Justícia

.

Ciuró anuncia noves intervencions en hospitals de campanya i noves línies de recerca en la localització de fosses vinculades als maquis

query_builder   8 febrer 2022 16:37

event_note Nota de premsa

Ciuró anuncia noves intervencions en hospitals de campanya i noves línies de recerca en la localització de fosses vinculades als maquis

La consellera de Justícia concreta nous punts d’actuació, com l’exhumació de Cipriano Martos

Durant el 2022, es retornaran a les famílies les restes de més persones desaparegudes durant la Guerra Civil que han estat recuperades
.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha explicat avui davant el ple del Parlament les properes actuacions de la Direcció General de Memòria Democràtica en relació amb les intervencions en fosses per a l’any 2022.

Ciuró ha posat en valor la feina que es fa des de la conselleria de Justícia “per reparar, ni que sigui una mica, el dolor de les famílies i ajudar-les a tancar el dol” i ha recordat que el pressupost per a aquest àmbit gairebé s’ha duplicat, i ha passat dels 447.000 euros de l’any 2021 als 800.000 euros per a 2022.

Fosses dels maquis

La consellera ha anunciat que la Direcció General de Memòria Democràtica treballa aquest any en la localització de fosses vinculades amb el moviment dels maquis i que aquesta recerca serà un dels principals punts d’actuació durant el 2022, “vull destacar que s’està treballant en la localització de les fosses vinculades amb els maquis de Castellnou de Bages i amb les de la incursió a la Val d’Aran el 1944.  Així com les fosses de l’Alt Urgell”, ha explicat Ciuró.

Durant la dècada de 1940, les comarques del centre i el nord de Catalunya van viure la intensa activitat d'aquests grups guerrillers. A mitjans de 1944, amb l’alliberament del sud de França de l’ocupació nazi, els exiliats republicans que havien combatut amb la Resistència francesa comencen a infiltrar-se a Catalunya i a organitzar-se per provocar la caiguda del règim franquista. Els maquis van arribar a protagonitzar un intent d’invasió a Espanya per la Vall d’Aran, l’octubre de 1944.

Acabar les intervencions que estan en marxa

Un altre eix important del treballs que farà la Direcció General de Memòria Democràtica aquest 2022 serà acabar les intervencions que ja s’estan fent en els punts següents:

-Llocs on s’han localitzat restes en superfície, al Baix Camp, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

-Obertura de les fosses vinculades als hospitals de campanya o de retirada, a les comarques de l’Urgell, el Segrià, la Noguera i la Terra Alta.

-Fosses localitzades fora dels cementiris, a les comarques de l’Anoia, el Moianès i el Berguedà.

La consellera també ha avançat que durant el segon semestre de l’any es concretarà el Pla de fosses 2023-2025 i “es tancarà l’any amb la inauguració d’una exposició divulgativa sobre les actuacions que ha dut a terme la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de les fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura franquista”.

Per acabar, Ciuró també ha explicat que “en els propers mesos podrem retornar a les famílies les restes de més persones desaparegudes durant la Guerra Civil que han estat recuperades”.

Cipriano Martos

Ciuró també ha concretat que durant el segon semestre de l’any s’abordarà l’exhumació de Cipriano Martos, les restes del qual romanen encara en una fossa al cementiri de Reus. El militant antifranquista va morir el 1973, després d'haver estat detingut a Reus i haver ingerit àcid sulfúric durant un interrogatori de la Guàrdia Civil. Les despulles de Martos van ser inhumades en una fossa de beneficència del Cementiri General de Reus, sense permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés el cos a la seva terra d'origen, Granada.

La consellera ha recordat els familiars de Martos: “un exemple d’esperança i també de perseverança és el de família de Cipriano Martos, víctima de la repressió del tardo franquisme i que enguany es durà a terme la seva exhumació del cementiri de Reus perquè pugui descansar al costat dels seus familiars i no pas en la fossa de beneficència en la que va ser inhumat després de ser torturat fins a la mort per la seva militància antifranquista, el 17 de setembre de 1973”. 

Balanç de xifres

Durant la seva intervenció, la consellera ha explicat que actualment Catalunya té documentades més de 600 fosses de la Guerra Civil i el franquisme. D’aquestes, se n’han obert 61, 36 de les quals estan emmarcades en els plans de fosses iniciats a partir de 2017. També s’han fet 156 actuacions de recollida de restes en superfície i s’han exhumat 803 individus.

Ciuró també ha detallat que a dia d’avui hi ha 6.223 persones inscrites al Cens de persones desaparegudes de la Guerra Civil i el franquisme, de les quals s’ha pogut enviar documentació als familiars en un 60% dels casos. El 25% són casos de persones de fora de Catalunya i un 2,5% de les persones inscrites són dones.

La consellera ha esmentat també que el Programa d’identificació genètica disposa de 2.684 mostres extretes a familiars. Aquest programa va ser creat l’any 2016, fruit de la col·laboració entre el Departament de Justícia ‒mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica‒ i el Departament de Salut ‒a través de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. En relació amb aquest programa, Ciuró ha explicat que “farem un esforç més gran i més ambiciós per incrementar aquesta xifra i augmentar el coneixement de la societat catalana sobre el Cens de persones desaparegudes i el Programa d’identificació genètica”.

Per acabar, Ciuró ha volgut posar en valor la feina que fa la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia, “Una ingent feina de recerca historiogràfica per dotar-nos del coneixement dels fets històrics esdevinguts entre la Segona República i el primer govern escollit democràticament a Catalunya, d’elaboració dels treballs tècnics per localitzar i documentar noves fosses; de buidatge d’arxius que ens permet incorporar noves persones al Cens de persones desaparegudes que permetrà dur a terme l’obertura de les fosses per part de l’equip d’arqueòlegs i els anàlisis tant d’antropòlegs com de genetistes, de les restes exhumades”.

1  

Imatges

Consellera Ciuró al Parlament

Consellera Ciuró al Parlament 90