Salut

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, durant la conferència al Nueva Economia Fòrum Europa Tribuna Catalunya

Argimon: "Necessitem un acord de salut amb mirada àmplia, llarga i generosa. Un acord de país"

query_builder   8 juliol 2022 12:22

event_note Nota de premsa

Argimon: "Necessitem un acord de salut amb mirada àmplia, llarga i generosa. Un acord de país"

  1. El conseller de Salut ha fet aquesta afirmació en la conferència que ha pronunciat aquest matí al Nueva Economia Fòrum
  2. Argimon ha destacat que el sistema de salut de Catalunya és un “gran patrimoni que hem de preservar, i això vol dir estimar-lo, protegir-lo i invertir-hi”
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, durant la conferència al Nueva Economia Fòrum Europa Tribuna Catalunya
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, durant la conferència al Nueva Economia Fòrum Europa Tribuna Catalunya
{"name":"2022/07/08/12/21/b07bef77-5a31-4719-a2fa-2b0f179af9fe.jpg","author":"Salut","type":"0","location":"0","weight":605616}


El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha pronunciat aquest matí una conferència al Nueva Economia Fòrum Europa Tribuna Catalunya, on ha exposat les línies estratègiques en les que està treballant el Departament de Salut i els reptes que té per endavant.

En aquest sentit, el conseller ha assegurat que des del Departament es tenen clars els canvis que s’han de dur a terme per transformar el sistema de salut. “Tenim molts reptes encara, però no els podem afrontar sols. No ho podem fer sols. Necessitem un acord de salut amb mirada àmplia, llarga i generosa. La salut va més enllà de l’atenció sanitària i es necessita un gran acord de país”, ha afirmat.

Seguint aquesta línia, Argimon ha remarcat que el sistema de salut és “un gran patrimoni que hem de preservar”, i això vol dir “estimar-lo,protegir-lo, vol dir invertir, vol dir voluntat i assumir responsabilitats en aquest gran acord de país”.

Per Argimon, la solució és molt clara: cal “disposar dels nostres propis recursos: decidir per nosaltres mateixos, sota el principi de solidaritat amb altres territoris. Catalunya es mereix tenir el sistema que pot pagar amb el PIB que genera. Mentrestant o “abordem el finançament de la Sanitat o bé abordem el model de finançament de les autonomies. Però per aplicar aquesta solució, sigui la definitiva o el mentrestant, cal voluntat i assumir responsabilitats”, ha dit.

Valoració de la feina al capdavant del Departament

En el transcurs de la conferència, quan li han preguntat per les accions dutes a terme des que es va posar al capdavant del Departament de Salut, el conseller ha destacat que s’ha prioritzat la transformació de l’atenció primària i comunitària reforçant-ne el vessant comunitari. Això s’ha fet amb la incorporació de 347 referents de benestar emocionals, dietistes-nutricionistes i properament s’incorporaran fisioterapeutes i higienistes dentals.

Argimon també ha accentuat el reforç que s’ha fet a les plantilles de professionals de la primària, a més d’integrar als equips els administratius sanitaris que es van incorporar durant la pandèmia. A més, ha posat en relleu l’increment del pressupost i la inversió de 449 milions d’euros en la construcció i reforma de centres aquests propers dos anys.

El titular de Salut ha remarcat que s’ha treballat per treure càrrega burocràtica als professionals, s’ha potenciat l’atenció domiciliària. També el fet que des de Salut Pública s’hagi posat en marxa el nou SIVIC i hàgim estat pioners en el desplegament de les vacunes antimeningocòccica i contra el VPH en nens.

La salut mental, una prioritat

Sobre la salut mental, el conseller ha reivindicat que és una prioritat absoluta del departament “des del primer dia” i que des del Consell Assessor ja es va demanar abordar-la des d’una altre perspectiva. El conseller ha expressat que cal “fer coses de manera diferent, mes proactiva, on viu i resideixen les persones”.

Així, tenint com a màxima prioritat la salut mental dels infants i dels joves, el conseller ha recordat que ja s’ha desplegat el nou Programa d’atenció a la crisi en salut mental, abordant-ho des de l’entorn de la persona, el programa de prevenció del suïcidi i els 10 equips guia d’alta complexitat arreu del territori.

De totes maneres, però, Argimon ha reconegut que queda molt camí per recórrer i que s’aposta per un model comunitari, d’autonomia, recuperació i reinserció de les persones ateses. En aquest sentit, ha remarcat que un hospital no és un lloc per viure-hi, i que es treballa per la reconversió de la llarga estada psiquiàtrica, tal com s’ha aconseguit a Girona. El conseller ha anunciat que properament es posaran en marxa quatre projectes pilot en clau sociosanitària, tot i que properament se’n donaran més detalls.

L’atenció primària i comunitària

El conseller ha explicat que calen noves formes d’organització per l’atenció primària i comunitària, i que aquestes han d’anar de la mà del Departament de Salut i el Servei Català de la Salut, però han d’estar liderades pels professionals. Argimon ha dit que la clau de l’atenció primària i comunitària són els models, en plural, ja que no existeix una única forma d’organització, i que “és imprescindible que els professionals liderin la transformació i abordin els canvis”.

També ha parlat de la necessitat de fer atractiva l’atenció primària pels estudiants de medicina i infermeria, i que no és responsabilitat només de Salut el prestigiar la medicina de família, que és clau i “els rols de cuidar i acompanyar són el veritable sentit de la medicina”.

A més, el conseller ha remarcat que una de les línies principals que es volen abordar des del Departament de Salut són les de donar més pes a l’atenció comunitària per fer front a les desigualtats i la d’enfortir l’atenció primària. És una prioritat la transformació de l’atenció primària i comunitària, i per això s’han dut a terme totes aquestes mesures per reforçar-la i enfortir-la.

Els reptes de futur

Argimon ha reiterat que hi ha dos reptes fonamentals, la falta de professionals i el finançament. Sobre el primer repte, el conseller ha recordat que en els propers anys es jubilaran 6.000 metges i entre 6.000 i 8.000 infermeres, i que tot i que s’estigui abordant el problema, les competències són molt limitades. Ja s’ha desenvolupat un programa d’incentius per a residents de medicina familiar i comunitària i infermeria de salut mental, i junt amb el Departament de Recerca i Universitat s’han creat 600 noves places universitàries d’infermeria.

El treballar en xarxa i repensar el model hospitalari actual, que ve dels anys 80, és un dels reptes de Salut, ha explicat el conseller. “La medicina i l’atenció sanitària han canviat i necessitem un treball col·laboratiu que ofereixi als professionals un projecte assistencial, docent i de recerca atractiu”, ha reiterat Argimon.

A la conferència del conseller Argimon hi ha assistir el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró; la secretària general del Departament de Salut, Meritxell Masó; la secretària d'Atenció Sanitària i Participació, Meritxell Budó; la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas; la directora general de Professionals de la Salut, Montserrat Gea; la directora del Servei Català de la Salut (CatSalut), Gemma Craywinckel, i la directora general d'Ordenació i Regulació Sanitària, Azucena Carranzo.



Podeu recuperar la conferència del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, al següent enllaç: https://youtu.be/NMcwbHgj9nQ

`