Justícia, Drets i Memòria

.

Salut i Justícia signen el conveni de salut mental que incorpora per primer cop la prevenció del suïcidi

query_builder   1 març 2022 14:06

event_note Nota de premsa

Salut i Justícia signen el conveni de salut mental que incorpora per primer cop la prevenció del suïcidi

  • Els dos departaments renoven l’acord de col·laboració en salut mental i addiccions a les presons, a l’àmbit de la justícia juvenil i al de les mesures penals alternatives
  • Les actuacions prioritàries del nou acord són l'abordatge de la salut mental en la justícia juvenil, el tractament de les addiccions en l'execució penal catalana i la prevenció del suïcidi
  • En la població reclusa, els problemes de salut mental són set vegades més presents que al carrer
El conseller Argimon i la consellera Ciuró, en l'acte de signatura del conveni de salut mental
El conseller Argimon i la consellera Ciuró, en l'acte de signatura del conveni de salut mental

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, signen avui la renovació de l’acord de col·laboració entre els dos departaments per potenciar l’atenció a la salut mental i addiccions en l’àmbit de l’execució penal. L’acord tindrà tres grans eixos de cooperació: el tractament de les addicions, l’abordatge de la salut mental en l’àmbit de la justícia juvenil i, molt especialment, la prevenció del suïcidi, al qual aquest acord s’hi refereix de forma específica per primera vegada.

Argimon ha començat ressaltant que “Catalunya té un model d’atenció a la salut mental i addicions en l’àmbit penitenciari pioner a l’estat Espanyol i de referència internacional”. En aquest sentit, ha destacat “l’acord ampli” en la renovació d’aquest conveni i “la voluntat i el compromís de ser més efectius en la resposta als problemes de salut mental i addiccions”.

Per la seva banda, la consellera Ciuró s’ha refermat en el seu compromís de fer “política social en majúscula” com a prioritat del Departament de Justícia, i n’ha posat com a exemple la renovació d’aquest conveni: “Parlar de salut mental, d’addiccions i d’execució penal en un conveni com el que avui signem, és parlar de tres temes molt sensibles que tenen com a beneficiaries, una de les baules més dèbils de la nostra societat. Estem parlant de les persones privades de llibertat en centres penitenciaris o en centres de menors o aquelles persones que, tot i estar en medi obert, estan subjectes a mesures o obligacions penals, o a mesures de justícia juvenil”. Com ha recordat la titular de Justícia, el model d’execució penal català, “també des de la salut, treballa per a la rehabilitació i la reinserció de les persones penades, que és el nostre objectiu”.

Replicar el sistema públic de salut català a l’execució penal

A banda, gràcies a aquest acord, Salut i Justícia seguiran garantint una cartera de serveis d’hospitalització i rehabilitació intensiva que contempli el conjunt de les diferents intervencions d’assistència sanitària: psiquiàtrica, farmacològica, psicològica, social, educacional, infermera, familiar, així com una atenció de salut física. Queda garantida també l’atenció ambulatòria a les presons a través d’equips especialitzats i la continuïtat en els programes de seguiment individual per a la població penitenciària en règim obert. Això significa proporcionar i facilitar a tot aquest col·lectiu, i de forma molt especial als més vulnerables (persones discapacitades o les persones amb situació d’aïllament, entre d’altres) la cartera de serveis pròpia del sistema públic de salut a Catalunya, amb total equitat respecte de la població que no compleix cap pena.

La prevenció del suïcidi

L’any 2021 es van registrat a les presons catalanes un total d’11 suïcidis, una xifra que ha incrementat respecte del 2019 amb l’arribada de la pandèmia. Per primer cop, l’acord es refereix de forma específica als suïcidis i a la necessitat de sumar esforços per prevenir-los.  Amb aquests objectiu, Salut i Justícia, es comprometen a coordinar accions i a reforçar programes per posar a primera línia la prevenció del suïcidi en la població penitenciaria i justícia juvenil, tant en centres penitenciares, centres educatius com en el medi obert.

Justícia juvenil

La salut mental dels joves que compleixen una mesura penal d’internament serà un altre dels eixos prioritaris del nou acord de col·laboració. Entre d’altres, es revisarà la cartera de serveis, el model d’intervenció en salut mental i addicions i s’adequarà la dotació de personal als centres educatius de justícia juvenil si és necessari. També en el cas d’aquells joves condemnats a altres mesures judicials no privatives de llibertat (com  la llibertat vigilada o altres mesures en el medi obert), el conveni preveu reforçar els programes per al tractament del trastorn detectat, que incidiran en l’evolució del pacient i les necessitats específiques a través de seguiments personalitzats.

Addicions

Pel que fa a les addicions -el tercer gran àmbit d’actuació previst en l’acord- Justícia i Salut acorden treballar en el model d’atenció integrada i integral del tractament de les addiccions, tant pel que fa a les atencions més vinculades a la reducció de danys (programes de manteniment en metadona, programa d’intercanvi de xeringues o interceptors del consum d’alcohol) com pel que fa als programes de sensibilització, prevenció i tractaments lliures de drogues.

Un model pioner i de referència internacional

El Departament de Salut i el Departament de Justícia ja fa temps que treballen de forma coordinada per donar una resposta integral a les necessitats de la població atesa en l’àmbit de l’execució penal en relació amb la salut mental i les addiccions. Actualment, Catalunya té tres centres penitenciaris de referència per a l’ingrés de tots els interns amb problemes severs de salut mental. La Unitat Hospitalària Psiquiàtrica Penitenciària de Brians 1 disposa d’urgències les 24 hores i atén els casos més greus de tot el sistema penitenciari. Es tracta d’un servei creat el 2003, únic a l’Estat i pioner a tot Europa. A més, també disposa de llits per a la rehabilitació i els ingressos de llarga durada, com a Brians 2 i a Quatre Camins. Aquestes unitats atenen tant les persones condemnades penalment com les que, malgrat la comissió d’un delicte, són inimputables perquè no se les pot considerar responsables dels seus actes. Els problemes de salut mental d’adolescents i joves es tracten a la Unitat Terapèutica del Centre Educatiu els Til·lers (Mollet del Vallès).

La meitat del presos té problemes de salut mental

La salut mental als centres penitenciaris és una problemàtica de primer ordre. La prevalença de problemes de salut mental a les presons és quasi 7 vegades superior que en el conjunt de la població no reclusa; en concret, un 7,5% superior en preventius i un 6% superior en penats. De fet, més de la meitat d’interns a centres penitenciaris de Catalunya tenen problemes de salut mental. Els trastorns estan relacionats amb l’abús del consum de drogues com el cànnabis, la cocaïna i l’heroïna, tot i que en la majoria de casos es tracta de pacients crònics de salut mental.

La prevenció del suïcidi més enllà de l’execució penal

Més enllà de l’àmbit de l’execució penal, els dos departaments col·laboraran per assolir els objectius del Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya amb estreta col·laboració amb l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC). En concret, l’acord també preveu l’anàlisi de les dades de les morts judicials per suïcidis a Catalunya a través de l’accés directe a un registre oficial de conductes suïcides gestionat pel Departament de Salut. La col·laboració també s’estendrà en altres tipus d’activitats que afavoreixin la investigació, el desenvolupament científic i un millor aprofitament dels respectius recursos i mitjans materials i personals en l’àmbit de l’epidemiologia, la psiquiatria i la medicina legal.