El Memorial Democràtic inaugurarà aquest dijous 11 de novembre a les 11 hores a Empúries (l’Escala, Alt Empordà) un plafó informatiu i de senyalització que recorda els treballs forçats a què van ser sotmesos centenars de soldats republicans represaliats en les excavacions arqueològiques.

El nou espai de memòria quedarà senyalitzat a la ciutat romana del jaciment com un lloc de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. El plafó instal·lat serà visible en l’itinerari de visita pública del conjunt arqueològic, a la zona pròxima a les restes de l’amfiteatre i la palestra, escenaris d’una part important dels treballs efectuats amb els batallons de soldats presoners.

La creació d’aquest nou espai de memòria és una iniciativa conjunta del Memorial Democràtic de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Ajuntament de l’Escala. A l’acte d’inauguració hi participaran el director del Memorial Democràtic de Catalunya, Vicenç Villatoro; el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Jusèp Boya; l’alcalde de l’Escala, Víctor Puga, i el Dr. Francesc Gracia, catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Un batalló de 150 homes

Quan es van reprendre les excavacions arqueològiques a Empúries, en els anys immediatament posteriors a la fi de la Guerra Civil i a l’inici de la dictadura franquista, es va recórrer al treball forçat dels batallons disciplinaris de presoners de guerra que havien lluitat amb l’exèrcit republicà.

Entre els mesos de setembre del 1940 i el març del 1941 es van destinar a fer aquestes tasques els primers soldats presoners, que formaven part de la 4a Companyia del Batalló de Treballadors Figueres 71. Posteriorment, al desembre de 1941, s’hi va afegir una unitat del Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors 46, que fins aleshores estava instal·lada a Punta Paloma (Cadis).

Aquesta unitat havia arribat a constar de 150 homes, que treballaven simultàniament a les excavacions arqueològiques. Ho van fer fins a principis de 1942, quan van ser traslladats a Mallorca per fer altres treballs. Més endavant, les excavacions van continuar, però ja amb la participació d’unitats més reduïdes de soldats de lleva.

Uns treballs forçats poc coneguts

Després del conflicte, les primeres unitats de soldats presoners es van destinar, bàsicament, a reconstruir infraestructures que havien quedat malmeses durant la Guerra Civil i a instal·lar noves bateries de defensa. És poc conegut que també es van destinar treballadors forçats per reprendre les feines de descoberta de les restes arqueològiques de l’antiga ciutat romana d’Empúries.

Les tasques arqueològiques van ser supervisades per Martin Almagro Basch, responsable de les excavacions en el jaciment i també director del Museu Arqueològic de Barcelona des del 1939. Tot i que els treballs es van estendre en diversos llocs del conjunt arqueològic, es van centrar, bàsicament, a acabar de desenterrar la muralla meridional de la ciutat romana i a exhumar les restes trobades a l’amfiteatre i la palestra. Les restes es trobaven cobertes amb potents nivells de sorres que es van haver d’extreure i carregar mitjançant la instal·lació de diverses línies de rails i vagonetes.

Supervisats pels encarregats del museu i vigilats pels soldats i oficials al càrrec del batalló, els treballs es van fer en condicions molt dures i s’acompanyaven de càstigs freqüents. A això s’hi afegien la precarietat i la insalubritat de l’allotjament, la manca d’higiene i les malalties freqüents, i una alimentació deficient, fins al punt de motivar freqüents gestos de solidaritat per part dels veïns de l’Escala.

El record de la participació forçada dels batallons de soldats treballadors havia estat fins ara destacat en diverses exposicions, publicacions i conferències que han tractat la història de les excavacions emporitanes. També han estat objecte de recerques i estudis específics, especialment els duts a terme pel professor Francesc Gracia, catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Quedava fins ara pendent, però, la instal·lació en el jaciment d’un element museogràfic estable de senyalització i d’informació que servís per difondre la memòria d’aquesta trista pàgina de la història recent d’Empúries i per retre homenatge als soldats d’aquelles unitats disciplinàries que, gràcies a les tasques fetes amb circumstàncies molt penoses i humiliants, també van ser partícips del llarg procés de descoberta arqueològica de l’antiga ciutat d’Empúries.