Oficina del President

El president i la consellera durant la trobada

President Aragonès: "Avui fem pas endavant en el nostre compromís en la defensa de l'ús social de la llengua catalana"

query_builder   12 juliol 2022 20:14

event_note Nota de premsa

President Aragonès: "Avui fem pas endavant en el nostre compromís en la defensa de l'ús social de la llengua catalana"

  1. El cap de l’Executiu presideix la signatura de l’Acord “Religions per la llengua, un compromís de les entitats religioses a favor del català”
  2. Ciuró: “La llibertat religiosa i de consciència és un dret fonamental que la ciutadania ha de poder exercir, i poder viure en català des de cada creença forma part d’aquesta llibertat
  3. L’objectiu de l’Acord és reconèixer el paper de les religions en la configuració de Catalunya i fomentar l’ús del català entre les diferents confessions religioses
  4. L’ús del català com a llengua de culte representa un 2,6% al total de 1.344 centres de culte de les relig
El president i la consellera durant la trobada{"name":"2022/07/12/20/15/63603243-3a1a-415b-b8e0-806706e0f6b9.jpeg","author":"Arnau Carbonell","type":"0","location":"0","weight":149071}

El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia” ha encapçalat avui l’acte de presentació “Religions per la llengua, un compromís de les entitats religioses a favor del català, i de signatura de les primeres adhesions. Tal i com ha explicat el cap de l’Executiu, gràcies a aquest acord, “avui fem pas endavant en el nostre compromís en la defensa de l’ús social de la llengua catalana”. A l’acte també hi han participat la consellera de Justícia,Lourdes Ciuró i Buldó, i la directora general d’Afers Religiosos,Yvonne Griley i Martínez.

Aquest Acord, impulsat pel Departament de Justícia, està inclòs dins del Pacte Nacional per la Justícia, on s’estableixen un conjunt d’actuacions concretes per impulsar el català. En aquest sentit, el president Aragonès ha recordat que “teníem totes les condicions per a que llengua hagués desaparegut fa molt de temps, però no ha passat gràcies a la perseverança i compromís de la societat catalana”. Per aquest motiu, ha agraït el suport manifestat pels participants a l’acte.

Durant la seva intervenció, el cap de l’Executiu ha aprofitat per precisar que “el Govern vol reconèixer la diversitat religiosa del nostre país” i ha afegit que la “pluralitat” de la societat catalana “és un actiu

L’objectiu és que les entitats religioses i altres entitats vinculades a les tradicions de Catalunya s’adhereixin a aquest acord signant una declaració de caràcter general i un conjunt d’actuacions concretes en funció del seu context lingüístic: hi ha entitats en què la presència del català encara és incipient i d’altres que ja en fan un ús en alguns àmbits i cal que facin un pas més i hi incorporin d’altres.

La trobada ha esdevingut un espai de diàleg entre els representants de les diferents comunitats religioses i el Govern de la Generalitat, per tal d’aprofundir en les relacions i reflexionar conjuntament al voltant del paper de les confessions en la societat catalana. Hi han assistit els membres del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER),del Consell Interreligiós de Catalunya i representants de les principals confessions religioses presents a Catalunya. La consellera de Justícia ha destacat “el paper cabdal de les diferents religions en el manteniment de la llengua i la cultura catalana”.


El mapa religiós de Catalunya

El president i la consellera durant la trobada{"name":"2022/07/12/20/16/6730f14e-5c53-411b-bb03-5f9cf657f1e4.jpeg","author":"Arnau Carbonell","type":"0","location":"0","weight":133268}

El Mapa religiós de Catalunya és un projecte impulsat i finançat per la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) del Departament de Justícia que té per objectiu identificar i conèixer amb profunditat les comunitats religioses i els llocs de culte de totes les confessions presents a Catalunya.

El Mapa ha detectat més de 13 confessions religioses diferents, la qual cosa suposa l’existència de diferents cultures, llengües i creences. Davant d’aquesta circumstància, sorgeix un repte per a la cohesió social del país, que ha de ser abordat des de les institucions. La llengua és una eina d’integració i cohesió social de primer ordre. Conèixer o emprar el català mostra el compromís amb el país i permet teixir vincles en la diversitat. Segons la diagnosi de la Conselleria de Justícia, el català és una llengua minoritària entre les diferents religions no catòliques: el seu ús exclusiucom a llengua de culte representa un 2,6% al total de 1.344 centres de culte de les religions no catòliques. El 21,7% dels centres de culte utilitzen el català i el castellà com a llengua de culte. Pel que fa a l’Església catòlica, fins ara el Departament no disposa de dades.

Una de les vocacions compartides per les diferents tradicions religioses és la de superar les fronteres idiomàtiques: comunicar-se bé serveix per entendre’s millor, i entendre’s bé facilita que sorgeixi una major complicitat entre les persones. En el seu discurs, la consellera Ciuró ha destacat “els esforços de la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia pel que fa a l’impuls del diàleg interreligiós, la convivència i l’entesa entre les diferents opcions i creences, com a element essencial de la cohesió de país.”


El president i la consellera durant la trobada{"name":"2022/07/12/20/16/1ebc2ae6-32ac-4141-bf86-30d64faca61e.jpeg","author":"Arnau Carbonell","type":"0","location":"0","weight":135296}

Diverses entitats ja han signat l'acord

Arran d’aquest fenomen, les persones representants de les principals entitats religioses establertes a Catalunya han mostrat el seu compromís de promoure l’ús social del català en els seus àmbits adherint-se a l’Acord, ja sigui introduir-lo en aquelles comunitats on gairebé encara no és present, augmentar-lo on és incipient o enfortir-lo en la seva acció quotidiana.

L’objectiu de la DGAR és garantir que tota la ciutadania pugui exercir el dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència, i que viure en català sigui un element quotidià en la praxi d’aquesta llibertat.

Per a aquelles entitats que desitgin adherir-se a l’Acord, la DGAR ha habilitat un espai al seu web per posar a disposició de les entitats religioses i altres entitats vinculades a les tradicions de Catalunya el text de l’Acord i el formulari “Què puc fer pel català?”. El formulari d’adhesió conté propostes d’actuació de foment del català, a mode d’exemple i suggeriment, perquè les entitats impulsin aquelles actuacions que considerin que poden tirar endavant dins de les seves possibilitats d’acció. La Direcció General d’Afers religiosos s’encarregarà de recollir les adhesions que es facin a través del web i de fer seguiment i acompanyament, si cal, de les actuacions que emprenguin les entitats.