La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha presentat avui el projecte de rehabilitació i consolidació del Poble Vell de Corbera d’Ebre (Terra Alta). L’acte s’ha fet a l’església vella de Corbera d’Ebre, on s’han explicat els detalls de la primera fase dels treballs. En l’acte també hi han intervingut l’alcalde de Corbera, Antonio Álvarez, i l’equip d’arquitectes responsables de la redacció del projecte, l’empresa Feu i Godoy Arquitectes, SLP. 

Durant el parlament, Ciuró ha destacat que el Departament de Justícia s’ha fixat com a prioritat “posar en valor” la memòria democràtica i que la recuperació del Poble Vell ret homenatge “a tots els veïns de Corbera d’Ebre ‒que durant la Guerra Civil van haver de deixar les seves cases‒ i també ret homenatge a la Terra Alta i a les Terres de l’Ebre, que es van situar en la zona zero dels pitjors combats”.

La consellera ha explicat que la consolidació del Poble Vell de Corbera d’Ebre ha de servir per homenatjar “la nostra història i la nostra identitat, i també el paisatge de memòria democràtica”. Ciuró ha assenyalat que “aquestes ruïnes ens parlen i no les podem emmudir: són un patrimoni col·lectiu, cultural i territorial que hem de protegir i potenciar”. En aquest sentit, la consellera ha avançat que la nova llei catalana de memòria democràtica ‒que s’està enllestint des del Departament de Justícia‒ dedicarà un capítol especial a la protecció i potenciació dels paisatges de memòria democràtica. “Aquests paisatges, com el de Corbera, són una oportunitat per a sacsejar consciències, fomentar la cultura de la pau i preservar la memòria, i no hi volem renunciar”, ha afegit.

D’altra banda, Ciuró també ha recordat que en els pressupostos de la Generalitat per a l’any que ve les polítiques de memòria tenen amb un augment del 21 %.

El projecte memorial

El projecte de consolidació i rehabilitació del Poble Vell de Corbera d’Ebre està pensat com un memorial que situa aquest monument, declarat Bé d’Interès Cultural, i el reconeix com a element del patrimoni memorial de Catalunya, de gran importància per poder explicar els efectes de la Batalla de l’Ebre i de la Guerra Civil.

Per primera vegada, s’ha posat xifra al que costarà la rehabilitació integral. La consellera de Justícia ha avançat que és un “projecte molt ambiciós i que caldrà anar-lo desenvolupant per fases. Però ho farem”, ha assegurat.

Els objectius del projecte són consolidar i preservar el Poble Vell de Corbera d’Ebre, posar-lo en valor i garantir que es pugui visitar en condicions de seguretat. El projecte preveu que les actuacions globals per rehabilitar els 44.500 metres quadrats de superfície del Poble Vell suposarien una inversió total de prop de tres milions d’euros.

El projecte de rehabilitació integral s’ha dividit en nou fases d’execució, que es podran anar abordant segons les disponibilitats pressupostàries de les administracions públiques interessades a participar-hi.

La primera fase dels treballs

El juliol passat el Govern va aprovar una inversió inicial de 253.598,88 euros per executar la primera fase de les obres de consolidació, que s’iniciaran, previsiblement, durant el tercer trimestre de 2022.

Els treballs d’aquesta fase tenen sis tipologies diferents d’actuacions.

1. Consolidació de les estructures. S’instal·larà un sistema de tensors que permetin preservar el patrimoni memorial. Els tensors són una tecnologia segura i poc invasiva, perquè són elements lleugers que no tenen un impacte visual en el conjunt. L’equilibri entre les estructures d’aspecte fràgil i el sistema de tensors i atirantats recorda, alhora, el trauma i la devastació de la guerra. D’aquesta manera, es mira enrere cap al passat per preservar el patrimoni i es fa una intervenció de futur que n’emfasitza el valor i l’expressió i en preserva l’aspecte i el significat.

2. Restauració de paviments i elements singulars. Es restauraran els paviments de terra, de pedra original, i es recuperaran i restauraran els elements singulars (com els trulls i les sitges). També es desplaçarà a la zona de la pineda L’abecedari de la llibertat i altres elements escultòrics presents a tot el conjunt. Aquesta zona boscosa es convertirà així en un espai d’art i de memòria.
3. Recuperació del nucli urbà. S’identificaran els portals dels antics habitatges amb marxapeus i portes. Es recuperaran les traces dels carrers i així es podrà percebre la dimensió real del Poble Vell. Es consolidaran les portes que hi ha (amb marxapeus, brancals, llindes i portes) i es col·locaran nous marxapeus de pedra allà on els habitatges o les portes han desaparegut.
4. Definició d’un itinerari de memòria. Es dissenyarà un recorregut intern pel memorial del Poble Vell. L’itinerari de memòria explicarà la Guerra Civil espanyola i la Batalla de l’Ebre, i es vincularà amb el patrimoni i els paisatges de memòria democràtica de les Terres de l’Ebre i del conjunt del país. El recorregut memorial també defineix les diverses fases d’execució –deu, en total– en què s’estructura el projecte.
5. Senyalització del conjunt mitjançant panells informatius. Les tanques de protecció i els elements de senyalització tindran un disseny que els atorgarà una imatge d’unitat entre ells i amb el global de la intervenció.
6. Delimitació del perímetre i disseny de la tanca perimetral. Es combinaran la topografia, els murs de pedra seca i els esbarzers per formalitzar barreres físiques que no siguin barreres visuals, sinó elements que s’integrin en el paisatge.

El Poble Vell, un monument a la pau

El Poble Vell de Corbera d’Ebre va quedar completament destruït per les bombes durant la Batalla de l’Ebre. Després de la guerra les famílies que vivien en aquest nucli antic es van traslladar a la part baixa del municipi, a banda i banda de la carretera, fins a construir un nou nucli urbà.

El Poble Vell es va convertir en un conjunt de cases en ruïnes presidit per l’església vella de Sant Pere. Declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1992, el poble és un monument a la pau i un lloc per veure de prop els efectes d’una guerra. Cada any hi passen unes 20.000 persones.

El conjunt forma part de la xarxa museística del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE), que gestiona cinc centres d’interpretació de diferents espais de la Batalla i el front de l’Ebre a diversos pobles de la Terra Alta, i una vintena d’espais històrics.