Cultura

Parlen les dones

Garriga: "La trobada 'Parlen les dones' ha de ser el punt de partida per teixir complicitats entre les dones a la cultura"

query_builder   25 febrer 2022 11:37

event_note Nota de premsa

Garriga: "La trobada 'Parlen les dones' ha de ser el punt de partida per teixir complicitats entre les dones a la cultura"

  • Gairebé 150 dones directores de projectes culturals participen en la jornada ‘Parlen les dones’ a la Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers
  • El Departament de Cultura dissenya i executa polítiques que garanteixen i desenvolupen els drets de les dones i vetlla per promoure la seva presència en l'oferta cultural, així com per aconseguir la seva igualtat efectiva en la creació i producció artística i intel·lectual
Parlen les dones

Prop de 150 dones directores de projectes culturals del país participen avui a la trobada “Parlen les dones”, que organitza el Departament de Cultura amb l’objectiu d’abordar com és el lideratge femení en la cultura, i per tal de crear un espai per establir relacions entre totes les dones que tiren endavant projectes culturals al nostre país. 

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, que ha inaugurat la trobada acompanyada de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha ressaltat el “goig espectacular” de la jornada, feta “amb molta il·lusió”. Garriga ha destacat que la trobada ha tingut molt bona acollida entre totes les dones participants, que han agraït al Departament de Cultura l'organització de la jornada i que des del primer moment s’han implicat activament en “Parlen les dones”.

La consellera de Cultura també ha apuntat que les dones “som les millors escoltant-nos i ho hem d’aprofitar per teixir complicitats”. “La trobada 'Parlen les dones' és un primer punt per crear xarxes, és una primera trobada però n’hi haurà moltes més”, ha explicat. Garriga  ha destacat que a Catalunya “hi ha moltes dones en molts equipaments nacionals; dones joves, grans; al territori, en espais petits” i que “és important conèixer-nos perquè és la força que tenim” i sobretot, “conèixer-nos intersectorialment perquè segurament hem tingut les mateixes dificultats d’accés”. La consellera de Cultura ha afirmat que les dones han arribat “a espais on no érem, però que es troben sobretot en el segon nivell perquè ho fem molt bé, però deixem que ho expliqui un altre, habitualment un home”.

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, per la seva banda, ha subratllat la importància de buscar la “col·laboració i la cooperació entre les dones perquè no sumem, sinó que multipliquem”. Verge ha explicat que es detecta una presència creixent de dones en els espais de responsabilitats, però no necessàriament en els espais de direcció. “En el cas de la cultura estem trencant imaginaris i proporcionem referents per a les dones de totes les edats, per trencar la síndrome de la impostora”, ha afegit. La consellera d’Igualtat i Feminismes també ha ressaltat la importància de garantir la conciliació familiar i de treballar per acabar amb la bretxa salarial i amb l’objectiu de la tolerància cero amb l’assetjament.

La jornada “Parlen les dones” reuneix en un mateix espai gairebé 150 dones que tenen experiència i bagatge en la gestió cultural; posar en comú les oportunitats i les dificultats amb què s’han trobat a l’hora de dirigir projectes, o com han aplicat una nova mirada per organitzar un equipament. La trobada també vol posar en diàleg a les noves generacions de dones que lideren projectes potents arreu del territori, i així crear un espai de debat i reflexió entorn les noves formes de lideratge. 

La jornada consta de quatre taules de debat. A la primera, “Dirigir grans equipaments públics”, a banda de la consellera de Cultura, hi participen la directora artística del Teatre Nacional de Catalunya, Carme Portaceli; la directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit, i la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Judit Carrera. La segona taula, “Dirigir amb noves mirades”, compta amb la participació de  la directora del centre Lo Pati d’Amposta, Aida Boix; de la directora dels Musèus dera Val d’Aran, Carla del Valle; la directora del Teatre Municipal de Girona, Elena Carmona, i la directora artística del Centre Artesà Tradicionàrius i del festival Tradicionàrius, Carol Duran. La tercera taula, sota el títol “Dirigir projectes arreu del país”, aplega la directora de l’Espai Guinovart d’Agramunt, Maria Guinovart; la directora del centre CaixaFòrum de Tarragona, Maria Glòria Olivé; la directora del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, Ingrid Guardiola; la directora de l’Atlàntida de Vic, Montse Catllà, i la directora de l'Àrea d'Arts Escèniques d'OlotCultura i del festival Sismògraf d'Olot, Tena Busquets. Finalment, la darrera taula, “Dirigir grans entitats culturals”, compta amb la participació de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell; la presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Isona Passola; la presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya, Isabel Vidal, i la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré.

Polítiques en clau feminista a la cultura
El Departament de Cultura executa polítiques que garanteixen i desenvolupen els drets de les dones i vetlla per promoure la presència equilibrada de dones i homes en l'oferta artística i cultural pública, així com per aconseguir la igualtat efectiva de les dones en la creació i producció artística i intel·lectual. Per això, dissenya estratègies de transversalitat que garanteixin que totes les polítiques incorporin la perspectiva de gènere, que les dones siguin lliures per desenvolupar les seves capacitats personals i prendre decisions sense les limitacions imposades pels rols tradicionals en funció del sexe, i que es facin visibles, es valorin i potenciïn les tasques, aspiracions, experiències i necessitats de les dones.

Així, 28 de les línies de subvencions de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) adreçades a tots els sectors culturals —d’un total de 50 línies—, ja inclouen criteris de gènere. A més, aquests criteris s’aniran incorporant a totes aquelles línies encara pendents en què sigui pertinent fer-ho.  Aquesta aplicació de criteris de gènere ha estat especialment reeixida en el cas de les línies de producció audiovisual, en què s’aplica des del 2017 i on ha servit per fomentar la participació de dones en els projectes i per visibilitzar el rol de les professionals en la indústria. En concret, en l’audiovisual,  el criteri se centra en atorgar una major puntuació en les valoracions dels projectes a aquells que compten amb professionals dones en els rols de direcció, producció, guió i també en altres rols del procés de producció audiovisual en què les dones sovint han estat infrarepresentades (fotografia, muntatge, so, efectes especials, composició musical, etc.). Aquest treball en favor de la paritat i el reconeixement de la vàlua de les professionals dones en el cinema i l’audiovisual català també té un reflex més públic que va més enllà de les xifres de les subvencions. Des de fa uns anys, diversos mitjans especialitzats en cinema d’arreu del món parlen de la Catalan New Wave, una nova onada de cineastes —i de professionals, no només directores, sinó també guionistes, productores, muntadores, realitzadores, etc.

D’altra banda, des de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital s’aplica un criteri de valoració en la línia d’esdeveniments de cultura digital per aquells projectes que tenen més del 50% de ponents o artistes participants que siguin dones. Gràcies a aquest criteri ha augmentat molt la presència femenina en un món com el de la tecnologia, que tradicionalment ha comptat amb poques dones. A més, es treballa per incorporar una bateria d’actuacions a l’entorn de la presència de la dona en el marc d’un pla de videojocs, que s’impulsarà conjuntament amb el Departament d’Igualtat i Feminismes. Els esforços també s’orienten a la sensibilització entorn l'agressivitat de gènere en el àmbit del videojoc; a assolir el compromís de no realitzar actes públics sense comptar amb la presència de dones; a donar millor visibilitat a les dones en el sector i garantir espais de representació, i a fomentar accions per promoure les vocacions en les àrees d’infrarepresentació, entre altres mesures.

Quant a la cultura popular, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha endegat recentment iniciatives com el podcast “L’última bruixa”, que evoca, sota mirada feminista, la persecució contra les dones i repassa episodis i paisatges històrics del país. D’altra banda, aquesta primavera tindrà lloc una nova edició de la jornada “Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”.

En l’àmbit de la llengua, la Secretaria de Política Lingüística col·labora amb diverses institucions i organismes, com l’Escola d'Administració Pública de Catalunya, el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada o Ràdio Televisió Espanyola, en la realització de guies d’usos no sexistes de la llengua i guies d’igualtat. D’altra banda, l’Enquesta d’Usos Lingüístics 2023, que desenvolupa la Secretaria de Política Lingüística conjuntament amb l’Institut d’Estadística de Catalunya inclourà la perspectiva de gènere en el qüestionari. A més, a través del TERMCAT es promou la inclusió de terminologia relacionada amb les dones en diferents àmbits i l’Optimot porta a terme una important tasca divulgativa sobre llengua i gènere. Finalment, el Consorci per a la Normalització Lingüística promou activitats a tot el territori sobre llengua i dones.

D’altra banda, la Direcció General de  Promoció Cultural també inclou la perspectiva de gènere i té en compte si els projectes estan liderats per dones com a criteris de valoració a totes les subvencions que atorga en l’àmbit de les arts visuals, les arts escèniques i la música. Atorga subvencions complementàries a la programació estable arts escèniques i música, al finançament de plans d’igualtat, auditories de comunicació i a activitats i actuacions d’arts escèniques i música amb perspectiva de gènere. A més, promou formacions i tallers pràctics sobre la perspectiva de gènere en equipaments culturals. A banda, en el marc del Pla Integral d’Arts Visuals, s’ha fet una tasca d’adquisició d’obres de dones artistes, especialment de generacions que sovint han obviat les artistes en els discursos de la història de l’art. 

Finalment, pel que fa el patrimoni, els diferents equipaments promouen programes i accions on incorporen la perspectiva de gènere per fomentar la inclusivitat i la responsabilitat social. Així, els monuments i jaciments fan totes les activitats educatives i familiars amb perspectiva feminista, que no vol dir específicament “parlar de dones”, sinó aplicar la coeducació patrimonial, la perspectiva de gènere de manera transversal: parlar de grups silenciats, aplicar el llenguatge inclusiu i treballar les relacions entre les persones que ens visiten i les educadores per que siguin inclusives i equitatives, treballar els estereotips i les jerarquies de gènere que sorgeixen durant la medicació educativa.  La Xarxa de Museus d'Art de Catalunya, integrada per 20 museus de tot Catalunya, ha iniciat un treball per donar major visibilitat i presència a les dones en els museus d’art, en el marc d’un projecte més global que pretén oferir lectures i discursos de les col·leccions també en perspectiva de gènere i de diversitat sexeafectiva i LGTBI. Entre els projectes anuals que es planteja la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya un dels més rellevants és el de donar una major visibilització del paper actiu de la dona en la creació artística, tot trencant la perspectiva heteropatriarcal que durant segles ha relegat la figura de la dona en l’art. En la mateixa línia, treballen la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya i la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya. Els arxius comarcals també realitzen diferents iniciatives, com la publicació de monogràfics o exposicions. Pel que fa la oolítica d’adquisicions, es treballa en el pla de compres des d’una perspectiva de gènere, ja sigui en la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani, la Col·lecció Nacional de Fotografia o la Col·lecció del Còmic i la Il·lustració.

3  

Imatges

Fotografia de grup de "Parlen les dones"

Fotografia de grup de "Parlen les dones" 317

Les conselleres Garriga i Verge a "Parlen les dones"

Les conselleres Garriga i Verge a "Parlen les dones" 311

La consellera Garriga participa a la jornada "Parlen les dones"

La consellera Garriga participa a la jornada "Parlen les dones" 286