Justícia, Drets i Memòria

.

Ciuró: "La deportació va afectar també les dones, i això no ha estat prou visibilitzat"

query_builder   8 març 2022 13:55

event_note Nota de premsa

Ciuró: "La deportació va afectar també les dones, i això no ha estat prou visibilitzat"

La consellera de Justícia i el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, es reuneixen amb la junta directiva de l’Amical de Ravensbrück, fundada per Neus Català i actualment presidida per la seva filla Margarita Català

 

Lourdes Ciuró reivindica visbilitzar el paper de les dones en les polítiques públiques de memòria

 

La presidenta de l’Amical de Ravensbrück celebra la col·laboració amb el Govern per difondre la memòria de les dones que van patir els camps de concentració

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, s’ha reunit avui amb la junta directiva de l’Amical de Ravensbrück, entitat fundada per Neus Català. L’entitat es va constituir l’any 2005, any del 60è aniversari de l’alliberament del camp, amb la finalitat de treballar per donar a conèixer i transmetre el llegat de les deportades. Fa divulgació de la participació de les dones en la lluita per la democràcia i les llibertats per mitjà dels testimonis recollits en documents audiovisuals i xerrades de familiars i amics de l’Amical.

La fundadora de l’Amical de Ravensbrück fou Neus Català (1915-2019), supervivent d’aquest camp de concentració nazi. Català va dur a terme una intensa activitat de recuperació de la memòria de les dones, nenes, nens i homes catalans i espanyols que van morir i patir el captiveri dels camps de concentració. L’Amical de Ravensbrück segueix amb el seu llegat i hereta el seu testimoni per tal de mantenir viva la memòria d’aquells fets. Actualment, la seva filla Margarita Català n’és la presidenta.

A més de la consellera Ciuró i de la presidenta de l’Amical, Margarita Català, també han participat en la reunió d’avui Mar Trallero, membre de la junta directiva de l’entitat,  i el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font.

Ciuró ha explicat que el Departament de Justícia i l’Amical de Ravensbrück col·laboraran estretament a partir d’ara per donar més visibilitat a les dones que van patir la deportació i els camps de concentració nazis. La consellera ha recordat que “la deportació va ser, també, cosa de dones, i això no ha estat suficientment visibilitzat al llarg dels anys”. La consellera ha recordat que la mateixa Neus Català explicava que ella havia tingut la sort de poder ser escoltada, però que milers de dones no havien pogut expressar el seu patiment.

La presidenta de l’entitat, Margarita Català, ha celebrat la col·laboració amb el Govern i ha recordat que la seva mare deia que les dones “eren les oblidades dins el grup dels oblidats” . Des de l’Amical de Ravensbrück també han destacat que la reunió s’hagi produït justament el 8-M, Dia Internacional de les Dones. “Les dones deportades formen part del passat, però també del present, ja que són referents”, han afegit.

El Departament de Justícia i l’Amical de Ravensbrück col·laboren des de fa anys per actualitzar i ampliar la base de dades de deportats catalans i espanyols als camps nazis, especialment la informació referent a les dones deportades en aquests camps de concentració, corregint i actualitzant la informació sobre les dones que hi consten, així com afegint-hi les deportades que no hi figuren i que s’han localitzat, fruit de posteriors investigacions. L’Amical de Ravensbrück manté oberta la investigació per tal de trobar el nom i posar cara a les deportades, ja que moltes d’elles estaven fitxades amb el nom del marit o un àlies. Fins ara n’han pogut identificar unes quantes, com ara Generosa Cortina, María Guesalaga Etxaide o Laura Gallart Marqués, entre d’altres.

Entre 1939 i 1945 van ingressar al camp de Ravensbrück aproximadament 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents. La majoria eren de Polònia (36 %), però n'hi havia d'arreu d’Europa i d'altres llocs del món. Es calcula que hi van morir entre 30.000 i 90.000 dones. Moltes d’elles van ser sotmeses a experiments mèdics, les van mutilar o les van esterilitzar amb la falsa promesa que les alliberarien.

La mirada i el paper de les dones

La consellera Lourdes Ciuró ha aprofitat la reunió amb l’Amical de Ravensbrück per reivindicar el paper de la dona durant la Guerra civil, la rereguarda, la lluita contra el franquisme, l’exili i la deportació.

Ciuró ha recordat que la prioritat del Departament durant aquesta legislatura serà reivindicar “la mirada i el paper de les dones, que són les grans oblidades” de les polítiques de memòria en aquest període històric, perquè “elles també hi eren”. Ciuró ha defensat aquesta visió per poder explicar i preservar la memòria democràtica d’una manera completa. “Parlem sempre de la memòria al front, de soldats, brigadistes, gent represaliada o que ha perdut la vida als camps de concentració o de batalla. El que necessitem com a país és que s’expliqui la història del 100 % de la població: joves, gent gran, homes i dones”, ha afegit.

La titular de Justícia ha apostat per “fer un reconeixement a les dones amb nom i cognoms. És urgent recollir aquestes memòries vives”, ha defensat Lourdes Ciuró, que ha afegit que convé “apuntalar les polítiques de memòria” perquè és la manera de “preservar-nos dels totalitarismes perquè no es tornin a repetir”.

La consellera ha recordat totes les dones que van patir l’Holocaust, i especialment les que van patir els camps de concentració i van sobreviure: “Van haver de ser resilients, no només per les seves vides, sinó també per la dels ancians i infants amb qui compartien la barbàrie. Les que van sobreviure havent-ho perdut tot van haver de refer la vida, amb el que els quedava de la família o totalment soles”. Ciuró ha remarcat el valor de les dones que, un cop alliberades, van ser activistes dels drets humans i es van dedicar a explicar i denunciar l’extermini, com ara Neus Català i altres, com Conchita Boix, Dolors Casadellà, Maria González i Maria Plenes, entre d’altres.

1  

Imatges

Imatge de la reunió de la consellera de Justícia i representants de l'Amical de Ravensbrück

Imatge de la reunió de la consellera de Justícia i representants de l'Amical de Ravensbrück 106