Justícia, Drets i Memòria

Josep Vergés

Es tracta d'un rellotge i un anell que portava en el moment de la detenció

Justícia retorna a la família uns objectes que els nazis van confiscar a un deportat català

Josep Vergés va participar en la resistència francesa i anys més tard va ser presoner al camp de concentració de Neuengamme

query_builder   28 gener 2022 09:02

event_note Nota de premsa

Es tracta d'un rellotge i un anell que portava en el moment de la detenció

Justícia retorna a la família uns objectes que els nazis van confiscar a un deportat català

Josep Vergés va participar en la resistència francesa i anys més tard va ser presoner al camp de concentració de Neuengamme

El Departament de Justícia, a través del Museu Memorial de l’Exili (MUME), retornarà a la família uns objectes personals que els nazis van confiscar a Josep Vergés i Font, un deportat català que va estar empresonat al camp de concentració de Neuengamme, a Hamburg.

Es tracta d’un rellotge de polsera i un anell que van formar part de la mostra “#StolenMemory” (memòria robada), que el MUME va acollir l’any 2020.

El lliurament dels objectes als familiars de Josep Vergés serà aquest dissabte, 29 de gener, a les 12 del migdia, en un acte que es farà al MUME, a la Jonquera. Hi participaran el director general de Memòria Democràtica, Toni Font, i el director del MUME, Enric Pujol. A més dels familiars de Josep Vergés, també hi assistirà la investigadora Cris Capó, que ha participat en la recerca.

Presoner 30.669

Josep Vergés i Font va néixer el 22 d’abril de 1918 a Sales de Llierca, a la Garrotxa. Va treballar per la Resistència francesa fent d’enllaç i ajudant molts membres de la Resistència a travessar la frontera. També va recollir informació militar dels alemanys que hi havia a la zona de la Catalunya del Nord.

El maig de 1944 els nazis el van detenir i el van traslladar a la presó de Compiègne-Royallieu, a França, i, després, al camp de concentració de Neuengamme, al nord d’Alemanya. Va ser un dels més de 2.000 presoners d’aquest gran trasllat.

Vergés va rebre el número de presoner 30.669. Segons el certificat de defunció, va morir a Neuengamme l’1 de març de 1945, oficialment per una insuficiència cardíaca i un refredat intestinal. Segons el testimoni d’un altre deportat polític, va morir el 28 de febrer de 1945, totalment consumit, a la barraca número 16. Tenia 27 anys.

La tomba de Josep Vergés és a Jammertal (Salzgitter, Baixa Saxònia, Alemanya), un cementiri que es va crear expressament el 1943 per enterrar-hi els milers d'homes i dones que van morir al camp de Neuengamme i els seus subcamps.

La recerca

A finals de 2020 es va localitzar la família de Josep Vergés, gràcies al grup d’investigadors liderat per Cris Capó i Mercè Casademont, que han fet una intensa recerca sobre els deportats de la Garrotxa a Sant Llorenç de Cerdans (Alt Vallespir), al Departament dels Pirineus Orientals.

Els seus nebots, Joan i Francesc Vergés, expliquen que fins fa ben poc no sabien res de l’oncle: “Els pares tan sols ens havien dit que l’havien detingut els alemanys i que havia desaparegut. La meva àvia el va buscar, però no se’n va saber mai més res. A casa deien que passava tot sovint la frontera perquè festejava amb la noia d’un mas de l’altra banda.”.

Els nebots han pres la decisió de fer donació al MUME del rellotge de polsera i de l’anell de segell que Josep Vergés portava en el moment de la detenció. Els objectes s’havien conservat als Arxius Arolsen.

L’exposició del MUME ajuda a localitzar familiars

“#StolenMemory” és una exposició itinerant dedicada a mostrar els objectes personals recuperats de presoners internats en diversos camps de concentració nazis. Són fotografies, rellotges, cadenes o anells que custodien els Arxius Arolsen. Aquest Centre Internacional de la Persecució Nazi encara conserva prop de 3.000 pertinences i n’organitza mostres en diferents països europeus, per ajudar a localitzar els familiars dels presoners.

Arran d’haver acollit l’exposició, i gràcies a un conveni signat amb els Arxius Arolsen, el MUME conserva una desena d'objectes que pertanyien a deportats catalans i espanyols. Quedaran exposats a la sala permanent del Museu per un període de dos anys, per ajudar a localitzar nous familiars.

A part de les pertinences de Josep Vergés, s’han pogut retornar les pertinences de tres deportats més. Es tracta del rellotge i la cadena de Baldiri Soler, el rellotge de Joan Lladó i el rellotge, una fotografia, la cadena, les claus, l’anell i la targeta de visita de Vicente Borjabad Alguacil.

2  

Imatges

Fotografia de Josep Vergés

Fotografia de Josep Vergés 222

Objectes de Josep Vergés: un rellotge i un anell

Objectes de Josep Vergés: un rellotge i un anell 2330