Justícia

.

Ciuró defensa el Decret llei contra la violència vicària per protegir els drets de tots els menors sense distincions

El Parlament de Catalunya convalida el Decret llei per protegir els infants víctimes de la violència vicària

query_builder   23 desembre 2021 14:21

event_note Nota de premsa

Ciuró defensa el Decret llei contra la violència vicària per protegir els drets de tots els menors sense distincions

El Parlament de Catalunya convalida el Decret llei per protegir els infants víctimes de la violència vicària

.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, afirma que el Decret llei per protegir els infants de la violència vicària, aprovat avui pel Parlament, “ha d’emparar els drets de tots els menors, sense fer distincions”. La titular de Justícia, que ha defensat avui la convalidació d’aquesta normativa impulsada pel Departament de Justícia, ha assegurat que la violència vicària és la “més execrable de les violències que poden existir en les relacions parentals”.

La consellera ha justificat la urgència en l’aprovació del Decret perquè “totes les vides compten i no pot passar ni un minut més sense donar la protecció deguda a aquesta realitat social”.

Posar-ho fàcil als jutges

La normativa aprovada pel Govern de la Generalitat el passat 30 de novembre modifica els articles del Codi civil de Catalunya relatius a la guarda dels fills. “El Decret llei, –ha remarcat Ciuró–, vol facilitar que els jutges puguin prohibir o retirar les estades, visites i comunicacions del progenitor o progenitora violent amb els menors i, en el cas que no ho facin, ho hagin de motivar”.

“És una modificació senzilla, que dona seguretat i que augmenta la protecció dels menors”, –ha dit Ciuró–, qui ha recordat que de les 47.000 ordres de protecció a la dona que es van atorgar el 2019 a l’estat espanyol, només en un 3 % es van suspendre les visites entre infants i progenitors. Aquestes dades del CGPJ confirmen que, en la majoria dels casos, no es va suspendre el règim de visites amb els progenitors violents.

Indicis fonamentats

Els articles modificats del Codi civil estableixen que “no es podrà establir un règim d’estades, comunicacions o visites, o –si existissin– s’hauran de suspendre quan hi hagi indicis fonamentats de violència familiar o masclista”. “No és una mera denúncia”, –ha dit Ciuró–, qui ha especificat que hi ha d’haver unes diligències obertes per part del jutge o la fiscalia.

També quedaran prohibides les estades, comunicacions i relacions amb els fills per al progenitor que es trobi en un procés penal per atemptar contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat o indemnitat sexual de l’altre progenitor o els fills o filles, i també en els casos en què aquest estigui a presó pels mateixos delictes.

Lourdes Ciuró també ha explicat que, a instàncies de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, el Decret llei ha incorporat la possibilitat que els professionals que atenen psicològicament les dones víctimes de la violència masclista ara també puguin atendre els fills i filles menors sense que calgui el consentiment del progenitor investigat per violència. Tampoc quan s’hagi dictat una sentència condemnatòria, i –encara que no s’hagi formulat cap denúncia– quan la mare estigui rebent assistència per part dels serveis d’atenció integral per a les dones que pateixen violència masclista.

Emparar tots els menors

Ciuró ha defensat que cal “emparar tots els menors” de la violència vicària que pot exercir qualsevol dels progenitors. Això, –ha dit la consellera–, vol dir protegir els menors en els casos de violència masclista cap a la mare però també els casos “més residuals”, en clara referència al cas de la menor de 4 anys de Sant Joan Despí assassinada a mans de la seva mare.

La protecció –ha refermat a titular de Justícia– s’ha d’estendre als menors fills o filles de “qualsevol tipus de família: dos pares, dues mares” ja que, “quan hi ha un trencament de parella, els progenitors són capaços de qualsevol cosa per fer mal a l’altre”.

 

1  

Imatges

La consellera Ciuró al Parlament de Catalunya

La consellera Ciuró al Parlament de Catalunya 58