.

El suport pot anar des de la interpretació de textos legals per a qui pateix dislèxia, fins a la gestió de qualsevol aspecte de la vida de qui té una discapacitat intel·lectual severa, com ara un malalt avançat d’Alzheimer.

L’assistent és una persona física —de l’entorn familiar o social— o jurídica, com ara una fundació o organització sense afany de lucre. De manera gratuïta i voluntària, l’assistent proporciona el suport concret que la persona amb discapacitat necessita per als actes que no pot fer per si mateixa.

Quan el jutge o notari constitueix una assistència, haurà d’especificar quines són les funcions concretes i els actes en els quals haurà d’intervenir. La intervenció pot consistir en un suport puntual per a un acte concret —com ara ajudar a gestionar un patrimoni— o per a tots els actes de la persona —com ara signar, tramitar els seus ingressos o interactuar amb el banc.

L’assistent sempre ha de tenir present la voluntat i els gustos de la persona. Si aquesta no pot expressar-la, l’assistent l’haurà d’interpretar tal com la persona ho va fer en situacions semblants, o bé consultant el seu cercle de confiança.

Sol·licitar un assistent al jutge o notari ho pot fer la persona interessada, els cònjuges no separats, els descendents, els ascendents o els germans. Qualsevol persona —també serveis socials o sanitaris— podran informar el ministeri fiscal de la necessitat de constituir una assistència per a una persona determinada.

El jutge haurà de revisar d’ofici l’assistència cada tres anys, encara que podrà ampliar aquest termini sense excedir els sis anys. El nomenament d’un assistent per part del jutge o notari s’haurà d’inscriure al Registre civil.

 

1  

Imatges

Intervenció de la consellera Ciuró

Intervenció de la consellera Ciuró 86