query_builder 15 febrer 2023 16:57
event_note Nota de premsa
El conseller de Drets Socials ha remarcat la necessària transversarlitat de les polítiques de joventut per tal que siguin efectives
A la compareixença al Parlament també hi han participat la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Núria Valls, i la directora general de Joventut, Rut Ribas
El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, ha comparegut aquesta tarda a la comissió de polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya, on ha fet un balanç de la situació de les persones joves i ha traçat les línies mestres de l’acció de Govern en aquest àmbit.
Campuzano ha radiografiat l’actualitat analitzant les dades relatives a la pobresa infantil, als índex d’exclusió social i de joves i als efectes derivats de les darreres crisis econòmiques i ha assenyalat el repte en aconseguir una emancipació juvenil real. “L’autèntica emancipació juvenil garanteix que el jovent tingui veu pròpia, pugui escollir i pugui controlar les seves vides”, sense veure limitades totes les opcions al llarg del cicle vital. “Es parla per primera vegada a la història d’un retrocés generacional i del descens de la mobilitat social” i ha afegit que Catalunya afronta “el repte de la bretxa generacional, que és un problema universal al qual molts països han de fer front”.
Per tot plegat, el conseller s’ha compromès amb una política intel·ligent que busqui l’equitat tot fent una “despesa eficient” en tots els àmbits que afecten la joventut (habitatge, formació, treball o salut mental) ja des de la seva etapa anterior, la de l’adolescència i la infància. Com a exemple d'aquesta necessitat d’anticipació, Campuzano ha recordat que les dades indiquen que la rellevància de la inversió en la reducció de la pobresa i la millora del benestar és el doble d’eficient en persones de menys de 30 anys que no pas a posteriori.
Malgrat el context advers, Campuzano ha donat dades que mostren una certa recuperació en diferents índexs de la realitat juvenil. Per exemple en l’ocupació juvenil, que augmenta la taxa un 1,6 punts percentuals en el darrer trimestre del 2022 (fins el 48,2%) en comparació amb el mateix període de l’any anterior. O en l’atur, que baixa al 16,6% l’últim trimestre del 2022, cinc punts menys que el mateix període del 2021. En aquest punt, el conseller també ha remarcat que l’atur entre les dones joves (del 14,2%) se situa per sota del dels homes joves (18,9%), “una circumstància que no es va donar en la crisi iniciada el 2008”.
I pel que fa a la taxa de temporalitat juvenil (del 36,1% entre la població ocupada assalariada) ha caigut fins a set punts percentuals respecte del trimestre anterior i 10,5 punts respecte del quart trimestre de 2021. En aquest punt, Campuzano ha recordat que la temporalitat oscil·lava al voltant del 50% al llarg de la darrera dècada, fet que “situa la darrera taxa de temporalitat juvenil en la més baixa dels últims deu anys”.
Finalment, tornant al repte de l’emancipació juvenil, el conseller de Drets Socials ha donat a conèixer que les darreres dades reflecteixen una represa del creixement. Així, el darrer trimestre ha registrat una taxa d’emancipació del 20,3% entre els 16 i els 29 anys, un augment respecte del trimestre anterior (18,9%) i del mateix període de 2021 (18,2%). “La taxa d’emancipació no superava el llindar del 20% des del segon trimestre del 2020”, ha recordat Campuzano.
En la línia de donar resposta a totes les distintes realitats juvenils, el titular de Drets Socials ha recordat la necessitat d’aprovar el nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat). En aquest punt, la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Núria Valls i Carol, ha remarcat –durant el seu torn de la compareixença– que el nou PNJCat 2030 (que tindrà per eslògan ‘La nova estratègia de Joventut’) incorporarà mecanismes d’avaluació més eficients a l’hora d’analitzar més a fons l’acció de govern en matèria de joventut.
En aquest punt, la secretària ha concretat que el Pla Nacional farà més incidència a la diversitat del col·lectiu jove a l’hora d’adjudicar la despesa i afinarà més les accions en consonància a les necessitats concretes. En el mateix sentit, Valls ha detallat les funcions de la nova Taula per a la inclusió dels joves en situació de vulnerabilitat, que està elaborant una diagnosi per atendre els joves migrats sols però també la d’altres perfils de joves que pateixen dificultats per tenir una vida autònoma.
Prevenció de suïcidis a les xarxes socials
Per exemplificar la mirada interseccional de les polítiques de joventut, Núria Valls ha desvetllat que la Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut engegarà una prova pilot per a detectar problemes de salut mental entre la població jove. Per a fer-ho, s’activarà un algoritme que permetrà extreure de les xarxes socials uns perfils demogràfics i de comportament d'usuaris de persones joves amb ideació suïcida, depressió o trastorns de la conducta alimentària, a través del seu comportament analitzat per professionals de la salut mental. En paral·lel es farà una campanya per a sensibilitzar i prevenir els joves usuaris de les xarxes socials que encaixin amb els perfils extrets, i adreçar-los a un servei especialitzat on poder atendre’ls.
Més de 12M € per a polítiques locals
Per la seva banda, la directora general de Joventut, Rut Ribas i Martí, ha anunciat durant el seu torn de la compareixença al Parlament que s’ha incrementat un 22% el suport econòmic a les polítiques locals de joventut en el període 2022-2025.
Així, a través dels contractes-programa, la Direcció General de Joventut adjudicarà una partida per a ens locals (ajuntaments i consells comarcals) de més de 12 milions d’euros a l’any 2025, segons ha detallat la directora general.
En el mateix àmbit de potenciar les polítiques de joventut a tot el territori, Ribas també ha destacat que les Oficines Joves ja són presents a totes les comarques de Catalunya, un cop oberta l'oficina al Segrià, l’única comarca que encara no en disposava. Les Oficines Joves ofereixen un servei d’assessorament i informació a les persones joves en tots els àmbits de la seva vida.
La responsable de Joventut també ha fet incís en la importància del lleure educatiu, el qual ha situat entre les deu prioritats del futur Pla Nacional. A banda de destacar els més de 120.000 infants i joves i 20.000 dirigents implicats de manera voluntària en els caus i esplais que es fan al llarg de l’any a Catalunya, Ribas també ha anunciat una nova partida als pressupostos de la Generalitat que es destinaran a la millora i arranjament dels locals on tenen lloc aquestes activitats.
Així mateix, la directora general també ha comunicat un nou servei destinat als monitors i monitores de suport i acompanyament davant la gestió d’una situació d’abús sexual infantil en algun dels espais del lleure educatiu. Es tracta d’una mesura que se suma a tot el ventall d’eines de prevenció i abordatge d’aquestes situacions que ja té en marxa Joventut amb el propòsit d’erradicar aquests abusos.
Finalment, Ribas ha destacat que el Departament destina part dels fons Next Generation EU a la millora energètica d’instal·lacions juvenils (albergs, cases de colònies, granges escola...). En aquest sentit, ha recordat que la xarxa pública d’albergs de Catalunya, la Xanascat, comptarà el 2026 amb un nou alberg a Tarragona, ubicat a l’actual Ciutat del repòs, que es construirà també amb criteris d’eficiència energètica.
