Justícia

.

Ciuró: "Cal que expliquem a les noves generacions què va ser l'Holocaust perquè siguin capaces d'aturar manifestacions xenòfobes i totalitàries"

query_builder   26 gener 2022 19:42

event_note Nota de premsa

Ciuró: "Cal que expliquem a les noves generacions què va ser l'Holocaust perquè siguin capaces d'aturar manifestacions xenòfobes i totalitàries"

La consellera de Justícia presideix l’acte de record a les víctimes de l’Holocaust, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb l’alcaldessa Ada Colau


Ciuró ha tingut un record especial per les dones que van patir l’Holocaust i per l’activisme que van dur a terme aquelles que van sobreviure

 
La Cerimònia del Record s’organitza amb la col·laboració de les comunitats jueva, gitana i homosexual, i els familiars de persones assassinades i deportades

.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han presidit l’acte del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, organitzat conjuntament pel Govern de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, aquesta tarda a la plaça de Sant Jaume. L’acte institucional també ha comptat amb la participació de les comunitats jueva, gitana i homosexual, i els familiars d’algunes persones assassinades i deportades pels nazis.

Un acte emotiu

La interpretació d’Arvoles yoran por luvyas, una peça sefardita que cantaven els jueus espanyols als camps d’extermini, ha obert l’acte. Just després s’han encès les set espelmes del record; cada una ret homenatge a un col·lectiu:
- La primera espelma –encesa per un representant de la comunitat jueva Jabad Lubavitch– s’ha dedicat als sis milions de jueus assassinats pels nazis.
- La segona espelma, en record de la resistència jueva als nazis, l’ha encès una representant de la comunitat jueva Bet Shalom.
- La tercera, pel milió i mig de nens que van patir la barbàrie nazi, l’ha encès la comunitat jueva Bet David.
- La quarta ha estat per les víctimes del poble gitano exterminades pels nazis. L’ha encès el Consell Municipal del Poble Gitano.
- La cinquena ha estat en record dels republicans deportats als camps nazis. L’ha encès Madelaine Mateu, filla d’un deportat de Neuengamme.
- La sisena és en record dels altres col·lectius que patiren persecució i foren assassinats pel nazisme. L’han encès els representants del Consell Municipal LGTBI i els representants de persones amb malalties mentals.
- I la darrera espelma recorda els Justos entre les Nacions, els que van arriscar la vida per salvar jueus perseguits. L’ha encès la Hble. Sra. Sofia Geli Stenhammar, cònsol honorària de Suècia a Barcelona.

Durant l’encesa d’espelmes s’ha interpretat El malei rachamim, una pregària jueva pels difunts, i posteriorment s’ha fet un minut de silenci per les víctimes de l’Holocaust. Després d’una darrera interpretació musical –Nigun–, s’han llegit diversos textos. Les lectures han anat a càrrec dels alumnes de l'IES XXV Olimpíada, del barri de la Font de la Guatlla, al districte de Sants-Montjuïc; la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més, de l’Amical de Mauthausen i altres camps, i la presidenta de la comunitat jueva ATID, Silvia Leida.

La consellera Lourdes Ciuró ha tancat l’acte. Ciuró ha agraït la tasca a tots els col·lectius i entitats que mantenen viva la memòria, perquè “preservar la memòria no és feina d’un sol dia”. La consellera ha defensat que la memòria crea consciència social i que “explicant l’Holocaust a les noves generacions les eduquem en els valors de la justícia i la llibertat, i incentivem el seu esperit crític. Necessitem que les persones joves siguin capaces d’identificar i aturar aquelles manifestacions xenòfobes i totalitàries que encara avui trobem a molts indrets”, ha afegit.

La fortalesa de les dones

La consellera ha tingut un record especial per les dones que van patir l’Holocaust: “Elles, enmig de la guerra i davant l’absència dels homes dins l’àmbit familiar, van haver de ser valentes i fortes, per afrontar problemes com el de la fam o el de la persecució, i van ser el pal de paller de les famílies”. Després, als camps de concentració, “van haver de seguir ser resilients, no només per les seves vides, sinó també per la dels ancians i infants amb qui compartien la barbàrie”. I més tard, les que van sobreviure als camps havent-ho perdut tot, “van haver de refer la vida, amb el que els quedava de la família o totalment soles”.

Ciuró també ha posat en valor les dones que, un cop alliberades, van ser activistes dels drets humans i es van dedicar a explicar i denunciar l’extermini, com ara “Neus Català, però també Conchita Boix, Dolors Casadellà, Maria González, Maria Plenes i tantes d’altres”. La consellera també ha tingut un record especial per a l’escriptora Montserrat Roig, que, amb el llibre Els catalans als camps nazis, “va deixar un llegat documental vital per a la nostra memòria democràtica”.

L’homenatge del 27 de gener

Cada 27 de gener se celebra el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, d’ençà que fou proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides, el 2005. L’efemèride recorda que el 27 de gener de 1945 les tropes soviètiques van alliberar el camp d’Auschwitz-Birkenau, a Polònia. Hi trobaren uns 7.000 supervivents.

El camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau fou la instal·lació principal per dur a la pràctica el pla d’extermini dels jueus i altres pobles i col·lectius considerats ‘infrahumans’ pel règim nazi. Es calcula que, en quatre anys de funcionament, només en aquest camp hi van morir més d’un milió de persones, a les cambres de gas o a conseqüència de la fam, les malalties o els experiments mèdics.

El 1947 a Auschwitz s’establí un museu per preservar la memòria de l’horror del règim nazi, contra l’antisemitisme i contra la incitació a l’odi envers qualsevol col·lectiu humà. El 2009 es va crear una fundació que n’assegura la viabilitat econòmica, a través de les aportacions de donants (bàsicament Alemanya, els Estats Units, Polònia, Àustria, França, la Gran Bretanya i Israel).

Des de 2006, el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat commemoren solemnement aquesta data. Les cerimònies solen consistir en una encesa d’espelmes, amb la participació de representants de les comunitats jueva i gitana de Catalunya i de diverses entitats memorials.

2  

Imatges

Consellera Ciuró a l'acte institucional en record a les víctimes de l'Holocaust

Consellera Ciuró a l'acte institucional en record a les víctimes de l'Holocaust 76

Acte en record a les víctimes de l'Holocaust

Acte en record a les víctimes de l'Holocaust 88