1. S’incrementa en onze efectius la Unitat Central de Tràfic d’Essers Humans i es crea un grup format per 5 persones exclusivament per tractar amb les víctimes i estar al seu costat, juntament i coordinadament amb les entitats que treballen en aquest àmbit
2. Durant l’any passat, els Mossos d’Esquadra van dur a terme 10 investigacions policials que van comportar la detenció de nou persones. Actualment, hi ha nou investigacions obertes relacionades amb aquest àmbit
3. Entre el 2016 i el 2022, s’han atès 51 víctimes de tràfic d’essers humans amb finalitats d’explotació laboral i sexual
4. Els investigadors constaten la dificultat de les víctimes per denunciar i col·laborar, i fins i tot reconèixer-se com a víctimes, ja que es tracta de persones amb un gran estat de necessitat, que sovint mantenen deutes amb el grups que les capten
5. El Cos de Mossos d’Esquadra va posar en marxa el 28 de març el dispositiu Makosh, amb l’objectiu d’atendre a aquelles persones refugiades que arribaven a Catalunya fugint del conflicte bèl·lic d’Ucraïna
6. L’últim dispositiu dut a terme conjuntament amb Inspecció de treball a establiments de restauració i supermercats va permetre detenir quatre persones, realitzar 19 inspeccions i diverses entrevistes amb persones susceptibles de ser víctimes

La Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra ha intensificat la lluita contra les màfies i grups que exploten persones vulnerables que sovint capten en països en condicions de vida precàries, ja sigui a través de l’engany o la coacció. Aquestes xarxes s’aprofiten de l’estat de necessitat d’aquestes persones que veuen en la possibilitat de treballar fora del seu país una oportunitat de millora, de vegades quasi de supervivència, tant d’elles com de les seves famílies.

Durant el 2021 els Mossos d’Esquadra van dur a terme deu investigacions policials, en l’àmbit de possibles explotacions, que han comportat la detenció de nou persones a qui se’ls atribueixen delictes de tràfic d’essers humans, entre d’altres.

Enguany, la Unitat Central de Tràfic d’Essers Humans té obertes nou investigacions per TEH: quatre amb la finalitat d’explotació sexual, tres amb la finalitat d’explotació laboral i dos més amb la finalitat de dur a terme activitats delictives.

Una realitat creixent en un context d’inestabilitat i necessitat

Aquesta és una realitat que no és nova però que en el context actual s’accentua encara més en aquells països que tradicionalment han patit aquesta mena de situacions. En aquest marc s’incrementa encara més l’activitat explotadora, tant pel que fa a negocis il·legals com de persones que tenen negocis que se situen dins l’economia formal tot i que amb pràctiques poc ètiques o que vulneren la legalitat, tant des de l’àmbit administratiu com des del penal.

Per aquest motiu els Mossos d’Esquadra han incrementat els equips de tràfic d’éssers humans per fer front a aquestes dinàmiques creixents al darrere de les quals hi ha grups organitzats i per, sobretot, atendre i acompanyar les víctimes en processos de denúncia generalment complexos. Cal tenir en compte que moltes d’aquestes víctimes tenen deutes contrets amb les màfies que els han captat i han d’acceptar les precàries condicions de vida sota l’amenaça de fer mal als seus familiars si no accedeixen a les condicions a les quals els grups mafiosos les sotmeten.

D’altra banda és important destacar que moltes d’aquestes persones venen de realitats socials extremadament precàries, de manera que els costa percebre la seva condició de víctima i explotada, donat que les condicions de vida que tenen al nostre país els semblen assumibles si es té en compte les que tenien anteriorment. Aquest biaix provocat pel fet de trobar-se en una precarietat més assumible que l’anterior, dificulta que a l’hora d’actuar-hi no vulguin denunciar i enmolts casos no es reconeguin com a víctimes.

Durant el 2022 s’intensifica la tasca contra el TEH

A banda de la tasca investigadora habitual, el Cos de Mossos d’Esquadra va posar en marxa el 28 de març el dispositiu Makosh, amb l’objectiu d’atendre a aquelles persones refugiades que arribaven a Catalunya fugint del conflicte bèl·lic d’Ucraïna.

Un dels principals àmbits d’actuació d’aquest dispositiu és la protecció d’aquestes persones refugiades com a col·lectiu vulnerable de ser víctimes de qualsevol tipus d’explotació, delicte o abús; on també s’encabeix el tràfic d’éssers humans.

Les accions a dur a terme per mossos en aquest àmbit venen donades per la situació de necessitat, tant per provenir d’un país amb un conflicte bèl·lic actiu, sumat al fet d’haver de migrar, genera en aquestes persones una situació de vulnerabilitat idònia per a que les organitzacions criminals estenguin xarxes de captació.

En aquest sentit, s’ha establert una col·laboració amb el Departament d’Igualtat i Feminismes, i organitzacions com SICAR.cat - Adoratrius i la Unitat de Tràfic d’Éssers Humans de l’Ajuntament de Barcelona, per tal d’elaborar un document d’informació, recomanacions i autoprotecció adreçat a les persones refugiades.

Cal destacar la bona coordinació existent entre les diferents policies, tant estatals com europees a l’hora d’abordar el fenomen del TEH, com la Creu Roja o APIP-ACAM, Creu Blanca, Sonrisas de Bombai, fundació SURT, entre d’altres, essent un pilar bàsic en l’atenció i tractament de les víctimes.

A Barcelona, els Mossos d’Esquadra treballen coordinament i en col·laboració amb el Grup de Tràfic d’Éssers Humans de la Guàrdia Urbana. L’últim operatiu realitzat el mes de juny amb el cos policial barceloní va permetre la detenció dues persones que obligaven a practicar la mendicitat a dos homes en una situació d’extrema vulnerabilitat, a qui tenien vivint en condicions infrahumanes en un descampat de la ciutat.

El treball tranversal amb els drets de les víctimes

Un cop s’atribueix el rol formal de víctimes, se’ls ofereixen els drets que estan regulats en diverses lleis com la Constitució espanyola, La Llei d’Enjudiciament Criminal o l’Estatut de la Víctima del delicte i la Llei d’Estrangeria. D’aquesta manera tindran la possibilitat de contactar amb una organització o entitat amb experiència acreditada en assistència a les víctimes de tràfic d'éssers humans, per rebre suport i assistència.

En cas que li sigui reconeguda la condició de víctima de tràfic d’éssers humans, li seran reconeguts diversos drets.

També se’ls planteja la possibilitat de denunciar i en cas que donin el seu consentiment, se’ls acompanya en tot el procés. La denúncia s’afegeix com a un element més de la investigació d’aquestes tipologies delictives. Si la víctima opta per no denunciar, la investigació segueix el seu curs perquè atesa la possibilitat que renunciï a exercir aquest dret, l’investigador compta amb altres eines i recursos policials per sostenir la investigació i arribar al final amb la detenció dels autors dels fets delictius.

La xifra oculta del Tràfic d’Essers Humans

Durant l’any passat es van dur a terme deu investigacions policials, en l’àmbit de possibles explotacions sexuals i laborals, que han comportat la detenció de nou persones a qui se’ls atribueixen delictes de tràfic d’essers humans, entre d’altres.

D’aquestes deu investigacions del Cos de Mossos d’Esquadra, va poder trobar indicis d’explotació laboral en cinc d’elles, d’explotació sexual en quatre i una més dedicada a la comissió d’altres delictes. En aquest darrer cas es tractava de cometre delictes contra la salut pública, on els obligaven a cultivar marihuana en plantacions clandestines ocultes a naus industrials.

Tot i això, els grups policials que investiguen aquesta tipologia delictiva, s’enfronten amb un altre handicaprelacionat en gran mesura amb la reticència a col·laborar de les possibles víctimes, com és el de la xifra oculta. Així doncs, aquesta xifra fa que augmenti la dificultat a l’hora de conèixer un fenomen molt ampli, disposant de dades objectives reduïdes.

El cos de Mossos d’Esquadra, entre el 2016 i l’any 2022 ha atès un totalde 51 víctimes de tràfic d’essers humans, tot i que se li hauria de sumar la xifra d’aquelles víctimes que estan contemplades com a testimonis protegits en diversos procediments.

L’últim operatiu, un clar exemple del funcionament de les xarxes de TEH

El maig d’enguany, la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans dels Mossos d’Esquadra juntament amb Inspecció de Treball de Catalunya i tutelats pel Jutjat d’Instrucció número 4 de Vilafranca del Penedès van iniciar una investigació arran la identificació d'una organització criminal assentada a Vilafranca i a Sitges.

Els seus integrants captaven principalment homes del seu mateix país. Per aconseguir-ho les coaccionaven de manera subtil amb la promesa de regularitzar la seva situació administrativa al país. Un cop aquí, els retiraven el passaport i les allotjaven i empadronaven en domicilis comprats o llogats pels investigats. Un cop ubicats, i sense possibilitat de tenir accés a la seva documentació, els feien treballar en algun dels 19 establiments comercials que regentaven, dividits entre supermercats, restaurants i bars.

En un inici obligaven les víctimes a sol·licitar protecció internacional a Espanya, orientant-los amb el què havien de dir per tal de tramitar la sol·licitud d’asil. L’objectiu era aconseguir que les víctimes creguessin que treballant un període d’entre dos i tres anys podrien demostrar l’arrelament necessari per aconseguir una futura sol·licitud de regularització social. Aquesta pràctica il·lícita produïa un efecte crida dins de la comunitat de les víctimes ja que entre coneguts i familiars d’aquestes havia arrelat la percepció que aquest era un procés necessari per aconseguir l’autorització per residir i treballar i una oportunitat vital de prosperar.

El benefici econòmic de l’organització provenia d’estalviar-se tot el cost de contractació d’un treballador: impostos, seguretat social, etc., i també en els sous, molt per sota del salari mínim interprofessional. Així doncs, els investigats gaudien de mà d’obra barata que els permetia una continua expansió dels seus negocis.

En algun casos, si el treballador es queixava o reclamava les condicions inicialment pactades, l’amenaçaven o agredien físicament.

Treball conjunt amb altres entitats en el tracte amb les víctimes

Fruit d’aquesta investigació, el 31 de maig es va realitzar un dispositiu conjunt i simultani amb Inspecció de Treball on es van dur a terme cinc entrades i perquisicions i 19 inspeccions en els diferents establiments de la xarxa empresarial. Els investigadors van detenir els quatre caps de l’organització i s’investiga a tres col·laboradors més.

El perfil tant dels investigats com dels detinguts és el d’un home sense antecedents. Hores d’ara els comerços on es practicava aquest tipus d’explotació continuen actius.

També es van realitzar deu entrevistes de valoracions de possibles víctimes de tràfic d’éssers humans, tot i que no descarten trobar-ne més, on hi van participar el Servei contra el tràfic d’éssers humans de la Creu Roja i l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.

A una de les víctimes ja se li ha atribuït la condició de víctima segons el protocol marc de protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans i el protocol de protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans a Catalunya. La investigació continua oberta per tal de detectar altres possibles víctimes d’aquests delictes.

La reticència de col·laboració de les víctimes

Durant la investigació es van trobar indicis per sospitar que set dels treballadors dels diferents locals podien ser víctimes de tràfic d’éssers humans. En el moment de l’operatiu, a més d’aquests set, es van localitzar tres homes més en situació administrativa irregular que estaven treballant en aquests locals. Per aquest motiu es van fer deu entrevistes de recerca d’indicadors de tràfic d’éssers humans, tot i que només es va identificar formalment una víctima.

Els investigadors constaten que a l’hora de parlar amb possibles víctimes es difícil que aquestes s’obrin i els expliquin el seu relat vital, que és molt important per iniciar el seu estatus de víctima.

Són persones amb una alta vulnerabilitat i un elevat estat de necessitat, al que se li suma la generació d’un deute amb l’organització que els capta en concepte de trasllat, manutenció, o allotjament, entre d’altres, motiu que els lliga i els sotmet encara més.

Malgrat tot, aquestes persones tenen i perceben una qualitat de vida a la qual no poden accedir als seus països, i per tant, aquesta perspectiva de millora fa que no siguin conscients de la situació d’explotació en la que es troben i sovint no se senten víctimes. És més, perceben les actuacions policials com a perjudicials pels seus interessos.

El perfil de les persones sotmeses a aquesta activitat delictiva

Existeixen molts tipus de víctimes, atenent a la finalitat de TEH, al seu país d’origen o al seu estatus socioeconòmic, entre d’altres factors.

Les víctimes de tràfic per explotació sexual acostumen a ser en la seva majoria dones, de països de l’Àfrica subsahariana, que són impulsades a viatjar a Europa sota l’engany d’una feina legal i la promesa d’obtenció de papers. El viatge en sí, ja és molt complex, però un cop aquí les dones estan obligades a practicar la prostitució sotmetent-se a innumerables violacions i agressions sexuals durant anys.

En les víctimes de tràfic per explotació laboral o per cometre o dur a terme una activitat delictiva, el gènere no té un pes molt específic, ja que pot tractar-se tant de dones com d’homes.

En relació amb la nacionalitat de les víctimes, destaquen tretze víctimes ateses en una investigació al 2017 de nacionalitat vietnamita o les 17 víctimes de nacionalitats marroquina i espanyola en una altra investigació al 2020. En menor mesura, al 2019 es va desmantellar una organització que va explotar sis ciutadans romanesos, als quals s’hi han de sumar les víctimes de Bangladesh de la última operació duta a terme al mes de maig.

TEH imbricat en el negoci de la marihuana

Tot i que el principal àmbit del TEH esdevé en les vessants d’explotació sexual i laboral, els Mossos d’Esquadra van dur a terme l’any passat una investigació relacionada amb el TEH en la seva vessant de comissió de delictes. En aquest sentit, l’entorn delictiu que envolta el cultiu i tràfic de marihuana és va conjugar amb el tràfic de persones.

Així doncs, el mes de juny de 2021, es va dur a terme l’explotació d’una investigació iniciada el 2019 entorn a una organització criminal d'origen xinès assentada a Barcelona, l'activitat principal de la qual era la captació, el transport i introducció de manera il·legal de persones procedents de Xina, a territori espanyol per cultivar marihuana.

A l’operatiu es van detenir vuit persones i es van alliberar vuit homes i dues dones que estaven retingudes i explotades a l’interior de les naus on s’hi cultivava marihuana

Els membres de l'organització abusaven de la seva situació de poder i obligaven les víctimes a contraure un deute que oscil·lava entre els 10.000 i els 30.000 euros. Els retiraven la documentació i les forçaven a treballar per a l'organització amb la finalitat de saldar aquest deute en concepte del cost del seu trasllat a Europa.

L’explotació de la investigació, realitzada en plena pandèmia va posar de manifest que algunes de les víctimes amb les que es va treballar, no van ser conscients del que succeïa entorn a la COVID 19. Vivien en la “bombolla” de les seves plantacions, sense saber, ni tan sols l’existència de la pandèmia d’afectació mundial.

Àrea de Comunicació

Barcelona, 27 de juliol de 2022