El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet aquest matí "una crida a la unitat, al consens polític i a l’ambició" de les forces polítiques que han defensat el model d’escola catalana per fixar un acord respecte a la modificació de la llei de política lingüística. "Hem d’aprofitar tots els mecanismes que tinguem al nostre abast i la modificació de la llei de política lingüística n’és un i s’ha d’activar amb urgència", ha assegurat en el ple del Parlament. El cap de l’Executiu ha subratllat que "és una eina que no podem desaprofitar" i ha instat els grups a "dedicar les properes hores i dies d’aquesta setmana a fixar un acord al voltant d’aquesta qüestió". L’objectiu final, ha dit, "és mantenir el consens, enfortir-lo, i que ens hi acompanyi al màxim la comunitat educativa".
En aquest sentit, el president ha assegurat que el Govern seguirà treballant "en l’àmbit processal i jurídic" per fer front a la sentència i la interlocutòria del TSJC i que presentarà recurs perquè "hi ha fonaments jurídics i tècnics que ens avalen". "La resolució del TSJC s’extralimita de les funcions d’un tribunal. Presentarem batalla jurídica fins el final i seguirem defensant el model d’escola en català que contribueix a la cohesió social i en garanteix l’aprenentatge", ha remarcat.
Al costat d’aquesta defensa jurídica, el Govern seguirà enfortint el model d’immersió, amb mesures com l’impuls del decret que regularà el regim lingüístic previst a la llei d’educació de Catalunya, que no havia estat desenvolupat de forma reglamentària, o el pla d’impuls del català a les escoles, "per reforçar el seu aprenentatge i ús social".
Transparència, responsabilitats polítiques i garanties respecte el cas d’espionatge massiu
En relació al cas d’espionatge massiu, el cap del Govern ha assegurat que els elements de garanties que es van posar sobre la taula “estan lluny de complir-se”. “És imprescindible el que no s’ha produït: transparència, assumpció de responsabilitats i garanties de no repetició. Fins que això no passi, ningú pot donar cap crisi ni per matisada ni per resolta”, ha alertat.
El president ha reiterat la seva petició de desclassificar les resolucions dels magistrats que justifiquen l’actuació del CNI i també la desclassificació de tota la informació respecte els més de 60 casos d’espionatge que es van donar a conèixer.
També ha demanat “assumpció de responsabilitats” per saber qui va ordenar l’espionatge i les garanties de no repetició perquè, “si per defensar el dret a l’autodeterminació i l’amnistia en un procés de diàleg, alguns érem una amenaça el 2019, vol dir que avui, que seguim defensant el mateix, continuem sent-ho”.
“S’equivoca qui es pensi que amb la decisió de cessament de la directora del CNI s’acaba la depuració de responsabilitats, la necessària transparència, que encara no hem trobat, i les garanties de no repetició”, ha conclòs.