La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i la ministra de Justícia, Pilar Llop, han mantingut aquest migdia una reunió de treball en què s’han abordat reclamacions pendents de Catalunya en l’àmbit de la justícia relacionades amb el finançament de l’Administració de justícia, amb el traspàs de competències previstes per l’Estatut i amb l’ús del català en l’àmbit judicial. A més, la consellera ha plantejat a la ministra Llop la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició, d’acord amb l’informe aprovat pel Consell d’Europa, que reclama abandonar la persecució a responsables polítics i treballadors públics i desjudicialitzar el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat.

La reunió de treball, que s’ha celebrat a la seu del Departament de Justícia, ha comptat amb la participació del Secretari General, Joaquim Clavaguera; el secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia, Eusebi Campdepadròs, i el director general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació, Joan Ramon Casals. 

Finançament de l’Administració de justícia

En un primer bloc de reclamacions, Ciuró ha demanat a la ministra d’actualitzar el finançament de l’Administració de justícia.  En aquest sentit, ha reclamat l’import de les taxes judicials que es recapten a Catalunya i que es queda l’Estat, que pugen aproximadament a uns 60 milions d’euros. “S’ha de buscar una fórmula que permeti que les taxes que es recapten a Catalunya s’hi quedin i serveixin per ajudar a finançar el servei de la justícia gratuïta”, ha manifestat la consellera. Per llei, aquest import s’hauria de destinar a la justícia gratuïta, que en el cas de Catalunya gestiona el Departament de Justícia.

La consellera ha demanat també la revisió dels mòduls de pagament per a la creació de nous òrgans judicials: “Cal una actualització dels barems, molt desfasats, ja que són de 1996”, ha dit Ciuró. El Departament avança els diners de la inversió per a nous jutjats, però la liquidació que fa l’Estat, d’acord amb aquests mòduls de càlcul obsolets, representa un 80 % del cost real, perquè no té en compte tota la inversió en la digitalització. “Aquest 2021, la diferència va dels 6.400.00 euros que hem invertit als 5.200.000 que hem rebut”, ha afirmat la consellera.

Compliment de l’Estatut

El segon bloc de reclamacions està relacionat amb el compliment de l’Estatut. En aquest sentit, Ciuró ha demanat que es faci efectiva la creació del Consell de Justícia de Catalunya, previst per l’Estatut, “és una previsió estatutària que no s’ha complert encara i que hem abordat en la reunió, tot i que no és exclusivament competència del Ministeri, però no hem volgut deixar de tractar-ho”.

La titular de Justícia també ha reclamat el traspàs integral del personal i els mitjans materials de l’Administració de justícia, que també preveu l’Estatut, i l’ampliació de competències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per establir-lo com a última instància jurisdiccional a Catalunya.

Dret a la tutela judicial efectiva

I un tercer bloc ha estat la reclamació de garantir el dret a la tutela judicial efectiva, “i això passa perquè tothom pugui accedir en igualtat de condicions a la justícia i que es pugui al·legar desconeixement del català a Catalunya”. En aquest sentit, Lourdes Ciuró, ha tornat a reclamar que el català sigui un requisit per als magistrats, jutges, fiscals, lletrats de l’Administració de justícia i tot el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia, i ha afegit que “s’ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials perquè és l’única manera de garantir els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya en les seves relacions amb l’Administració de justícia”.

Informe del Consell d’Europa

La consellera Lourdes Ciuró ha fet referència també en la reunió al conflicte polític, que considera “imprescindible” d’abordar, entre Catalunya i Espanya i, en concret, a la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició. Ciuró ha assenyalat que l’informe del Consell d’Europa marca el camí a seguir, ja que és un tercer que demana a l’Estat espanyol d’aturar la persecució a dirigents polítics i treballadors públics. “Es tracta d’un informe aprovat per un 70 % dels seus membres, on diu que s’ha d’abandonar la persecució dels funcionaris de rang inferior, que, de fet, ve a ser una amnistia de facto”, ha dit la consellera.

A més, aquest informe també insta l’Estat espanyol a desjudicialitzar el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat Espanyol i a començar un diàleg obert i constructiu de Catalunya amb l’Estat. 

D’altra banda, la  consellera Ciuró, a preguntes dels periodistes, ha afirmat, en relació amb la sentència del 25 % del castellà a les escoles, que “el model d'immersió lingüística és un model d'èxit, que garanteix la competència i el domini de les dues llengües per part dels alumnes. Mai ha anat de percentatges, no té cap mena de sentit. No s'ha de polititzar la llengua”.