Empresa i Coneixement

EL PARLAMENT DE CATALUNYA APROVA PER UN AMPLI CONSENS LA NOVA LLEI D'EQUIPAMENTS COMERCIALS

query_builder   21 desembre 2000 16:00

event_note Nota de premsa

EL PARLAMENT DE CATALUNYA APROVA PER UN AMPLI CONSENS LA NOVA LLEI D'EQUIPAMENTS COMERCIALS

EL PARLAMENT DE CATALUNYA APROVA PER UN AMPLI CONSENS LA NOVA LLEI D’EQUIPAMENTS COMERCIALSEl Parlament de Catalunya, en la sessió plenària celebrada avui ha aprovat la nova Llei d’Equipaments Comercials.La Generalitat, ja amb la Llei d’Equipaments de l’any 1987, va ser pionera a l’Estat Espanyol en la recerca de l’equilibri entre les diferents formes de distribució comercial i de la satisfacció de les necessitats de compra dels consumidors. Aquella Llei va propiciar que, a Catalunya, la incorporació de grans superfícies es fes ponderadament i gradualment. Es garantia així la pervivència del comerç urbà, configurat en la seva major part per petites i mitjanes empreses comercials, com a element vertebrador de pobles i ciutats i exponent del model econòmic i de l’estil de vida del nostre país.L’any 1997 el Parlament de Catalunya aprovà una nova Llei que recollia l’experiència acumulada en els deu anys de vigència de la primera, al mateix temps que incorporava la figura del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials com a instrument decisiu per a l’objectivació i la clarificació dels criteris a tenir en compte en les noves implantacions.Malgrat el poc temps transcorregut des de l’entrada en vigor de la Llei de 1997, el sector ha experimentat en aquest període una ràpida evolució que requeria una resposta àgil del govern per tal d’adequar el marc normatiu al nou context. Els dos fets més remarcables d’aquests darrers anys han estat el procés de concentració entre les grans empreses de distribució i, el creixement espectacular de la dotació de superfície de venda en el format de mitjans establiments comercials.Per això, d’entre les innovacions incorporades per la Llei d’Equipaments Comercials del 2000, cal destacar-ne les següents:- El sotmetiment dels establiments comercials mitjans a una llicència comercial específica que hauran d’atorgar o denegar els ajuntaments tenint en compte l’adequació del projecte al Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials.- La regulació del grau de concentració empresarial en el mercat i la creació del Servei de Competència en la Distribució Comercial com a òrgan encarregat de vetllar per tal que no es produeixin situacions monopolístiques i restrictives de la competència.- L’ampliació de l’informe preceptiu del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme per a les figures del planejament urbanístic que prevegin la implantació de mitjans establiments comercials.- La previsió de la creació de tributs propis i la vinculació dels fons recaptats a les actuacions del Pla de Dinamització del Comerç Urbà que tindrà vigència cuadriennal.Durant la tramitació de la Llei s’han recollit aportacions de tots els grups parlamentaris i s’ha assolit un ample consens que es reflecteix en el resultat de la votació final.INTERVENCIÓ DEL CONSELLER D’INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME, ANTONI SUBIRÀ, AL PARLAMENT DE CATALUNYA PER A LA PRESENTACIÓ DE LA LLEI D’EQUIPAMENTS COMERCIALSEl projecte de Llei d’Equipaments Comercials que avui presentem és un exponent de la voluntat del govern de Catalunya d’anar adaptant el marc normatiu per tal de preservar un model equilibrat entre les diverses formes de distribució comercial sobre la base de la transparència i la lleial competència.El Parlament de Catalunya, amb la Llei d’Equipaments Comercials de l’any 1987 va ser pioner a l’Estat Espanyol en la recerca de l’equilibri entre les diferents formes de distribució comercial, vetllant per tal que la implantació de grans superfícies es fes ponderadament i gradualment. Amb posterioritat, la Llei d’Equipaments de l’any 1997 va recollir l’experiència acumulada des del 1987 i va introduir el caràcter vinculant de l’informe del Departament competent en matèria de comerç en les reserves de sòl per als grans equipaments comercials en la seva tramitació urbanística.La creació del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials va constituir una aportació decisiva per a l’objectivació i la clarificació dels criteris a tenir en compte en les noves implantacions sobre la base d’assolir un nivell d’equipament equilibrat entre les diferents formes de distribució i satisfer les necessitats de compra dels consumidors. El projecte que ara es sotmet a la seva aprovació aportarà nous criteris innovadors que contribuiran encara més a una millor ordenació del procés d’implantació dels equipaments comercials.El comerç és un sector estratègic de l’economia. Avui la configuració de la distribució comercial incideix decisivament sobre la producció condicionant-la en quant als preus i generant al mateix temps un efecte dinamitzador i orientador de la demanda. D’altra banda, el comerç urbà, configurat en la seva major part per petites i mitjanes empreses comercials és el més clar exponent del nostre model econòmic i del nostre estil de vida. Els seus valors socials han de ser tinguts molt en compte per qui té la responsabilitat de governar.El comerç urbà vertebra els nostres pobles i ciutats, els dóna personalitat, els dinamitza, els fa més convivencials i segurs, potencia el treball autònom i constitueix un factor decisiu en la redistribució de la renda.La ràpida evolució del sector, com deia, ens ha impulsat a una revisió de la Llei. D’una banda s’ha produït en els darrers anys un creixement important de la superfície de venda en mitjans establiments comercials - exclosos de la llicència comercial en la Llei del 97 - clarament per sobre de les previsions. En concret, així com pel que fa als grans establiments comercials s’han assolit els objectius de contenció previstos al Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials, pel que fa als mitjans establiments comercials el creixement ha estat molt elevat, atès que només en un interval de tres anys, les implantacions i ampliacions de supermercats han generat prop de 200.000 m2 nous de superfície de venda. La reconducció d’aquesta dinàmica a paràmetres adequats al context actual i a l’evolució previsible de la demanda requereix un major control dels projectes d’implantació d’aquest tipus d’establiment que, només podrà ser efectiu si s’estableixen uns mecanismes d’estreta col·laboració i coordinació entre la Generalitat i els Ajuntaments i si aquests assumeixen un paper clau en defensa del correcte dimensionament i de l’equilibri de l’oferta comercial del seu municipi. D’altra banda, el procés de concentració que s’està produint entre les grans empreses de la distribució comercial fa indispensable establir mecanismes eficients per realitzar el seguiment i control que eviti la creació de situacions monopolístiques i restrictives de la competència.Davant d’aquesta necessitat de revisar la Llei del 97, el Govern hagués pogut optar per conservar-la i incorporar modificacions i addicions al seu articulat. Tanmateix, raons de claredat i cohesió normativa van fer recomanable elaborar un nou projecte de Llei ben articulat i promoure al seu entorn un nou debat a la recerca del necessari consens entre els diferents grups de la Cambra. Crec que ho hem aconseguit i, sobre la base del projecte inicial, s’ha construït el projecte que avui sotmetem a l’aprovació del Parlament de Catalunya. En ell tots els grups hi poden veure reflectides bona part de les seves aportacions i això es un motiu de satisfacció perquè alhora que arrodoneix el contingut material i formal de la Llei, la fa néixer amb més força i amb una gran autoritat moral.D’entre els trets més significatius de la Llei voldria destacar-ne els següents:La definició en l’article 3.3 de la Llei del concepte d’establiment comercial mitja per tal de sotmetre la seva autorització a l’obtenció d’una llicència comercial específica que hauran d’atorgar o denegar els ajuntaments tenint en compte l’adequació del projecte al Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials. Per aquest motiu, en l’article 4.2 es crea la llicència comercial municipal. També en aquesta línia de col·laboració i coordinació entre Generalitat i ajuntaments, cal remarcar que l’article 5.5 dóna especial rellevància als informes que en el tràmit de concessió de llicència comercial de la Generalitat emeten els ajuntaments, fins el punt que, si són negatius, tenen caràcter vinculant.Per tal d’evitar situacions monopolístiques i restrictives de la competència, l’article 6 regula el grau de concentració empresarial en el mercat i la disposició addicional segona determina la creació del Servei de Defensa de la Competència en la Distribució Comercial.L’article 17 determina l’ampliació de l’informe preceptiu del Departament competent en matèria de comerç per a les figures de planejament urbanístic que prevegin la implantació de mitjans establiment comercials.Finalment, l’article 18.1 preveu la creació de tributs propis i de convenis amb d’altres administracions per tal de fomentar la dinamització del comerç urbà. L’article 18.2 estableix que els fons recaptats hauran de vincular-se al Pla de Dinamització del Comerç Urbà que s’haurà d’aprovar simultàniament amb el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials. La concreció dels objectius del Pla per a cada anualitat haurà de realitzar-se mitjançant la Llei de pressupostos. Voldria, per acabar, agrair a tots els grups parlamentaris les seves aportacions i la voluntat de diàleg i de negociació que han demostrat al llar de la tramitació d’aquesta Llei. L’ample consens assolit palesa que tota la Cambra, sense excepcions, valora com a molt important i estratègic el sector comercial de Catalunya. Aquest projecte de Llei és de tots i crec que tots ens en podem sentir satisfets.No dubtin els senyors Diputats que el consens que s’ha produït en l’elaboració d’aquesta Llei tindrà continuïtat en les disposicions reglamentàries que hauran de desplegar-la. D’una manera especial en la determinació dels subsectors del comerç més o menys sensibles a efectes de la llicència comercial municipal.Aquesta és la voluntat i també el compromís que des d’ara assumeixo en nom del Govern.Per tot això crec que puc demanar-los -i efectivament els demano- el seu vot favorable a la Llei d’Equipaments Comercials.