Institut Català de les Dones

Plenari de l'OIG

Consellera Verge: "Les dades existents segueixen sense prestar atenció a la diversitat interna dels subjectes"

query_builder   9 desembre 2021 16:06

event_note Nota de premsa

Consellera Verge: "Les dades existents segueixen sense prestar atenció a la diversitat interna dels subjectes"

 

  • Aquest matí prop de 60 representants d’institucions han participat en el primer plenari de l’Observatori de la Igualtat de Gènere de la legislatura
  • S’han presentat dos estudis pioners a nivell mundial: un sobre violències masclistes i dones grans i un altre sobre estadístiques amb perspectiva de gènere interseccional
La consellera Verge ha presidit el planari de l'OIG

La consellera d’Igualtat i Feminismes (IFE), Tània Verge Mestre, ha presidit aquest matí la primera reunió plenària de l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG) que té lloc en l’actual legislatura i la conselleria d’IFE. En la inauguració de la sessió la consellera ha posat sobre la taula que “els indicadors haurien de ser capaços de mesurar els rols, les expectatives i necessitats i comportaments social i culturalment apresos i construïts, i documentar com el gènere facilita o dificulta l’accés als recursos, el reconeixement i l’estatus”.

Verge ha exemplificat que “sabem que Catalunya no és el país dels Barrufets, on només hi havia una Barrufeta. Però les dades ens segueixen tractant com la Barrufeta. Les dades existents segueixen sense prestar atenció a la diversitat interna dels subjectes dones i els subjectes homes, fet que impedeix copsar les discriminacions múltiples”.

La consellera ha explicat que “no ens podem quedar només amb dades sensibles als gènere, sinó que hem d’anar molt més enllà. L’enfocament intereseccional ens obliga a considerar totes aquestes necessitats i expectatives i circumstàncies específiques de les dones, de les dones migrades, de les dones racialitzades, de les dones amb discapacitat, de les nenes, les adolescents, les dones grans, les dones lesbianes, trans o no binàries”.

Verge ha celebrat que en el plenari de l’OIG s’han presentat dos estudis que posen el focus en l’abordatge de les polítiques d’igualtat des de la interseccionalitat: “quan parlem de les violències masclistes contra les dones grans o de la inclusió de la perspectiva de gènere intereseccional en les estadístiques estem nodrint les arrels d’aquest treball que hem de desenvolupar a tots els nivells”, ha afirmat.

Seguidament, la presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD) i de l’OIG, Meritxell Benedí Altés, ha destacat “el paraigua nou i ampli de la conselleria IFE que ens permet avançar més decididament cap a poder observar la realitat amb perspectiva de gènere i disposar de les eines que facin que trenquem el biaix“.

I ha anunciat que “l’OIG canvia i incorpora noves vocalies. Treballem en un nou pla estratègic de l’OIG que estem articulant en funció de la nova estructura de la conselleria. I, per tant, preparem un nou decret on revisarem les funcions, les àrees prioritàries, el retiment de comptes i els grups de treball”.

A més de Benedí, han acompanyat la consellera la secretària general d’IFE, Georgina Oliva; la secretària d'Igualtats, Mireia Mata Solsona; la secretària de Feminismes, Montse Pineda Lorenzo; el director general de Polítiques Públiques LGBTI+, Xavier Florensa Cantons i la directora executiva de l’ICD, Neus Pociello Cayuela.

Estudis pioners

En la sessió s’han presentat dos estudis pioners que ha impulsat l’OIG. En primer lloc, Neus Pociello, exdirectora de la Fundació Aroa, ha presentat l’estudi qualitatiu i pioner a nivell mundial  “Les violències masclistes vers les dones grans: una aproximació feminista i interseccional. Aquesta experta, actual directora del l’ICD, ha posat sobre la taula que “les dones grans reben l’impacte dels efectes acumulatius de la discriminació i les desigualtats de gènere i les violències masclistes al llarg de les seves vides. A més, el seu present està travessat per l’impacte de la discriminació estructural i sistèmica normalitzada al món, l’edatisme i el masclisme”.

Pociello ha fet notar que “tot i que gairebé una quarta part de la població de Catalunya són persones grans i que el 63,08% són dones, hi ha una homogeneïtzació sistèmica d’aquests grups d’edat i una gran invisibilitat de les violències masclistes que pateixen. Cal analitzar la població en rangs d’edat més petits. Hem detectat que quan les dones són de més 60 anys se les inclou dins un mateix rang. Hi ha una mirada reduccionista de la realitat i el cicle de vida”. 

Seguidament, Barbara Biglia, de la Universitat Rovira i Virgili,  i Jordi Bonet Martí, de la Universitat de Barcelona, han presentat les reflexions que han culminat amb l'elaboració de la guia "Introduint la perspectiva de gènere i interseccional a les estadístiques. Guia teorico-pràctica" ,que l’ICD publicarà properament, i on han participat Marta Luxan, de la Universitat del País Basc i Maria de la Fuente, fundadora de la cooperativa Quotidiana especialitzada en Igualtat.

Bonet ha explicat que “aquesta guia té l'objectiu d'oferir estratègies i pràctiques per incorporar la perspectiva de gènere i interseccional en els processos de producció i d’interpretació de les dades estadístiques, així com dels estudis que se’n puguin derivar”. I ha reivindicat que “en aquest camp, el marc legal va per davant de la realitat. La guia intenta ajudar en aquest procés de transició”. Barbara Biglia ha afirmat que “a la guia no hi ha conclusions. Obrim portes. Són preguntes per fer-se cada cop que abordem una estadística”.

El treball situa què és la perspectiva de gènere Interseccional i mostra com superar els biaixos de gènere en totes les fases del procés estadístic: identificació de tema,  definició del problema, elecció d’objectius, operacionalizació dels conceptes, identificació dels subjectes on buscar dades, dissenys dels instruments de recollida, anàlisi i interpretació de les dades i difusió. També aborda com superar el biaix en la formulació de preguntes: què es mira, com es pregunta i a qui i quan i amb quina freqüència, així com en la categorització de les respostes. I aprofundeix en la desagregació i creuament de variables, els indicadors de gènere i proposa un canvi de paradigma en la divulgació de les dades.

L’enfocament interseccional serveix per explicar de quina manera diferents sistemes de dominació i privilegi social —gènere, preferència sexo-afectiva, funcionalitat, origen, cultura, classe social, edat, entre d’altres— interactuen, tot configurant-se en desigualtats socials i donant pas a discriminacions específiques.

Grups de treball

Finalment, representants dels cinc grups de treball han exposat les principals actuacions que estan duent a terme. Lidia Arroyo Prieto, representant del Grup de Treball de dades, ha destacat les aportacions metodològiques realitzades en el procés d’avaluació de la llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes. Carme Figueras Siñol, com a representant del Grup de treball d’anàlisi de la imatge púbica de les dones, ha explicat l’actual realització d’un estudi sobre de les violències masclistes en les xarxes socials d’ús majoritari per part de la població adolescent i jove: “l’objectiu és l’anàlisi  d’Instagram i Tik Tok en els i les adolescents entre 12 i 16 anys i fomentar una anàlisi crítica d’aquests continguts”.

Per la seva banda, Santos Fèlix Farreras, representant del Grup de treball de proposta de polítiques públiques d’igualtat, ha reclamat, entre d’altres consideracions, més formació en matèria de gènere per al persona públic. Maria de la Fuente Vázquez, representant del Grup de treball d’anàlisi de la situació laboral de les dones, ha destacat el treball de l’OIG en en el marc del Programa de les dones del món rural i marítim 2021-2025 per facilitar la perspectiva de gènere i la interseccionalitat de les dones d’aquests àmbits

La portaveu del Grup de treball d’anàlisi de la violència masclista,  Neus Carrilero Carrió,  ha exposat que “les intereseccionalitats marquen els treballs del grup en els darrers anys i en el futur”.  Finalment, Clara Torras, secretària de l’OIG,  ha agraït l’expertesa i la generositat de les vocalies: “aquesta generositat en el coneixement ha permès que lOIG sigui el que és”.

OIG

L’objectiu de l’OIG és contribuir al coneixement de la situació de les dones a través de l’anàlisi de dades i l’impuls d’estudis per a una millor presa de decisions, planificació i avaluació de les polítiques públiques.

L’OIG compta amb 59 vocalies on hi participen els Consells de l’Audiovisual, Interuniversitari, Il·lustres Col·legis d’Advocacia, i els Col·legis de Metges, Infermeres i Infermers, Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació, Psicologia; Pedagogia; Politologia i Sociologia; Periodistes; Treball Social i d'Educadores i Educadors Socials. També representants de les organitzacions sindicals i organitzacions empresarials més representatives, del Consell Nacional de les Dones de Catalunya, la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista i la Federació de Municipis de Catalunya i  l’Associació Catalana de Municipis, així com de secretaries i direccions generals de la Generalitat de Catalunya.

1  

Imatges

Plenari de l'OIG

Plenari de l'OIG 1447