Des de la sala d’actes de l’edifici Vèrtex de la Universitat Politècnica de Catalunya, la consellera Victòria Alsina ha explicat com “Catalunya té una posició geoestratègica a Europa, un fort ecosistema de recerca i ha demostrat ser altament competitiva en atracció de fons europeus: el sistema català de coneixement basat en centres de recerca, universitats i empreses dedicades a la recerca i a la innovació ha aconseguit finançar gairebé el 20% dels projectes d’innovació presentats als fons europeus competitius de recerca”.  

Alsina considera que ens trobem en un “moment d’inflexió” per “la postpandèmia, els reptes globals, la crisi climàtica o una desafecció política creixent”, i és en aquest context que “les inversions fetes avui en recerca, en generar dades obertes de qualitat i en empoderar la ciutadania perquè les utilitzi críticament són crucials per al futur més immediat”.

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha posat l’accent en “la importància del coneixement i la col·laboració internacional per fer front als reptes de futur en un món en plena transformació post-pandèmia”. 

Geis ha subratllat que aquesta col·laboració va més enllà de la diplomàcia científica: “El model que hem fet servir per arribar a vacunes i tractaments, l’hem de fer servir per molts altres aspectes: l’emergència climàtica i la transició energètica, la sobirania tecnològica, la ciberseguretat, la intel·ligència artificial, l’arquitectura i l’urbanisme... Alguns aspectes són urgents i molts investigadors ja hi estan treballant”. 

La consellera Geis ha posat en valor “el col·lectiu d’investigadors i investigadores de gran prestigi, reconeguts internacionalment, i un sistema de recerca tan potent com el de Catalunya, per contribuir a afrontar aquests reptes de futur tan importants”. A més, ha recordat l’aposta clara del Govern de la Generalitat per posar l’economia del coneixement al centre, amb un increment molt rellevant del pressupost per a recerca i universitats.

Fer acció exterior també des de l’interior del país

La visita al Barcelona Supercomputing Center s’emmarca dins de la nova estratègia del Departament d’Acció Exterior i Govern Obert per detectar oportunitats i crear complicitats entre Catalunya i països tercers de la mà d’actors econòmics, socials, acadèmics i institucionals, entre d’altres. “La internacionalització del nostre país comença a casa nostra, teixint aliances amb els actors internacionals que ja es troben a Catalunya”, ha destacat la consellera Alsina. “Una part important de l’acció exterior que impulsem des del Govern també té lloc a Catalunya. Avui a Barcelona, amb la segona visita que fem amb el cos consular hem explicat la importància de l’ecosistema de centres de recerca que tenim al país”. 

El Govern de la Generalitat treballa per teixir aliances i marcs de cooperació estratègica amb tots els actors internacionals establerts a Barcelona. Per això, el Departament d’Acció Exterior i Govern Obert organitza activitats i jornades de treball entre el Govern, el cos consular i diferents actors del país. La primera activitat programada va tenir lloc el passat 22 de setembre al Port de Barcelona.

“Volem fer créixer les relacions amb la xarxa consular perquè entenem que és una manera eficient i bona de connectar Catalunya al món”, ha dit la consellera, que considera que “és molt important, com a part de l’acció exterior, posar en valor infraestructures clau per al país com és el Barcelona Supercomputing Center, i el Govern ha de treballar perquè el ‘hub’ de recerca que tenim a Catalunya sigui també un factor fonamental de connexió amb l’exterior i d’atracció de talent per aconseguir projectes de tot tipus en benefici del país”. “El món postpandèmic ens ha ensenyat que els reptes són globals i que per tant les solucions han de ser globals i conjuntes, i tots els projectes vinculats amb dades que es lideren des d’aquí són un bon exemple del que hem de fer en el futur”, ha afegit. 

Des del Departament d’Acció Exterior i Govern Obert, ha explicat la consellera Alsina, “volem posar èmfasi en un projecte que es diu ‘Catalunya, país de dades’, que fomentarà la col·laboració publico-privada d’empreses, el sector cívic i les administracions públiques de tot Catalunya per compartir dades, per obrir-les, i per utilitzar-les per prendre millors decisions i implementar millor les polítiques públiques del Govern”.

La jornada d’avui ha començat a l’edifici Vèrtex de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on els ha rebut el rector de la universitat, Daniel Crespo. 

El professor i exconseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha explicat als cònsols el potencial de Catalunya com a pol científic i d’atracció del talent. 

Posteriorment el director del CERCA, Lluís Rovira, ha presentat la institució, i seguidament hi hagut una taula de debat sobre recerca i atracció de talent amb la directora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), Marga Nadal, el director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Lluís Torner, el director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, Ignasi Ribas, el director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), Jaume Ventura i el director general de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), Antoni Plasència. 

La comitiva s’ha traslladat després al Barcelona Supercomputing Center (BSC), on el seu director associat, Josep Martorell, n’ha fet una presentació i una visita guiada per les instal·lacions.

El Barcelona Supercomputing Center, una infraestructura de prestigi internacional

El Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), creat el 2005, és una gran infraestructura científica i centre de recerca líder en el desenvolupament de tecnologia. La seva capacitat d'influència es materialitza en l'establiment d'aliances amb companyies multinacionals i amb la incidència en l'atracció  de seus internacionals, així com en la promoció de la creació de noves empreses derivades.

Més de 725 experts i professionals en R+D formen part d’aquest centre que compta amb instal·lacions excepcionals, com el MareNostrum, un dels supercomputadors més potents d’Europa.

L’any 2019 la Unió Europea va concedir al BSC-CNS un dels seus projectes més importants i estratègics: ser la seu d'un dels tres superordinadorspre-ex-escala, l’última generació de supercomputadors europeus, batejat com a MareNostrum 5. El MareNostrum5 tindrà un rendiment màxim de 200 Pflops (200.000 bilions d'operacions per segon), que multiplicarà por 18 el del nucli de l'actual MareNostrum4 (13,7 Pflops), el superordinador principal actual del centre.

Durant la pandèmia de la Covid-19, a més, el BSC-CNS s’ha erigit com un dels principals actius de la recerca a Catalunya impulsant, liderant i participant en investigacions relacionades amb el virus SARS-CoV-2. 

A més d’estar treballant amb la darrera versió del MareNostrum, el BSC està liderant el treball cap a un nou ordinador quàntic: aquest octubre ha iniciat la coordinació del projecte Quantum Spain, un ecosistema de computació quàntica que preveu la construcció i instal·lació del primer computador quàntic basat en tecnologia europea.