Mossos d'Esquadra

cme

Barcelona acaba l'any 2021 amb un descens del 35% dels fets delictius respecte al 2019 i un augment del 10% respecte al 2020

query_builder   4 febrer 2022 14:39

event_note Nota de premsa

Barcelona acaba l'any 2021 amb un descens del 35% dels fets delictius respecte al 2019 i un augment del 10% respecte al 2020

. Aquest matí s’ha celebrat la Junta Local de Seguretat de Barcelona presidida per l’alcaldessa i el secretari general d’Interior, amb la participació dels cossos policials i representants de la Judicatura i Fiscalia per analitzar els indicadors de seguretat de la ciutat

 . Els nous reptes de seguretat passen per continuar potenciant el treball sobre la multireincidència, activar accions per lluitar contra les agressions i abusos sexuals i millorar l’assistència i protecció a menors, gent gran i persones sense llar

 . Les agressions i abusos sexuals pugen un 13% respecte al 2019 i un 36% respecte al 2020

 . Per millorar el servei d’atenció i protecció a les víctimes de violència masclista en l’àmbit de la parella, es treballa en l’elaboració d’un protocol dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona per incrementar la coordinació i col·laboració en aquest àmbit

 . Amb el Pla d’Acció Tremall s’han detectat 385 multireincidents, dels quals 213 han estat detinguts en el darrer any un total de 997 cops

 . Els furts se situen molt per sota dels nivells assolits durant els anys anteriors a la pandèmia, representant un 43% del total dels fets registrats a la ciutat. Les estafes són el delicte més denunciat a Barcelona després dels furts

 
. Durant l’any passat es van desarticular tres grups criminals dedicats al robatori amb força a establiments comercials pel mètode d’encastament de vehicle, amb un alt grau d’especialització i de gran mobilitat territorial

. Es mantindran els dispositius de gestió de l’espai públic i augmentarà la detecció de situacions que poden generar conflictivitat impulsant un nou model de policia de proximitat.

Els fets delictius denunciats a Barcelona durant l’any 2021 han baixat un 35,2% respecte de l’any 2019, en què els indicadors de seguretat no estaven afectats per la COVID-19, i han augmentat un 10% respecte de l’any 2020, quan la pandèmia va fer caure els delictes a uns nivells mai registrats. El 2021 és un any atípic ja que presenta algunes similituds amb el 2019 i d’altres amb el 2020 en funció de les restriccions aplicades en cada moment. Barcelona va tancar l’any 2021 amb 4,5 milions de turistes allotjats en hotels i HUT, el que representa un augment del 66% respecte l’any 2020 (2,7 milions) i una baixada del 62% respecte del 2019 (12 milions).

Aquest matí s’ha celebrat la Junta Local de Seguretat de Barcelona en què s’ha fet un repàs de l’evolució de les dades delinqüencials dels darrers tres anys i s’ha analitzat com l’impacte de la pandèmia iniciada el març del 2020 ha incidit en el desenvolupament dels indicadors de seguretat a la ciutat. Durant la trobada, presidida per l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau; amb el secretari general d’Interior, Oriol Amorós; el tinent de l’alcaldia de Seguretat i Prevenció, Albert Batlle, i el director general de la Policia, Pere Ferrer, amb la participació de la resta de cossos policials i representants de la Judicatura i de la Fiscalia, s’han analitzat també els reptes de seguretat que Barcelona afronta durant aquest any.

El director general de la Policia, Pere Ferrer, ha destacat, en roda de premsa, que la Junta Local de Seguretat ha servit per prendre el pols a la ciutat i ha posat de relleu el bon clima d’entesa entre els dos cossos policials, remarcant que “la coordinació és un actiu a Barcelona”.

Pere Ferrer ha explicat que “seguim amb valors molt per sota d’abans de la pandèmia, però la  recuperació de la normalitat ens empeny a activar noves línies d’acció per evitar d’arribar a índex delinqüencials d’etapes anteriors a la crisi sanitària”.

Pel que fa als delictes contra les persones, i en concret en relació amb els delictes sexuals, ha dit que “ens preocupen ja que afecten l’àmbit més íntim de les persones. Hem de treballar més coordinadament per abordar aquest fenomen. Estem avançant en generar intel·ligència i dissenyar un àmbit preventiu per millorar la coordinació, pensant en l’atenció a la víctima i treballant amb entorns no policials. L’objectiu es sumar esforços, el compromís és clar i l’abordarem amb força”.

L’any passat es van registrar 146.605 delictes, es van fer 19.194 detencions i 39.974 investigats.

cme
imatge 1

Al costat de les persones per millorar el servei policial

Els principals reptes d’enguany passen per continuar treballant i potenciant el treball sobre la multireincidència  que opera a la ciutat i activar accions en l’àmbit de la lluita contra les agressions i abusos sexuals. També es prioritzarà l’atenció a les persones que van a denunciar i a les víctimes de violència masclista i s’activaran plans per l’assistència i protecció a persones d’especial atenció, com ara menors, gent d’edat avançada i persones sense llar, entre d’altres. L’objectiu és unir esforços entre tots els actors que treballen en la seguretat d’aquesta ciutat per donar una millor resposta i augmentar els nivells de seguretat de les persones que viuen i transiten per Barcelona.

La coordinació dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona per atendre les demandes en la lluita contra els principals fets delictius que succeeixen a la ciutat és indispensable per encarar els nous reptes i donar resposta amb eficàcia als principals desafiaments. El Pla d’Acció Tremall, així com d’altres accions, dispositius i patrullatges de paisà per part dels grups de delinqüència Urbana, venen a confirmar la importància de sumar recursos i intel·ligència policial per fer front a la delinqüència que actua a la ciutat.

Juntament amb el Tremall, el dispositiu Límits, activat el mes de desembre de l’any passat, s’incorpora al conjunt d’accions que es mantindran i milloraran durant el 2022. Aquest dispositiu es realitza de manera coordinada amb efectius policials de les comissaries de Sant Adrià i l’Hospitalet de Llobregat per abordar de manera integral les problemàtiques de seguretat en aquestes zones que afecten a tres regions policials. Hi participen també la Guàrdia Urbana de Barcelona, de l’Hospitalet de Llobregat i la Policia Local de Sant Adrià. La mobilitat que tenen els delinqüents que actuen a la ciutat fa necessari incrementar la presència policial en aquests indrets així com també en tota la xarxa del transport suburbà.

Aquests dispositius incrementen la pressió policial sobre el delinqüents i augmenten les detencions in fraganti. Durant l’any passat, set de cada deu detencions van ser resultat de l’acció immediata dels agents de seguretat ciutadana.

Pel que fa als delictes contra el patrimoni, es registra una reducció del 39% respecte al 2019 i un augment del 9,6% respecte al 2020. Els delictes contra les persones (lesions, agressions i abusos sexuals, maltractaments en l’àmbit de la llar i amenaces)  augmenten un 4% respecte al 2019 i un 13,5% respecte al 2020.

cme
Imatge 3

Establir accions per  prevenir les violències sexuals

 Pel que fa als delictes contra les persones, la lluita per minimitzar l’impacte dels delictes contra la llibertat sexual esdevé una de les prioritats principals per a aquest any 2022 atesa la gravetat que suposen en les persones que els pateixen. Les agressions i abusos sexuals pugen un 13% respecte al 2019 i un 36% respecte al 2020. Cal tenir present que aquestes dades es refereixen als fets denunciats, alguns des quals han passat en anys anteriors però s’han acabat denunciant aquest darrer any. La resolució de les agressions sexuals arriba al 80% i la dels abusos sexuals al 77%.

 Al voltant del 30% de les denúncies per agressions i abusos sexuals que s’han registrat a Barcelona s’ubiquen en l’àmbit de la violència de gènere i una altra part destacada estarien relacionades en l’àmbit de la nit i la festa.

cme

Amb l’objectiu de donar una resposta preventiva davant de les violències sexuals en espais lúdics i de festa, per  minimitzar el seu impacte i  empoderar les víctimes i el seu entorn perquè denunciïn qualsevol tipus i manifestació de les violències sexuals, es posen en marxa de manera gradual un seguit d’accions vinculades en aquest àmbit. Es tracta de treballar perquè Barcelona sigui un espai lliure de violències sexuals, especialment en l’àmbit de la nit i la festa.

Segons indicis extrets de l’anàlisi de les denúncies que van passar a Barcelona durant l’any passat, la vulnerabilitat química, és a dir, el fet d’aprofitar l’estat de la víctima a partir d’un consum voluntari de drogues i/o alcohol, o la submissió química, que és l’administració de substàncies psicoactives a una persona sense el seu consentiment, representa el 10% dels abusos i agressions sexuals.

Les accions que s’aniran implementant en aquest àmbit de manera gradual són:

  • Sumar esforços en la lluita contra les violències sexuals: donar informació i formació a tots els actors externs a la policia (empresaris de l’oci nocturn, treballadors, controladors d’accessos, personal de restauració, recepcionistes d’hotels, taxistes,...) per tal que ajudin i col·laborin a l’hora de detectar casos de vulnerabilitat i contactin amb la policia.
  • Augmentar el patrullatge preventiu i reactiu (uniformat i de paisà) durant les nits i en caps de setmana en aquelles zones que es determinin policialment.
  • Activar una campanya preventiva en aquest àmbit dirigida a la ciutadania.
  • Treballar la formació interna en aquet àmbit.

La posada en marxa l’any passat de la Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS) representa un pas endavant en el tractament de les dones que han estat víctimes de violències sexual. Des d’aquesta Unitat es fa un seguiment més acurat de les víctimes i se les protegeix per evitar  segones i terceres victimitzacions. La UCAS treballa per millorar els protocols i la coordinació en les investigacions d’aquest tipus de fets delictius per millorar l’efectivitat i eficàcia en el treball policial.

 Acompanyar les víctimes de violència masclista

En l’àmbit de la violència de gènere, els maltractaments en l’àmbit de la llar també experimenten pujades respecte de l’any 2019 i el 2021, augmentant un 37,4% respecte al 2019 i un 27,8% respecte al 2020. Pel que fa als trencaments de condemna, es registren 359 casos, un  increment d’un 55% respecte al 2019 i un 11,5% en relació amb el 2020.

Una part dels arguments que expliquen aquestes dades estan relacionats amb els conflictes crònics que es viuen en l’àmbit de la parella per dificultats a l’hora d’assumir un procés de separació, la qual cosa genera que la convivència sigui mes difícil i les agressions i amenaces es repeteixin.

Per donar resposta a l’increment de casos derivats de la violència masclista i amb l’objectiu d’acompanyar la víctima, detectar i fer aflorar nous casos invisibles, la policia centra el seu treball en:

  • Potenciar i incrementar l’atenció personalitzada als Grups d’Atenció a la Víctima (GAV): des que la dona entra a comissaria ja té un policia especialitzat que l’assessora, li agafa la denúncia i posteriorment en fa un seguiment. Fins a 31 de desembre, els Mossos d’Esquadra estan fent seguiment a 3329 dones, de les quals 2253 tenen una ordre de protecció.
  • Treballar en l’elaboració d’un protocol que establirà les accions necessàries per a millorar i incrementar la coordinació i col·laboració del cos de Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona en relació amb la intervenció en situacions de víctimes de violència masclista en l’àmbit de la parella que es produeixin a la ciutat de Barcelona.
  • WhatsApp d’informació per a víctimes de violència de gènere 601001122. Es va iniciar l’1 d’abril del 2021. Fins al 31 de desembre es van atendre 1.007 casos, dels quals en 315 es va detectar una sospita de violència masclista però sense apreciar-ne risc i en 48 es va detectar una situació de risc (no es va utilitzar el 112 sinó aquest servei) i àgilment es van activar els recursos policials adients. Dels 1.007 casos, un 18% corresponen a la ciutat de Barcelona i el 82% de fora de Barcelona.

La Guia d’Indicadors d’Alerta de casos de violència masclista de la Guàrdia Urbana detecta 337 casos

Des de fa anys la Guàrdia Urbana desenvolupa diferents accions per a la protecció de les dones i en els últims anys, en consonància amb les modificacions normatives i la creixent demanda social, s’han anat incorporant cada vegada més línies de treball.

El Pla de prevenció, detecció i atenció de les violències masclistes: T’acompanyem, aglutina totes les actuacions que s’estaven portant a terme, i també està portant a terme les noves línies de treball.

L’objectiu general és incrementar els recursos i la preparació de la Guàrdia Urbana per millorar la prevenció, la detecció i l’atenció a les dones víctimes de violències masclistes, així com optimitzar els recursos existents del sistema.

Una de les accions que s’ha portat a terme va ser la redacció d’un nou procediment operatiu d’actuació de la Guàrdia Urbana per tal que els agents puguin detectar possibles casos de violències masclistes en l’àmbit de llar quan es troben davant de possibles casos que en aquell moment la víctima no vol denunciar per por o perquè han normalitzat comportaments violents o controladors de les seves parelles.

L’objectiu dels agents és poder fer visibles aquestes possibles violències dintre de la Comissió Permanent de gestió de casos de violència masclista al territori i poder atendre a les dones des dels diferents serveis municipals específics per aquests casos.

Una de les noves eines de les que s’ha dotat la Guàrdia Urbana per poder realitzar la detecció d’aquests casos és la Guia d’Indicadors d’Alerta. Aquesta guia, pionera entre els cossos de seguretat, facilita la tasca dels agents per poder d’observar indicis d’un possible cas de maltractament en el qual no té elements suficients per procedir penalment. Aquests indicadors serviran posteriorment per a la confecció de les diligències informatives.

Aquesta guia té en compte:

  • Antecedents de violència: Es consulten episodis anteriors o antecedents.
  • Manifestacions dels veïns: Poden aportar informació sobre la possible situació de violència
  • Aspecte i actitud de la pressumpta persona agressora (dominant, desafiant, de menyspreu, hostil, etc.)
  • Aspecte de l’habitatge (desordre, objectes trencats, etc.)
  • En el cas de presència de menors: possibles evidències de seqüeles de lesions, falta d’higene severa, etc.
  • Aspecte i actitud de la víctima: seqüeles de lesions, discurs contradictori dels fets, desvaloració d’ella mateixa, actitud d’alerta o submisió, entre d’altres.


En el cas que la patrulla descarti la possibilitat d’una situació de violència masclista, però pugui acreditar que es tracta d’un entorn vulnerable, es comunica aquesta situació als Serveis Socials.

En el marc del Procediment Operatiu s’ha creat la figura de l’agent Referent de violències masclistes a cada un dels districtes de la ciutat. Aquesta figura analitza els incidents que han gestionat els agents gràcies a la guia d’indicadors i fan seguiment dels possibles casos no penals. Són situacions en les que no hi ha una clara infracció penal, que estan invisibilitats, però hi ha indicis d’un possible maltractament.

Els referents es coordinen amb el Grup d’Atenció a la Víctima de Mossos d’Esquadra per analitzar les actuacions preventives i fan intercanvi d’informació en relació a les actuacions per violència masclista del seu territori i formen part de la comissió permanent de gestió de casos de violència masclista.

També estableixen mecanismes de coordinació i cooperació que permeten una transmissió d’informació continuada entre els serveis especialitzats en matèria de violència masclista:  Mossos d’Esquadra, Serveis Socials, SARA, Punts d’Informació a les Dones,  Servei d’Atenció a Homes, Salut i altres.

Des del mes març les Comissions han detectat 337 casos de dones amb indicadors de vulnerabilitat, 161 ja estan vinculades a la xarxa municipal d’atenció a les violències masclistes, 16 han refusat ajuda o assessorament per part dels serveis d’atenció i la resta estan pendents d’acabar de ser tractats en el marc de les Comissions o han estat tancats perquè finalment s’ha descartat que hi hagi una situació de vulnerabilitat.

 Amb la voluntat de donar una atenció integral a la ciutadania la Guàrdia Urbana treballa amb l’objectiu de disposar de punts d’atenció a víctimes de violència masclista en cada una de les comissaries del cos.

 
Delictes contra el patrimoni: les estafes el segon delicte més denunciat a Barcelona

 Els delictes contra el patrimoni, principalment els furts, les estafes, els robatoris amb violència i/o intimidació a la via pública, els robatoris amb força a interior de vehicle, amb força a interior de domicili i amb força a establiment comercial, entre d’altres, han baixat un 39% respecte de l’any 2019 (de 209.169 a 127.947 fets) i respecte al 2020 han crescut un 9,6% (116.776 a 127.947). Els delictes contra el patrimoni representen un 87% del total de fets que s’han registrat en el darrer any. De cada 10 fets denunciats a Barcelona, entre 8 i 9 són delictes com ara furts, robatoris amb força, estafes, danys, i robatoris amb violència i intimidació.

Les principals infraccions relacionades amb els delictes contra el patrimoni són els furts (49%), seguit de les estafes (14%), els robatoris amb força a interior de vehicles (9%), els robatoris amb violència i/o intimidació (8%) i els robatoris amb força (5%).

cme
Imatge 5

Les estafes representen un 14% del total de fets denunciats i la seva major incidència sobre els delictes contra el patrimoni es va manifestar l’any 2020 quan es va produir un increment de l’ús d’internet per a compres i transaccions econòmiques com a conseqüència dels llargs confinaments i restriccions a la mobilitat. El 92% de les estafes denunciades es produeixen a la xarxa.

La lluita contra el cibercrim es converteix amb una de les principals prioritats del cos de Mossos d’Esquadra per tal de reduir l’activitat delinqüencial en aquest àmbit i suposarà la creació d’una cibercomissaria per establir noves estratègies policials, des de la investigació fins a la prevenció i el patrullatge virtual a la xarxa, passant per una millor formació en estafes informàtiques i una intensificació i coordinació entre els serveis policials que investiguen aquests fets delictius.

Pla Tremall: 213 multireincidents detinguts 997 cops

Durant el darrer any es van registrar 10.957 robatoris violents, dels quals 9.239 es van cometre al carrer. Això significa una disminució del 28,4% d’aquest tipus delictiu respecte al 2019, passant de 12.909 a 9.239 fets. Durant aquest darrer any, s’ha registrat una mitjana setmanal de 178 fets enfront dels 247 denunciats al període del 2019. Si es comparen amb el 2020, l‘any de la pandèmia, quan els indicadors van baixar sense precedents, els fets pugen un 13,5%, passant de 8.143 a 9.239 fets, el que suposa que s’hauria registrat una mitjana només tres fets més al dia respecte l’any 2020.

Durant l’any passat, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona han fet un total de 1.917 detencions relacionades amb robatoris violents, el que significa que s’han detingut 1.440 persones, un 86% de les quals van ser arrestades in fraganti. Els dispositius i patrullatges planificats per policies uniformats i de paisà i la col·laboració ciutadana ha estat clau en aquests resultats.

Els objectes més sostrets en els robatoris han estat els mòbils (46%), les bosses de mà (21%) i els rellotges (7%). Entre les persones que han patit aquest fet delictiu, un 9% són menors d’edat i un 6% majors de 65 anys. Del total de casos registrats, un 2% de les víctimes va requerir assistència mèdica.

El Pla d’Acció Tremall en la lluita contra la multireincidència ha comportat la detecció de 385 multireincidents, dels quals 213 han estat detinguts en el darrer any un total de 997 cops, la qual cosa ha permès resoldre 1.441 fets. Només cinc dels més actius han estat detinguts 111 vegades en el darrer any i entre tots acumulen 265 antecedents per detencions.

D’aquests multireincidents, destaca un lladre amb 35 antecedents policials, que ha estat detingut 28 cops. El segueix un altre que ha estat detingut 22 vegades i que acumula 51 antecedents i un altre amb 20 detencions i 70 antecedents.

Més pressió policial en les zones on es detecta més moviment delinqüencial

El Tremall s’ha consolidat com a un sistema de treball eficaç per minimitzar l’impacte delinqüencial dels robatoris en les persones. L’efecte que la pandèmia ha tingut i està tenint  sobre la seguretat a Catalunya i, en particular a Barcelona, ha comportat que la majoria de víctimes de robatoris violents siguin persones que viuen, transiten o treballen a la ciutat. Durant el darrer any, un 7% de les víctimes eren turistes, enfront del 29% de l’any 2019. El Pla se sustenta en 3 pilars: coordinació amb la Judicial/Fiscalia, coordinació policial i coordinació amb altres operadors, com ara vigilants de seguretat privada.


Els establiments comercials han patit menys robatoris

D’altra banda, i seguint amb els delictes contra el patrimoni, els robatoris amb força baixen un 23,6% respecte al 2019 (de 22.943 fets a 17.511). Destaquen les baixades que tenen a veure amb els robatoris amb força a establiment comercial, amb uns descensos del 61% i 30% respecte al 2019 i al 2020, respectivament, els robatoris amb força a empreses i a interior de domicili, amb un descens del 35% respecte al 2019.

Els robatoris amb força a interior de vehicle baixen un 4,9% respecte al 2019 i pugen un 32% respecte al 2020. Aquest delicte s’ha detectat sobretot en aparcaments de titularitat privada, espais en què els agents no fan patrullatges ordinaris i on l’acció dels lladres, sovint especialitzats en aquest delicte, passa més desapercebuda. Aquest fet ha motivat la realització de diverses trobades amb els responsables de seguretat d’aquests establiments i la policia per tal de trobar respostes a aquesta situació i incrementar la coordinació entre la seguretat privada i els investigadors.

cme
Imatge 6

Els furts s’allunyen dels nivells assolits el 2019  

Els furts se situen molt per sota dels nivells registrats durant els anys anteriors a la pandèmia i representen un 43% del total dels fets que es denuncien a la ciutat. Aquests nivells baixos podrien estar relacionats amb la baixada del turisme arran de la pandèmia i amb la necessitat de mantenir la distància de seguretat entre les persones com a una recomanació d’evitar el contagi de la Covid-19. En aquest sentit, cal destacar que en el transport públic és on s’ha detectat una major disminució d’aquest tipus de fets delictius.

Les denúncies per furt es mantenen a nivells molt allunyats dels registrats al 2019 quan es produïa una mitjana diària de 353 fets enfront dels 171 registrats l’any passat. Durant l’any 2021 es van denunciar 62.492 furts mentre que l’any 2019 van ser 129.713 i, si es compara amb el 2020, creixen un 14%. Per àmbit, els furts ocorreguts al carrer ocupen un 49%, un 28% als establiments comercials i un 17% al transport públic.

cme
Imatge 7

D’altra banda, a Barcelona es van realitzar l’any passat un total de 131 entrades i escorcolls a immobles relacionats amb droga i 285 entre detinguts i investigats, la gran majoria fruit de la realització d’equips conjunts d’investigació entre la GUB i la PG-ME.

La Divisió d’Investigació Criminal ha desarticulat 3 grups criminals dedicats al robatori amb força a establiments comercials pel mètode d’encastament de vehicle perpetrats a Barcelona, amb un alt grau d’especialització i de gran mobilitat territorial.

També s’han investigat grups criminals que de manera organitzada es desplaçaven a la ciutat per cometre robatoris amb força a domicilis per posteriorment, en poques setmanes, tornar al seu lloc d’origen. També destaquen la desarticulació de dos grups criminals que cometien estafes informàtiques a gent d’avançada edat i un grup criminal que es feia passar per falsos operaris del gas per a accedir als interiors dels domicilis per cometre furts i estafes bancàries posteriors, deixant les víctimes en situació econòmicament de vulnerabilitat extrema.

Finalment, durant el darrer any s’han registrat 8 homicidis. Els principals investigats són homes, i les víctimes també han estat homes, a excepció del cas d’un menor de 2 anys.

Intensificació de la gestió de l’espai públic

Des de l’inici de l’emergència sanitària la Guàrdia Urbana amb Mossos d’Esquadra han desplegat diferents dispositius per garantir el compliment de les diferents mesures de restricció. En el marc d’un espai públic que en molts casos ha vist modificat els seus usos, i dels locals d’oci que han vist modificats els seus horaris i fins i tot el tancament de la seva activitat, el cos de policia barceloní ha adaptat la seva gestió per tal de garantir la mobilitat, la convivència, el civisme i la seguretat a la ciutat.

El cos de policia barceloní ha intensificat la seva tasca per evitar o controlar comportaments que podien generar molèsties a terceres persones. S’ha controlat l’ús intensiu dels espais públics  i ha controlat aquelles conductes que comporten una alteració de la convivència o la degradació de l’espai públic, mitjançant la correcció i denúncia de les infraccions relacionades amb accions incíviques com és el control del consum d’alcohol i el de substàncies estupefaents. Durant l’any passat es va intensificar la vigilància per evitar les molèsties derivades de les concentracions amb ocupació intensiva dels espais públics que ocasionen molèsties, problemes de convivència i manca de civisme.

En aquest sentit durant l’any 2021, s’han desallotjar un total de 551.770 persones de diferents espais públics de la ciutat i es van interposar 2.920 denúncies per consum compartit de begudes alcohòliques i 23.177 per incompliment de restricció nocturna.

La Guàrdia Urbana també ha actuat per reduir la contaminació acústica, els sorolls generats tant pels locals de concurrència pública i/o els seus clients com pel provinent dels habitatges, o per soroll a la via pública que provoquen molèsties reiterades al veïnat i resta d’usuaris dels espais públics.

Els agents han vetllar pel compliment de la normativa dels locals de concurrència pública. Entre d’altres, s’ha prestat especial atenció als horaris de tancament, al control de les terrasses i vetlladors, als possibles excessos d’aforament i a les molèsties provocades pels locals i s’han portat a terme inspeccions administratives.

Durant l’any 2021 la Guàrdia Urbana va interposar 2.173 denúncies a establiments per incompliment d’horari, d’aforament i de mesures de limitació en l'organització i exercici de l'activitat, per celebrar festes i reunions que produeixen aglomeracions i per realitzar activitats no permeses.

Pel que a l’activitat dels locals que venen begudes alcohòliques, la Guàrdia Urbana ha aixecat 1.392 actes d’inspeccions i s’han interposat un total de 381 denúncies a locals relatives també al subministrament d’alcohol, la gran majoria (271) per venda, distribució o subministrament de begudes alcohòliques entre les 23 hores i les 8 hores de l'endemà.

Durant l’any 2021 es va constituir la Taula ciutadana per una nit cívica i segura, creada a iniciativa de la Tinença de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament, amb l’objectiu de fer un abordatge integral del fenomen de l’oci i les activitats nocturnes a Barcelona des dels diversos sectors de la ciutat que hi estan relacionats.

Està previst que el mes de febrer es porti a terme una segona reunió amb l’objectiu de posar en comú les diferents mesures que han proposat els integrants. L’anàlisi de les activitats d’oci nocturn i les propostes que es realitzin en aquest debat ciutadà serviran de referent per al disseny de plans d’actuació. Com per exemple, pel Pla d’Actuació per una Nit Cívica i Segura que, coordinat per l’Àrea de Prevenció i Seguretat, s’elaborarà i es presentarà en properes reunions de la Taula Ciutadana.

Aquest Pla dissenyarà i executarà propostes per abordar les diferents dimensions del fenomen de les concentracions a l’espai públic (policials, gestió i manteniment espai públic, gestió de conflictes, neteja, comunicació i sensibilització, districtes, inspeccions, processos de mediació, mesures alternatives a la sanció, sancions, suport a activitats d’oci alternatiu).

Nou model de la Policia de Proximitat i detecció de conflictes

Com a resultat del desplegament dels objectius del Pla Estratègic de la Guàrdia Urbana, s’està impulsant un Nou model de Policia de Proximitat que  pretén incrementar l’eficàcia policial en la detecció de situacions que convé tractar en estadis inicials, abans no esdevinguin conflictes d’alta complexitat. Quan això no sigui possible i els conflictes es manifestin de forma oberta, el nou model abordarà la situació aplicant una metodologia i uns mitjans pensats per buscar no només l’eficàcia policial, sinó solucions sostingudes en el temps i que actuïn sobre l’arrel dels conflictes. Per assolir aquesta millora preventiva, la Guàrdia Urbana  ha augmentat la capacitat d’anàlisi i tractament de la informació de les deu Unitats Territorials i s’ha potenciat el treball en xarxa per generar accions multilaterals que són les més realistes quan es tracta d’abordar un conflicte. El conflictes, per definició, són complexos, i, per tant, les solucions també ho han de ser.

En aquest moment s’ha desplegat ja un seguit de fases del projecte: disseny i definició del marc conceptual i l’estratègia, desenvolupament d’un instrument tecnològic amb una arquitectura basada en la gestió per projectes, la selecció i formació dels agents de l’Oficina de Proximitat i dels Equips de Policia de Barri, que estan reorientant les seves funcions cap a una tasca d’anticipació, anàlisi i gestió integral dels conflictes de convivència al territori, i l’establiment dels mecanismes de coordinació interna i externa.

El nou model busca assolir l’objectiu de tenir una millor comprensió dels conflictes que pateix la ciutat i abordar-los d’una forma més holística i complexa per desactivar-los o minorar-los, i no tant respondre puntual i repetidament a les manifestacions més elementals d’aquest conflicte, que són els problemes.


Àrea de Comunicació
Barcelona, 4 de febrer de 2022