query_builder 17 octubre 2022 19:16
event_note Nota de premsa
● És el sisè lliurament de documentació sobre els fets d’autodeterminació després dels realitzats pels consellers Carles Mundó, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, i per la presidenta del Parlament Carme Forcadell
● Es tracta de milers de missives rebudes d’arreu del món durant els més de tres anys de presó
Avui, l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez lliura a la Generalitat de Catalunya les cartes rebudes a la presó durant els tres anys i vuit mesos d’empresonament. L’acte públic s’ha celebrat a l’Arxiu Nacional de Catalunya en presència de la consellera de Cultura Natàlia Garriga, la directora general del Patrimoni Cultural Sònia Hernández, i el director del centre, Francesc Balada, l’endemà de complir cinc anys de la seva entrada a presó per ordre de l’Audiència Nacional Espanyola.
Després d’una dilatada trajectòria d’activisme social i catalanista, la primavera de 2015 Jordi Sànchez Picanyol va substituir Carme Forcadell com a màxim dirigent de l’Assemblea Nacional Catalana. La principal entitat sobiranista que va ser encapçalada per ell durant la preparació i la celebració del Referèndum d’Autodeterminació del Primer d’Octubre de 2017. Arran de les mobilitzacions de protesta que van seguir als escorcolls ordenats per les autoritats judicials a diverses dependències de la Generalitat el 20 de setembre anterior, en particular, a la seu de la conselleria d’Economia a la Rambla Catalunya de Barcelona, Sànchez, en companyia del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va ser citat a Madrid i enviat a presó sense fiança el 16 d’octubre de 2017. La tardor de 2019 va ser condemnat a nou anys de presó i inhabilitació i el 23 de juny de 2021 va ser finalment alliberat en aplicació de l’indult aprovat pel Govern espanyol.
Durant els seus més de tres anys de reclusió va rebre, als centres penitenciaris de Soto del Real i Lledoners, milers de cartes que ha aplegat i conservat en una vintena de caixes. Aquestes han ingressat avui a l’Arxiu Nacional per afegir-se a les integrades fins ara a la Col·lecció de cartes dels presos i exiliats per l’autodeterminació de Catalunya | ANC1-1306. A l’espera de rebre un tractament arxivístic les cartes es conserven amb una certa ordenació per blocs cronològics.
El de Jordi Sànchez és el sisè lliurament de documentació d’aquells fets a l’Arxiu Nacional, després dels realitzats en els darrers anys pels consellers Carles Mundó, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, i per la presidenta del Parlament Carme Forcadell. El primer, l’octubre de 2019, va cedir a la Generalitat 1.856 cartes, 146 targetes postals i 1 llibre fotogràfic de record rebuts a la presó d'Estremera durant els seus trenta-tres dies d'empresonament, el novembre i desembre de 2017.
La primavera de 2018 l’Arxiu Nacional va iniciar els contactes amb els familiars dels presos i exiliats, en relació amb la gestió, per a l’ús i conservació futura, de l’enorme volum de cartes que rebien a la presó. Els contactes inicials amb l’Associació Catalana pels Drets Civils, representant de les famílies dels presos i exiliats polítics, van permetre valorar de seguida la feina de catalogació feta fins aleshores. Des de l’Arxiu Nacional es van facilitar criteris tècnics per continuar-la, així com eines informàtiques adaptades per permetre que la tasca feta per les famílies fos compatible amb la seva conservació posterior al centre. Els presos i les seves famílies han estat des de primera hora molt conscients de la seva importància patrimonial i han anat complint, en el moment que els ha estat possible, el desig de dipositar-les en un arxiu públic per a la seva conservació permanent, perquè les generacions futures disposin d’un testimoni de primera mà.
Amb posterioritat als ingressos, el centre anirà completant el tractament arxivístic. Cal tenir en compte, però, que l’accés de tercers a les cartes serà molt restringit durant anys, atès que la legislació vigent, per a la documentació que conté dades personals sensibles (com són les de caràcter ideològic), estableix un període de reserva de vint-i-cinc anys des de la mort del productor del document o (si se’n desconeix la data i no és possible escatir-la) de cinquanta anys des del moment de la seva creació.
