query_builder 5 octubre 2022 12:14
event_note Nota de premsa
La Generalitat i ONU-Hàbitat, el programa de Nacions Unides per a la millora dels assentaments urbans, han començat avui els treballs per desplegar el Programa de Resiliència Urbana a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, amb una primera sessió de treball amb agents econòmics, socials i institucionals del territori. La sessió ha comptat amb la presència de la directora general de Nació Digital i Agenda Urbana, Maria Galindo, i ha estat conduïda per la coordinadora d’aliances i incidència política d’ONU-Hàbitat, Rosa Suriñach.
El Programa Global de Ciutats Resilients té l’objectiu d’incorporar la resiliència urbana en les polítiques d’urbanització sostenible. El Programa està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), l’Acord de París contra el Canvi Climàtic i la Nova Agenda Urbana i, fins ara, només s’aplicava ciutats. La prova pilot a les quatre comarques ebrenques permetrà provar la metodologia, per primer cop, a una escala territorial més extensa.
Aquest programa de Nacions Unides acompanya les ciutats, i ara els territoris, en el camí d’augmentar la seva resiliència diagnosticant l'estat dels sistemes urbans davant els reptes territorials, econòmics i socials; identificants accions, i construint coneixement conjunt amb el territori per a la formulació de polítiques.
Per aconseguir-ho, empra una metodologia amb diverses fases. La primera és la recollida d’informació sobre la zona, amb la participació de tots els actors del territori. Aquesta és la fase es va iniciar el passat mes de juny, amb reunions de representants d’ONU-Hàbitat amb representants del teixit territorial.
La sessió de treball d’avui inicia la segona fase, l’elaboració d’un diagnòstic de les febleses i les oportunitats de les Terres de l’Ebre davant de les transformacions econòmiques, territorials i socials. Així, després de la presentació del Programa a càrrec de Rosa Suriñach, han tingut lloc dos tallers per identificar els riscos i les oportunitats de les quatre comarques, on han participat representants de l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre, PIMEC a Terres de l’Ebre, la Fundació i2Cat, l’Observatori de l’Ebre, el FabLab d’Amposta, la Fundació Catalunya la Pedrera, Associació l’Aube, la Cambra de Comerç, l’Observatori de l’Ebre, la Universitat Rovira i Virgili, els consells comarcals, l’IDECE, els parcs naturals del Delta de l’Ebre i els Ports o SEO/Birdlife, entre d’altres.
En la darrera fase de la metodologia, els experts del l’ONU ajuden a elaborar les recomanacions d’actuacions prioritàries. Aquestes recomanacions van en la línia de gestionar els riscos de les diverses transformacions que encara el territori, adaptar-s’hi i planejar el desenvolupament sostenible de la zona amb la implicació de tots agents, tant des dels diferents nivells d’administracions com de la societat civil.
Les Terres de l’Ebre, un territori a preservar i a desenvolupar des del punt de vista econòmic i social
Fins ara, la metodologia del Programa s’ha implementat en ciutats i entorns urbans molt diferents de tot el món, de diverses grandàries, situacions geogràfiques i contextos climàtics, com Dakar, Maputo, Asunción, Medellín o la mateixa Barcelona.
Ara, ONU-Hàbitat i la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Nació Digital i Agenda Urbana, col·laboren per adaptar la metodologia del Programa a territoris i àrees més extenses que les ciutats i que presentin també vulnerabilitat davant el canvi climàtic i altres reptes. L’objectiu és adaptar els indicadors i les recomanacions a aquesta nova escala de treball, tenint en compte que també involucrarà actors més diversos i diferents escales de govern.
Les Terres de l’Ebre són un entorn fràgil a preservar i complexe, que combina zones de gran valor natural amb àrees urbanitzades, esdevenint un territori idoni per aquesta primera prova pilot a nivell global. Alguns d’aquests reptes que s’analitzaran són l’existència d’aquest entorn natural fràgil on hi conviu l’economia tradicional juntament amb noves oportunitats econòmiques, els reptes demogràfics, molt diferents als municipis de l’interior dels de la costa, la identitat específica de les Terres de l’Ebre o el repte energètic i l’escenari postnuclear.
El programa dura 4 anys. Durant aquest primer any, es treballa en la recollida de dades i la diagnosi de la situació de les Terres de l’Ebre mitjançant el treball conjunt amb els experts de Nacions Unides.
La prova pilot a l’Ebre s’emmarca en el memoràndum d’entesa signat entre ONU-Hàbitat i el Govern català, representat pels departaments de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i d’Acció Exterior i Govern Obert.
3
1
