Territori i Sostenibilitat

El Departament de Medi Ambient prepara un dispositiu d'atenció davant l'arribada d'ocells tacats de petroli

query_builder   29 novembre 2002 18:18

event_note Nota de premsa

El Departament de Medi Ambient prepara un dispositiu d'atenció davant l'arribada d'ocells tacats de petroli

 Una espècie en perill imminent d’extinció, la baldriga balear, objectiu de seguiment especial: la seva ruta migratòria passa per Galícia i arriba a l’hivern a Catalunya Ja se n’han vist de tacades al sud de Cabrera, a les Balears En previsió que puguin arribar a Catalunya en males condicions, Medi Ambient prepara mesures de control i seguiment

El Departament de Medi Ambient ha tingut constància aquests darrers dies de l’arribada de baldrigues balears (Puffinus mauretanicus) a les costes de l’illa de Cabrera, a les Illes Balears. Davant la possibilitat que n’arribin a les costes catalanes en els propers dies, el Departament de Medi Ambient, de forma conseqüent amb la seva política de protecció de les espècies d’ocells amenaçades, ha muntat un dispositiu d’alerta i vigilància. 

Aquest sistema d’alerta compta amb la col·laboració de la Direcció General de Pesca Marítima del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, que avisarà les confraries de pescadors. En tot moment es farà una observació dels trams on es concentren habitualment les baldrigues, per censar les diferents espècies presents i detectar la presència d’ocells tacats.

Què s’ha de fer si s’observen o es troben ocells tacats de petroli?

En el cas de trobar un ocell brut de petroli a la platja, cal trucar els agents forestals (tel.93 5740036) perquè el recullin i el traslladin als centres de recuperació dels parcs naturals del Delta de l’Ebre, Aiguamolls de l’Empordà o a la central de Torreferrussa, al Vallès Occidental.

També es pot obtenir informació al Servei de Protecció de la Flora, Fauna i Animals de Companyia del Departament de Medi Ambient (tel.93 5674200).

La baldriga balear

La baldriga balear és l’únic ocell endèmic de la zona catalano-balear i està en perill extinció. No cria enlloc més que a les Balears i passa l’hivern a les costes de Catalunya. L’any 1991 quedaven unes 3.300 parelles nidificants i ara només en queden entre 1.500 i 2.200, segons els darrers censos efectuats. Aquesta espècie s’aplegava a les costes catalanes, en punts concrets com el delta de l’Ebre, les costes del nord de Tarragona, el Delta del Llobregat, la gola del Ter i l’Alt Empordà. Lluny queden els prop de 9.000 exemplars vistos el gener de 1994.

Tampoc se sap si cria o ha criat recentment a Catalunya. És per això que, des de fa un any i mig, el Departament de Medi Ambient està fent esforços per ajudar aquesta espècie i les de la seva família, els Procellariiformes. S’han fet prospeccions de trams de costa en barca i visites de localitats de cria, fins i tot coves, conjuntament amb les administracions de les Balears i València per conèixer els costums de l’espècie. Durant el 2003 se seguirà treballant en aquest sentit i s’intensificaran les prospeccions al litoral gironí.

Aquesta espècie abandona la zona de cria a les Balears el mes juny, després de niar, i marxa a la recerca de peix blau cap a l’Atlàntic, en un moment en que a la Mediterrània n’hi ha poc. S’instal·len a les costes franceses i al nord de la península al llarg de l’estiu i, just a finals de novembre, tornen cap a la Mediterrània seguint el litoral, passant per Galícia i enfilant direcció sud cap a la Mediterrània.

Aquesta setmana s’han observat fluxos de 50 ocells per hora a Astúries, en direcció cap a la zona contaminada pel vessament del petroler Prestige, en el seu retorn cap a les Balears. Ja s’han vist baldrigues mortes a Galícia i també a Huelva. Ahir mateix es va localitzar un exemplar tacat, que no podia volar, 12 milles al sud de l’illa de Cabrera, a Balears.

És per això que ens trobem davant d’una situació d’alerta. En els propers dies poden començar a arribar baldrigues, que vénen a hivernar,  força malmeses pel petroli.

Segons estimacions, dels ocells d’altres espècies que s’han vist migrant pel nord de la península, fins a un 25% arriben tacats. És el cas dels gavots o dels gavians foscos. Sembla que, a diferència de les baldrigues, la majoria dels ocells hivernants d’altres espècies ja han tornat a les nostres latituds abans de la catàstrofe de Galícia.

Què passa amb els ocells tacats?

Els exemplars tacats es debiliten i poden morir lluny d’on s’han contaminat. Això passa perquè la taca fa que el plomatge perdi el seu paper d’aïllant i els ocells morin de fred. La ingestió directa també es causa de mortaldat per contaminació i fins i tot, la impossibilitat d’alimentar-se amb normalitat en unes aigües molt contaminades o cobertes de petroli també pot afectar uns ocells migratoris que necessiten reposar energies per continuar el seu camí.

1  

Fitxers adjunts

Fotografia de la baldriga

Fotografia de la baldriga
DOC | 110