La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha respost aquesta tarda una interpel·lació al Parlament sobre l’estat del català a la Justícia. Ciuró ha començat la seva intervenció reconeixent la crítica situació del català dins l’àmbit judicial: “El català està en una situació dins l’Administració de Justícia més que precària. Només el 7,4% del total de les sentències que resulten dels jutjats i tribunals ho fan en català”.

En aquest sentit, la consellera ha reivindicat que “el català no pot ser considerat una llengua de segona a l’Administració de Justícia. El ciutadà té dret a fer ús de la llengua pròpia de Catalunya en totes les fases judicials i que això no li suposi una limitació en l’exercici dels seus drets”.

La titular de Justícia ha explicat les dues línies d’actuació del Departament per tal “d’apuntalar l’ús del català”. La primera d’aquestes línies consisteix a potenciar l’ús i el coneixement del català des d’una vessant interna a través del Pla de Foment de l’ús del català, el qual permetrà revisar quin és l’estat del català dins de l’Administració i del Departament. “Es tracta d’abordar com es tracta el català al Departament; des dels jutjats a les presons o des de l’atenció a la víctima fins als traductors jurats”.

D’altra banda, la consellera ha explicat que la segona línia d’actuació interpel·la tots els operadors jurídics externs. “Cal implicar tots els operadors (Universitats, Escoles de Pràctica Jurídica, Escoles judicials) i cal fer difusió de totes les eines que com a Departament posem al seu abast perquè siguin utilitzades”. Entre els múltiples recursos oferts, destaca l’assessorament lingüístic i de correcció de textos i models de formularis.

A més, Lourdes Ciuró ha assegurat que “cal que es perdi la por a actuar en català, cal que advocats i procuradors s’animin a fer servir totes les eines que tenim a l’abast”. Ciuró també ha recordat la campanya que aviat es llençarà, “Fes justícia al català”, per tal d’incentivar l’ús de la llengua en aquests agents, ja que “difícilment  sortiran sentències i escrits dels jutjats en català si no hi entren”.

Finalment, la titular de Justícia ha posat en manifest que “l’ús del català a la Justícia és un dret lingüístic dels ciutadans de Catalunya” i que la solució arribarà quan “el català sigui un requisit, i només un mèrit” en la provisió de places de l’Administració de Justícia”.