Manresa ha acollit avui la tercera jornada del cicle 'L’abordatge de les violències masclistes: nous àmbits, nou paradigma' que el departament d’Igualtat i Feminismes ha organitzat en el marc del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. Gairebé un centenar de persones s’han aplegat avui al Palau Firal de Manresa per aprofundir en 'Com garantir els drets de les nenes, nens i adolescents davant la violència vicària', tal com s’esmentava la jornada, i més de cent cinquanta ho ha seguit en temps real pel canal de YouTube del Departament.
La delegada del govern a la Catalunya Central, Montserrat Barniol Carcasona, ha presentat les jornades demanant avançar “a passos gegants” en l’abordatge de les violències masclistes, la violència vicària i la protecció a la infància. En aquest sentit, ha valorat la creació del Departament com una clara declaració d’intencions del Govern, “volem que sigui radicalment transformador”. A més, segons ha explicat la delegada, aquest fet també s’evidencia en les formes, “el departament d’Igualtat i Feminismes ha organitzat aquestes jornades de manera descentralitzada a Manresa, però també a Lleida, Girona, Tarragona i Amposta”.
La directora general per a l'Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich Solé, ha afirmat també en la benvinguda que el treball i l’atenció en la infància i l'adolescència en el marc de les violències masclistes “és una de les principals preocupacions del Departament”. A més, la directora ha destacat “parlem de violència vicaria com la finalitat de fer mal a la mare, però el que tenim en primera instància són les nenes i nens que reben aquesta violència, cal mirar-los, en primer lloc”. Pel que fa a la tasca que està desenvolupant el Departament, la directora general ha volgut destacar el paper que juga el nou Protocol marc per una intervenció amb diligència deguda en situacions de violència masclista, “és una eina que ha de resultar clau en la pràctica, en el treball en xarxa i la coordinació a l’hora de posar els nens i nenes en el centre”. A més, també ha mencionat la necessària formació en perspectiva de gènere i l’oportunitat que suposaria la revisió del Codi Civil, tot plegat “per al necessari avanç cap a l’erradicació de la violència vicaria”.
La jornada ha continuat amb la ponència a càrrec de la jurista Paula Reyes Cano, amb una xifra, “1.678.959 menors a l’estat espanyol viuen en entorns on la seva mare està patint violència masclista, 48 han sigut assassinats des del 2013, i 365 han quedat orfes, mentre que la suspensió de la pàtria potestat no arriba a l’1%”. Segons ha explicat la jurista “el sistema judicial entén la violència de gènere com un problema familiar, no com quelcom estructural i desigual”. En aquest sentit, Paula Reyes ha destacat com, amb aquesta mirada, la mare es converteix en l’element essencial per convèncer els fills de la importància de veure el seu pare, “és un punt de vista sistèmic que nega la violència de gènere”.
Tot seguit, la jornada també ha comptat amb un diàleg sobre l’atenció psicològica i la prevenció entre el subdirector de Sensibilització i Prevenció de les Violències Masclistes del departament, Rubén Sánchez Ruiz, i la psicòloga Beatriz Duran. Al llarg de tota la conversa s’ha posat de manifest la necessitat d’una diligència deguda en l'abordatge de les violències masclistes. “La violència institucional permet que es doni la violència masclista i la violència vicària” ha sentenciat la psicòloga. En la mateixa línia, el subdirector ha considerat clau el treball en xarxa on es comparteixin estratègies, “davant la falsa síndrome d'alineació parental, les coordinadores parentals, i altres accions negacionistes de les violències de gènere, cal facilitar eines valentes que aturin la violència institucional i vicària”.
La jornada també ha comptat amb gairebé dues hores de dinàmiques i treball en grup sobre l'Estratègia Nacional de Prevenció de les Violències Masclistes. La cloenda de la jornada ha estat a càrrec de la directora dels Serveis Territorials a la Catalunya Central i Barcelona, Imma Reguant Espinal que ha agraït l'assistència i el compromís de tota la xarxa que avui estava present, “cossos policials, Salut, Educació, Treball, Empresa, Drets Socials, regidores, alcaldesses, la Diputació, la Delegació del Govern i el departament d'Igualtat i Feminismes”. Reguant ha conclòs reafirmat la necessitat de trencar amb aquelles estructures de poder que se situen dins de la legislació, que neguen la violència de gènere i perpetuen la violència vicària.
Cinc jornades, cinc temes
El subdirector de Sensibilització i Prevenció de les Violències Masclistes, Rubén Sánchez Ruiz, ha posat de manifest que amb aquest cicle de jornades és buscar aterrar les novetats que va comportar la llei 17/2020, més amplia i amb nous àmbits respecte a l’anterior, com ara la incorporació de la violència vicària o les violències institucionals, “volem fer pedagogia, donar instruments per al seu abordatge, i treballar en la prevenció i la reparació de totes les formes de violència masclista”.
En aquest sentit, les jornades aprofundiran en el nou marc conceptual i legal per a l'abordatge de les violències masclistes, posant el focus en cinc qüestions específiques: violències sexuals, violència obstètrica, violència vicària, violència a l'esfera política i pública, i violències masclistes digitals.
La pròxima jornada tindrà lloc el dimarts 22 a Tarragona i posa el focus en ‘La violència a l'esfera política i pública des d'un enfocament interseccional’. En aquesta jornada participaran, la directora general per a l'Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich Solé, el delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré Arroyo, la directora dels Serveis Territorials del Departament d'Igualtat i Feminismes a Tarragona, Eva Ferran Roig, la politòloga, Carme Vidal, la psicòloga i terapeuta, Hana Riyani, la periodista, Mònica Cid i la presidenta d’H2O Col·lectiu Gai, Lesbià, Bisexual i Transsexual (GLBT) del Camp de Tarragona, Berta Mascaró. Aquesta jornada també s'emetrà pel canal de YouTube del Departament i es quedarà penjada perquè pugui ser consultada posteriorment.
Per a més informació: igualtat.gencat.cat/SiAlConsentiment
