El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha donat a conèixer aquest dijous en el marc de la primera jornada de celebració del Dia Internacional de la Geodiversitat els treballs de diagnosi de l’estat de conservació dels indrets inclosos en l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC). Aquest catàleg agrupa una selecció d’ubicacions d’especial rellevància que testimonien l’evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni geològic, part integrant i inseparable del patrimoni natural.

El director de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha destacat durant la jornada que aquest estudi servirà per “poder tenir informació actualitzada i precisa de l’estat de conservació del nostre patrimoni geològic, així com valorar si efectivament estem prenent les mesures necessàries per preservar-lo”.

La diagnosi s’ha realitzat a les 158 localitats que formen part de l’Inventari, per tal de disposar d’informació actualitzada del seu estat de conservació i recopilar informació referent als impactes i possibles amenaces sobre aquests indrets. Així mateix, l’estudi incorpora recomanacions de gestió per a la conservació i ús públic d’aquests espais.

L’estudi conclou que el 76% dels espais analitzats mantenen l’estat de conservació descrit en els treballs d’anàlisi anteriors desenvolupats els anys 2004 i 2008. Així mateix, s’han identificat 38 localitats que mostren una situació que cal atendre especialment, perquè es troben sotmeses a impactes o amenaces rellevants. En general, però, no suposen, almenys de moment, un risc determinant o imminent per a la seva conservació, llevat d’alguns espais on caldria programar de manera preferent actuacions de preservació.

{"name":"2022/10/06/16/23/c6769cea-8c56-4c43-9cf8-9f483bb1b1b3.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":117087}

La diagnosi revela que la major part dels impactes assenyalats han estat produïts per l’activitat humana. En aquest sentit, l’estudi destaca que les afeccions més comuns es produeixen en les obres de les vies de comunicació, ja que la generació de talussos pot resultar molt destructiva i, en molts casos, les mesures que s’apliquen en la seva estabilització no tenen en compte els afloraments geològics i els oculten definitivament. També es destaquen els impactes relacionats amb la freqüentació (com ara les pintades, les deixalles o l’espoli) que, tot i molt habituals, normalment no signifiquen una afecció greu a l’espai (llevat de l’espoli, que és molt destructiu, tot i que menys freqüent) i els relacionats amb la presència de residus de tota mena, sobretot runa.

Avançar en la conservació i l’ús públic del patrimoni geològic

La diagnosi també constata la necessitat de continuar avançant en la conservació i l’ús públic del patrimoni geològic. La consideració cap al patrimoni geològic ha crescut notablement els darrers anys, però encara cal continuar treballant perquè la infraestructura d’ús públic sigui rica en continguts geològics. Així, s’ha recollit que en un 28% dels espais es promou un ús adequat del coneixement d’aquest patrimoni.

Les mesures proposades presenten un ampli espectre d’actuacions, però es centren sobretot en l’àmbit de la prevenció. En aquest sentit, aquelles mesures encaminades a anticipar-se a intervencions antròpiques resulten substancialment rellevants per evitar la desaparició dels trets patrimonials. “La geodiversitat és essencial per al nostre país i conservar-la és conservar el país”, ha dit Marc Vilahur.