L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha recuperat entre el 2009 i enguany, la connectivitat fluvial en un total de 370 quilòmetres de riu. Aquestes actuacions, juntament amb la restauració de riberes i els cabals ambientals, són elements imprescindibles per assolir una bona qualitat ecològica dels sistemes fluvials. Aquests son elements identificats per la Directiva marc de l’aigua (DMA) que la Comissió Europea va aprovar l’any 2000 per permetre la correcta gestió i funcionalitat dels rius, artèries de vida del nostre territori.

{"name":"2022/09/23/10/33/75a30ed6-11f5-4e59-a8b0-daea7fc130bd.jpg","author":"ACA","type":"0","location":"0","weight":81327}

Avui, dia 25 de setembre, es commemora el Dia Mundial dels Rius, i és per aquest motiu que l’ACA vol contribuir a recordar aquesta jornada per a conscienciar-nos dels serveis i benestar que ens proporcionen els rius en bon estat de conservació.

Actuacions per a la millora de la connectivitat dels rius

Pel que fa a la millora de la connectivitat, en els darrers anys s’ha fet un esforç considerable per recuperar la connectivitat fluvial als rius de Catalunya. A les conques internes de Catalunya hi ha actualment83 connectors fluvials construïts (26 són rampes, 54 són de safarejos successius, 1 de deflectors i 2 passos laterals). A banda de la construcció de connectors fluvials s’ha impulsat l’eliminació total o parcial d’estructures que suposen un obstacle transversal a la llera i que estan en desús. Fins ara s’han dut a terme 20 eliminacions parcials i 12 eliminacions totals, 2 de les quals han estat dutes a terme directament per l’ACA. L’ACA també està redissenyant les estacions d’aforament per a que siguin franquejables per als peixos.

Amb totes aquestes actuacions s’ha recuperat la connectivitat fluvial en uns 370 quilòmetres de riu des de l’any 2009.L’ACA ha fet diversos estudis per monitoritzar l’efectivitat d’aquest tipus de mesures, el més recent entre 2021 i 2022.Es van seleccionar 5 connectors fluvials construïts recentment en diferents conques. Els resultats, publicats a la web, demostren l'eficàcia dels connectors avaluats, almenys per a algunes de les espècies presents. També es va fer el seguiment de l’evolució del medi després de l’eliminació de rescloses, com és el cas de la resclosa de Molló al riu Ritort, que indiquen que la recuperació ha estat ràpida i exitosa des del punt de vista morfològic i biològic, i s’han recuperat la dinàmica i els processos fluvials naturals.

Una altra línia de treball es centra en la cogestió de l’espai fluvial amb entitats del territori que desenvolupen actuacions de conservació i recuperació de rius en el marc dels convenis de custòdia fluvial i que actualment sumen 32 convenis amb 25 entitats ambientals, ens locals, supramunicipals, fundacions i/o consorcis.

Tretze projectes de restauració en curs

L’ACA desenvolupa diverses línies de treball, entre elles hi trobem les que permeten desenvolupar actuacions de restauració de l’estructura i les funcions de les riberes. Una primera línia de treball és el desenvolupament de projectes de restauració fluvial, planificats per assolir o conservar un bon estat ecològic dels rius, on l’ACA té actualment en marxa 13 projectes de restauració distribuïts per diferents conques catalanes i en alguns àmbits emblemàtics, com el meandre de Colomer, l’Illa d’Avall al riu Ter, la riera d’Arbúcies, l’alt Gaià, i el riu Cardener a Súria entre altres àmbits.

Per al nou cicle de planificació hidrològica (2022-2027) l’ACA té previst promoure més projectes de restauració, que permetranla recuperació de franges de ribera i altres hàbitats fluvials que millorin la connexió riu-aqüífer i riu-terrasses laterals, contribuint als objectius de la futura llei de restauració ecològica europea.

Amb totes aquestes actuacions, i juntament amb la implantació de cabals ecològics a tots els rius de les conques internes de Catalunya des de 2018 (la meitat dels rius) o 2020 (la totalitat de trams fluvials), s’està aconseguint poc a poc millorar la qualitat hidromorfològica que complementa la millora de la qualitat fisicoquímica gràcies a l’esforç de la construcció i manteniment de prop de 540 estacions depuradores d’aigües residuals urbanes, i el control d’abocaments a medi de les diverses activitats industrials. Aquest esforç ha de fer possible afrontar els reptes del canvi climàtic amb uns sistemes fluvials més sans i resilients.