El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha comparegut aquest migdia en roda de premsa per anunciar que el Consell Executiu ha aprovat la primera fase d’un pla que destinarà 120 milions d’euros per reduir les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna. En concret, “per garantir la millor acollida a les persones que fugen de la guerra, i per posar en marxa totes les eines al nostre abast per tal d’ajudar a la ciutadania i a les empreses davant l’augment del cost de la vida provocada per l’escalada de preus de l’energia”, ha detallat.

{"name":"2022/04/05/14/59/396dae17-0ec6-4686-ae3d-a45faf5f8a09.JPG","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":"2721"}

Durant la seva intervenció, el cap del Govern ha desgranat algunes de les mesures que s’han pres, de les quals en destaca l’augment del 33% dels impostos sobre la producció, emmagatzematge o transformació de l’energia elèctrica per tal d’accelerar la transició energètica, “sent conscients que els sistema de fixació de preus provoca uns beneficis extraordinaris en determinades empreses que obtenen l’energia de fons que no utilitzen combustible fòssil”, ha afirmat. En paral·lel, Aragonès també ha explicat que es congelarà l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica amb la tarifa de l’exercici 2020 “per tal de no incrementar el costos de mobilitat, especialment en l’àmbit del transport d’autònoms i de famílies”.

El cap de l’Executiu també ha posat en valor altres mesures, com l’escolarització i beques menjador per les persones refugiades; així com el suport a l’economia productiva i els llocs de treball a través de l’Institut Català de Finances, que ampliarà sis mesos el termini de carència dels préstecs ICO amb aval públic introduïts a l’inici de la pandèmia. En aquest sentit, ha anunciat que s’ha habilitat una línia de 39 milions destinada al finançament de PIMES i autònoms d’empreses agràries, agroalimentàries, forestals i del sector de la pesca i l'aqüicultura de Catalunya, “perquè són els que estan patint més l’augment dels costos de carburants i matèries primeres”. A banda, “també es reduirà la taxa que es cobra als vaixells de pesca als ports de la Generalitat”, ha afegit.

Flexibilització de la despesa

El president ha defensat la necessitat d’actuar de “forma decidida” i “amb la màxima celeritat” en la resposta a la crisi d’Ucraïna, “disposant de totes les eines i tots els recursos” que calen, i “evitar cometre errors de gestions com durant la pandèmia”. Per tot això, Aragonès ha reclamat al govern espanyol que “flexibilitzi els objectius de dèficit”, passant del “0,6 a l’1%” , ja que això “suposaria disposar d’uns 1.000 milions d’euros més, imprescindibles en un moment tan complicat com l’actual”. “No podem atendre les múltiples crisis amb les mans lligades a l’esquena”, ha afirmat el cap del Govern.

En aquesta línia, el president ha denunciat també “la pulsió centralitzadora” que suposa l’Acord del Consell de ministres, ja que “no té en compte l’impacte pressupostari i financer” que tindrà per a la Generalitat i , alhora, “envaeix competències” en matèria d’Educació d’Universitats, en protecció de menors i en l’àmbit lingüístic. “L’Estat és a temps de corregir”, ha assegurat Pere Aragonès; “hem de col·laborar tant como sigui necessari, sumem esforços”, ha insistit; i ha afegit: “però, sobretot,evitem les temptacions centralitzadores que només fan prendre decisions de forma tardana i que massa sovint no responen a les necessitats específiques i als recursos disponibles de cada territori”.

Llengua, escola i Jocs Olímpics d’Hivern

Durant la roda de premsa, el president també s’ha referit al futur del català, al malestar de la comunitat docent i a la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern, tres temes que “necessiten que tots i totes actuem amb la màxima honestedat i sinceritat” i que exigeixen “tot el nostre compromís i tota la voluntat d’atendre’ls enfortint els grans consensos que tan forts fan la societat catalana”.

Respecte el futur de l’escola en català, el president ha remarcat que “el Govern defensa i defensarà el català amb tota la força i tots els mitjans que té al seu abast” i que, “qui ha de fixar la política lingüística a les escoles és el Govern, amb la comunitat docent, i no ha de ser la decisió de cap tribunal ni les pressions de la dreta més rància”. En aquest sentit, ha destacat la importància que la resposta a la sentència que imposa el 25% de les classes en castellà, “surti d’un gran consens de país, que permeti alcatalà trencar la dinàmica de reducció del seu ús sociali tornar a progressar; que ofereixiseguretat jurídica als docentsi que, al mateix temps, s’hi senti inclosa la immensa majoria de la ciutadania de Catalunya”. El cap de l’Executiu s’ha mostrat convençut que, “amb voluntat d’entesa,serem capaços d’ampliar el consens polític i fer-lo encara més fort”.

Pel que fa al malestar de la comunitat docent, el president ha apostat per resoldre el conflicte laboral “des del diàleg i la voluntat d’acord”, i ha fet una crida a “reprendre les negociacions”. “Les propostes que el Departament d’Educació ha fet arribar als sindicats són un avenç important. Per part del Govern hi ha tota la predisposició a arribar a un bon acord que millori i reforci el sistema d’educació públic de Catalunya com l’hem estat millorant fins ara”, ha reblat.

Finalment, en referència a la candidatura del Pirineu per acollir els Jocs olímpics d’Hivern del 2030, el president ha reiterat que “és una oportunitat molt bona pel país” i també “pel progrés del Pirineu” i que, si es volen organitzar uns bons Jocs, “hem d’exigir que comptin amb la participació i la implicació de la ciutadania”. “Per això és important comptar amb el seu aval. Perquè els Jocs, per damunt de tot, han de ser un projecte col·lectiu”, ha reiterat. I en aquesta línia, ha defensat la convocatòria de la consulta i ha demanat al Consell de ministres “respecte” per les decisions del Parlament de Catalunya