Aquesta setmana, una patrulla dels Agents Rurals de la base del Pallars Jussà va voler identificar un individu amb actitud sospitosa que voltava per la zona de Tendrui, al terme municipal de Tremp. L’home, un suposat tofonaire, va fugir amb el seu vehicle tot terreny d’alta cilindrada circulant fora de pista, tant bon punt va adonar-se de la intenció dels agents.

Amagat entre un bosc d’alzines i amb el vehicle tancat, el sospitós no responia la crida dels Agents Rurals que li demanaven la documentació i la llicència per recollir aquesta espècie tan apreciada gastronòmicament. Finalment, els Agents Rurals van aconseguir revisar els documents, entre els quals no van trobar el permís del propietari del bosc, i van procedir a formalitzar una denúncia i a decomissar-li el cerca-tòfones. En negar-se a obrir el cotxe per lliurar les tòfones recollides, l’individu va ser informat que la resistència a col·laborar amb l’autoritat constitueix una falta penal i va ser traslladat a la caserna del Mossos d’Esquadra.

Un cop formalitzada la denúncia i obert el cotxe, no s’hi van trobar tòfones. Així que els Agents Rurals, amb un gos especialitzat en la recerca d’aquests bolets, van tornar al lloc on s’havien desenvolupat els fets, i hi van trobar el tofonaire que intentava recuperar la mercaderia que considerava seva, i es negava a desvetllar l’amagatall. Finalment van ser localitzats 2,580 quilos de tòfona negra, que van ser, finalment, decomissats. Es dóna la circumstància que, uns dies abans, els agents rurals ja havien interceptat un altre home al terme municipal d’Isona, a qui se li van decomissar 100 grams de tòfones.

Existeixen unes 33 espècies de tòfones, i les més apreciades gastronòmicament són la tòfona negra d’hivern (Tuber melanosporum), la tòfona magenca (Tuber brumale), i la tòfona blanca d’estiu (Tuber aestivium). Aquestes espècies creixen a la zona mediterrània, entre els 300 i els 1500 m d’altitud, en terrenys calcaris amb pluviometria entre els 300 i 900 litres/any.

La recol·lecció de tòfones es una activitat regulada per l’ordre 15/07/91, publicada al DOGC 1476, per a la qual cal obtenir llicència i està sotmesa a èpoques hàbils, amb l’objectiu de preservar les tofoneres i evitar-ne el procés de degradació.