Administració i Funció Pública

foto de grup

L'EAPC lliura els VI Premis Alfons Ortuño, 10 anys reconeixent la innovació i el talent a les administracions públiques catalanes

query_builder   27 octubre 2022 20:25

event_note Nota de premsa

L'EAPC lliura els VI Premis Alfons Ortuño, 10 anys reconeixent la innovació i el talent a les administracions públiques catalanes

  1. La Diputació de Tarragona, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i el Departament de Drets Socials de la Generalitat s’enduen els quatre primers premis
  2. Consellera Vilagrà: “L’esforç per la millora contínua, la flexibilitat, la capacitat d’adaptació o el treball transversal formen part de l’ADN de les administracions públiques catalanes”


Foto de grup{"name":"2022/10/28/08/38/9dae21b6-4d73-4bf2-a0c4-7ce25c12ba8c.jpg","author":"EAPC","type":"0","location":"0","weight":121318}

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha lliurat aquest dijous 27 d’octubre els VI Premis Alfons Ortuño a la innovació i bones pràctiques en matèria de gestió pública a les administracions públiques catalanes. Deu anys després de la primera edició, l’acte s’ha celebrat a la seu del Districte Administratiu de la Generalitat, a Barcelona, i ha estat presidit per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons. També hi han participat el director de l’Escola, Ismael Peña-López, la secretària d’Administració i Funció Pública, Alícia Corral Sola, i la directora d’Administració Digital i d’Organització, Núria Espuny Salvadó.

La consellera Vilagrà ha posat de manifest la importància dels Premis Ortuño, “una mostra de la bona feina que s’està fent per a la millora de la qualitat dels nostres serveis públics”. I ha destacat el paper de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, que ha qualificat com “una institució frontissa al servei de tot el sistema públic català”.

La titular de la Presidència ha assegurat que “l’esforç per la millora contínua, la flexibilitat, la capacitat d’adaptació o el treball transversal formen part de l’ADN de les administracions públiques catalanes”. En aquest sentit, ha assegurat que “el capital humà és el nostre principal valor afegit, és el motor de canvi i de millora permanent que ens permet respondre a les noves necessitats”.

Per això, ha fet una crida a recuperar la confiança en la vocació de servei públic, perquè “el bon servei públic ha fet més que ningú pel benestar de la humanitat, al llarg del temps”. I a la necessitat de generar esperança, com a motor de transformació positiu, en comptes del fatalisme i la negativitat que tot ho atura. “Ens cal l’optimisme de la voluntat i deixar enrere el pessimisme i l’immobilisme que impedeixen avançar”, ha conclòs.

Els projectes premiats

En aquesta edició dels Premis Ortuño, els quatre guardons principals han estat:

  1. Categoria 1: Organització, processos i gestió econòmica, per a la Diputació de Tarragona pel projecte “Del fer al fer fer: l’assessorament econòmic mitjançant una plataforma col·laborativa”.
  2. Categoria 2: Transparència, bon govern, avaluació i qualitat, per a la Diputació de Barcelona pel projecte “Concertem en xarxa: la revisió i millora del model de cooperació local de la Diputació de Barcelona”.
  3. Categoria 3: Desenvolupament d’equips i de persones, per a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat pel projecte “Caixa d’eines corporativa en l’àmbit de les dades i la visualització per a empleats municipals”.
  4. Categoria 4: Serveis finalistes, per al Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya pel projecte “Culminació del procés de transformació dels casals de gent gran en equipaments cívics i comunitaris”.

El jurat també ha atorgat dos accèssits per a cadascuna de les quatre categories. En la primera ha reconegut a l’Autoritat Catalana de la Competència pel projecte “Creació de l’ERICCA (Eina de recerca intel·ligent de la col·lusió en la contractació administrativa)”, i a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per l’actuació “Pressupostos participatius d’FGC”. En la segona categoria ha reconegut l’anterior Departament d’Acció Exterior i Govern Obert pel projecte “Dades obertes per gestionar una crisi: l’exemple de la COVID-19”, i a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per la iniciativa “Avaluació de l’estat de les normes municipals”.

En la tercera categoria el jurat ha reconegut amb accèssits a l’Institut Català de la Salut pel projecte “Cicle de Talent de l’ICS, plans de desenvolupament” i a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya per l’acció “La creació del GRIF: incorporació de la realitat virtual i les simulacions basades en tecnologia digital en els processos formatius dirigits a la presa de decisions dels comandaments de bombers”. En la quarta categoria els accèssits han recaigut en el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural pel projecte “Eleccions agràries 2021 - El primer procés electoral exclusivament amb vot electrònic adreçat a la ciutadania”, i en el Departament de Salut pel projecte “Servei de testatge, traçat, aïllament i suport (TTAS) a casos i contactes”.

Dos reconeixements especials

Per primera vegada s’ha lliurat el Premi Especial del Jurat Lluís Azemar i Mallard, que posa en valor la millor actuació per a la millora de la funció pública i la seva adaptació a la realitat del país. El guardó, en honor a la memòria de l’exdirector general de l’Oficina del Govern, ha recaigut en el Departament d’Economia i Hisenda pel projecte “Una nova manera d'ocupar l'espai per a una nova manera de treballar. El Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya”.

El segon premi especial reconeix els ajuntaments de menys de 5.000 habitants pel seu paper actiu en la innovació dels serveis públics. Enguany s’ha endut el guardó l’Ajuntament de l’Aldea (Baix Ebre) pel projecte “Geolocalització de masies i servei de transport social a l’Aldea”.

Amb el lema “Idees que neixen per ser de tots”, en aquesta sisena edició s’han presentat prop d’una cinquantena de candidatures, una xifra similar a la de l’anterior convocatòria de 2020. Els premis honoren la memòria d’Alfons Ortuño Salazar, qui fou al llarg dels anys 80 un dels arquitectes de les finances públiques de la Generalitat recuperada, mà dreta del conseller Ramon Trias Fargas, exsecretari general del Departament d’Economia i exsíndic de la Sindicatura de Comptes.