Palau Robert

educacio

Del 27 d'octubre al 18 d'abril de 2022, a les Sales 1 i 2

"Portes Obertes a l'Escola Pública", un nova proposta expositiva al Palau Robert

query_builder   25 octubre 2021 09:05

event_note Nota de premsa

Del 27 d'octubre al 18 d'abril de 2022, a les Sales 1 i 2

"Portes Obertes a l'Escola Pública", un nova proposta expositiva al Palau Robert

Inauguració al Jardí el dia 26 a les 18h, a càrrec del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. L’acompanyaran el secretari de Difusió, Jofre Llombart Anton, i el comissari de l’exposició, Joan Domènech Francesch. (Visita prèvia amb els mitjans de comunicació a les 16:45h: sisplau, confirmeu assistència a Sandra Iglesias, sandra.iglesias@gencat.cat, o a Martí Porter, mporter@gencat.cat)

educacio

L’exposició Portes Obertes a l’Escola Pública és una iniciativa del Departament d’Educació amb la col·laboració del Palau Robert, centre adscrit a la Secretaria de Difusió del Departament d’Economia i Hisenda.

Ens proposa pensar l’escola des de diferents perspectives, a través d’una estructura que planteja els reptes actuals i futurs de la institució per, finalment, obrir els interrogants que l’escola pública, en constant evolució, es fa a si mateixa i ens fa a tots com a societat.

L’exposició s’organitza en sis àmbits:

  • El dret a l’educació
  • L’accés al coneixement, a la cultura i a uns valors
  • Un espai i un temps per a la infància i la joventut
  • L’escola davant la societat
  • L’escola pública en el sistema
  • Pensar l’escola del futur

Surt de la premissa que “Tothom pot ser educat i tothom té dret a ser-ho”: el segle XX va construir un poderós relat sobre l’educació. La ciutadania el va fer seu, a voltes al costat dels poders públics i a voltes liderant-ne la reivindicació. 

S’hi diu que la història de l’escolarització a Catalunya ha anat acompanyada del dret a fer-ho en les millors condicions possibles. Fa la síntesi de les propostes de l’Escola Pública amb el de l’Escola Nova sorgides totes dues a principis del segle XX, esbossada en el curt període de la República (Consell de l’Escola Nova Unificada)  i concretada com a projecte de qualitat a partir dels anys 70. Afegeix l’arrelament al territori, en llengua i continguts, amb una visió universal, plural i de respecte a  les cultures amb les que compartim el present. La Nova Escola Pública Catalana ha estat la concreció que els anys de la democràcia han ajudat a construir. 

I, avui, es planteja, quin significat té? L’escola pública és una institució essencial en la nostra  societat? Ho és si es recorda el seu triple propòsit: l’accés al coneixement, la  justícia social i l’emancipació de les persones. 

Però definir-la no dona el procés per acabat. S’ha de seguir pensant de manera conjunta què n’esperem i com fem possible un model amb la  capacitat i responsabilitat d’estendre’l a tota la població sense discriminació.

Portes obertes, doncs, per a mostrar i per a compartir neguits i indicis que ens acosten a l’ideal que hem definit en tants moments de la nostra història. Per plantejar interrogants, provocar la reflexió i trobar alguna resposta.

El comissari, Joan Domènech

Joan Domènech Francesch es descriu com a “aprenent de mestre jubilat”. El seu currículum, tanmateix, indica que és llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB (1975), que ha treballat a l’ensenyament des de 1972 i fins al 2017, que ha estat membre actiu dels Moviments de Renovació  Pedagògica tots aquests anys, i que ha publicat articles pedagògics i d’actualitat a les revistes Cuadernos de Pedagogía, Guix, Perspectiva Escolar, Aula, Escola Catalana i Diari de l’Educació, entre d’altres, a banda de diversos llibres sobre temes educatius. Escriu, també, al seu bloc: Després de l’escola http://joandf.blogspot.com/