Agència Catalana de l'Aigua

Elevat grau de recuperació dels ecosistemes fluvials a la Conca de la Tordera

query_builder   31 gener 2003 13:46

event_note Nota de premsa

Elevat grau de recuperació dels ecosistemes fluvials a la Conca de la Tordera

 L’Observatori de la Tordera evidencia l’autodepuració del riu en algunes àrees i millores de la seva salut en el tram mig

El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, ha presidit aquest matí la presentació dels resultats i les perspectives de la campanya 2002-2003 de l’Observatori, l’Estació de seguiment de la biodiversitat de la Conca de la Tordera, a Sant Celoni.

Segons la valoració global del riu, La Tordera, en el seu curs principal, presenta dos rangs de qualitat destacables. Es pot parlar d’un riu amb unes condicions naturals idònies en el seu curs alt, que es degraden considerablement a partir de les primeres captacions importants d’aigua. Aquest fet coincideix amb l’arribada del riu a la plana del Vallès, on es fa més vulnerable tant per la pressió d’explotació del recurs aigua com per la degradació del bosc de ribera i entorns.

L’empitjorament dels ecosistemes fluvials i de la qualitat de l’aigua es produeix en tot el seu curs mitjà i baix, a excepció d’algun segment a la vora de la desembocadura de la riera d’Arbúcies i a la zona de Fogars de la Selva, on es produeix una millora que s’observa en diferents tàxons (peixos, ocells, vegetació) i queda reflectida en els índexs de qualitat biològica.

 La recuperació del riu

L’alteració dels ecosistemes fluvials s’atribueix, principalment, a la sobreexplotació del recurs de l’aigua i a la contaminació. L’assecament del riu, fruit de la sequera natural estival però incrementat, sens dubte, per les intenses extraccions d’aigua, no permet, per exemple, l’establiment de poblacions ben estructurades de peixos. La contaminació restringeix la capacitat dels organismes de desenvolupar-se, i fa que les comunitats siguin més pobres, com ara els macroinvertebrats, o que evitin les zones més contaminades o seques, com ara els ocells. Tanmateix, tal i com mostren les dades en tots els grups estudiats, la Tordera en el seu curs principal presenta una elevada potencialitat de recuperació. En aquest sentit, l’existència de “zones refugi” en els trams mitjà i baix del riu, on la vegetació de ribera es manté prou desenvolupada i la qualitat de l’aigua és acceptable, permeten el manteniment de comunitats faunístiques diverses que, en un futur, poden distribuir-se més àmpliament.

Així mateix, en alguns mostratges s’ha observat la capacitat d’autodepuració de la Tordera, per exemple entre Palautordera i Sant Celoni, o també aigües avall de Sant Celoni. També s’ha vist com el tractament correcte de les aigües residuals urbanes i industrials s’ha fet notar en la qualitat de l’aigua del riu.

En els darrers anys, la Tordera tendeix a millorar l’estat ecològic

Hi ha alguns paràmetres que actuen directament en la qualitat ecològica de la Tordera, que durant aquests anys que s’avaluen han estat molt variables i dificulten l’elaboració d’unes conclusions contundents. Aquests paràmetres són, per exemple, les condicions meteorològiques dels últims anys (extremes pel que fa a la pluviometria: anys molt secs –1998, 1999, 2000, 2001- enfront d’anys molt plujosos -1996, 2002-), les diferents incidències dels impactes ambientals i la limitació que comporta disposar de sèries de dades temporals relativament curtes. Tanmateix, es pot afirmar que en aquests darrers anys hi ha hagut millores en l’estat de salut del riu. Aquesta millora es concreta en la recuperació patent de la qualitat de l’aigua en el tram mig. Els valors de qualitat dels índexs biològics referents a macroinvertebrats classificaven aquest tram dins les categories inferiors (qualitat dolenta o molt dolenta) fins l’any 2000.

 A partir del 2001, amb l’entrada en funcionament de la depuradora d’aigües residuals urbanes amb tractament biològic de Sant Celoni, aquests nivells de qualitat passen a ser superiors. Durant aquests darrers anys altres abocaments existents també han estat eliminats o bé disposen d’un tractament correcte, com ara l’EDAR de Santa Maria de Palautordera, la connexió de col·lectors a les EDAR i la majoria de les empreses. La millora de la qualitat de l’aigua de sortida de tots aquests abocaments ha permès, per exemple, augmentar la presència de peixos al tram mitjà de la Tordera, on fa uns anys pràcticament havien desaparegut. No cal dir que la recuperació és evident si tenim en compte les informacions sobre la qualitat de la Tordera dels anys setanta i vuitanta, en què la majoria dels organismes vius lligats al medi aquàtic no alterat havien desaparegut, com per exemple la majoria d’amfibis, mamífers com la llúdriga i la rata d’aigua, i una àmplia representació d’ocells aquàtics emblemàtics, com ara els ànecs o els ardeids. La presència en l’actualitat de més de cinc espècies d’amfibis al curs principal del riu, la detecció de poblacions de tortuga de rierol al curs mig, el retorn de l’ànec collverd com a nidificant, la hivernada d’ardeids com el bernat pescaire o els martinets, són també indicadors d’aquesta recuperació.

 Finalment, tot i l’esforç fet fins ara respecte a la reducció de la càrrega contaminant dels abocaments, que com s’ha vist ha permès una recuperació de la qualitat ecològica del riu, es posa en evidència que cal seguir la línia de gestió de l’espai fluvial que encamini a reduir encara més les càrregues contaminants, a conservar i millorar les lleres i riberes en el seu estat més natural (afavorint la vegetació de ribera i planificant els entorns de les riberes tenint en compte també les seves funcions ecosociològiques) i, especialment, a disposar del recurs aigua de manera sostenible, amb garanties de manteniment de cabals ecològics. Per a l’assoliment d’aquests plantejaments, el treball d’un projecte com L’Observatori pot ser fonamental. Això vol dir disposar d’unes metodologies de registre de la qualitat de la conca posades al servei de la gestió.

L’Observatori de la Tordera

El setembre de 1995, es va iniciar un marc de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i l’ajuntament de Sant Celoni, per tal de fer un seguiment objectiu de l’evolució de les comunitats animals i vegetals de la zona industrialitzada de la Tordera. La progressiva pròrroga i ampliació d’aquest conveni va donar com a fruit l’establiment de les bases d’una estació de seguiment biològic de la Tordera, que rep el nom de l’Observatori, amb la col·laboració del Centre d’Estudis Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El darrer conveni, signat el 27 de febrer de 2001, té una vigència de 30 mesos, i està finançat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), del Departament de Medi Ambient, amb 144.243 €.

El desenvolupament urbanístic, el creixement industrial, els abocaments industrials i urbans, així com la captació de recursos hídrics per atendre les necessitats d’abastament, van tenir, lògicament, efectes negatius en el riu i el seu ecosistema. Fruit del desplegament del Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes de l’ACA, la Tordera, com la resta de rius de Catalunya, està reflectint una millora progressiva, aspecte que corroboren els indicadors físico-químics. Per tal d’aconseguir els objectius de millora, és necessari disposar d’indicadors que vagin mes enllà de disposar d’aigües netes, i que permetin assolir el nou objectiu de disposar d’aigües vives. Sant Celoni, 31 de gener de 2003

2  

Imatges

El conseller Espadaler a la presentació de les dades de l'Observatori

El conseller Espadaler a la presentació de les dades de l'Observatori 1129

El conseller Espadaler a la presentació de les dades de l'Observatori (II)

El conseller Espadaler a la presentació de les dades de l'Observatori (II) 1200