Cultura

El nou Centre d'Art Santa Mònica obre la programació de tardor apostant per la creació contemporània

La temporada del Palau Moja-Sala Verdaguer inclourà quatre mostres

query_builder   6 agost 2003 13:32

event_note Nota de premsa

El nou Centre d'Art Santa Mònica obre la programació de tardor apostant per la creació contemporània

La temporada del Palau Moja-Sala Verdaguer inclourà quatre mostres

La programació del nou Centre d’Art Santa Mònica (CASM) estarà protagonitzada per la creació més contemporània. La pròxima temporada presenta projectes individuals, de creadors de diverses generacions i orígens, que estaran exposats de manera paral·lela i simultània. Entre els primers artistes que exhibiran els seus treballs, destaquen: Mabel Palacín, que presentarà la videoinstal·lació titulada La distància correcta; Albert Tarés; l’austríaca Christiane Erharter; l’argentí afincat a París Leandro Erlich, i la danesa Gitte Villesen.

 La programació de la pròxima temporada és l’inici també d’una nova etapa, per a la qual s’han dut a terme una sèrie d’obres d’adequació de l’edifici. Aquests treballs, que han afectat les tres plantes del centre, han permès obrir el CASM a la Rambla, disposar d’una nova sala d’exposicions de 300 metres quadrats, i d’una primera planta adaptada per acollir activitats de tota mena.

 

Nova etapa

El director del CASM, Ferran Barenblit, ha coordinat la renovació del centre partint de la convicció que “l’art és un autèntic generador de discurs crític i un problematitzador de la realitat”. Per a Barenblit, el nou CASM “s’ha de convertir en un veritable focus d’art contemporani, un espai viu, actiu i amb una intensa activitat artística centrada en els projectes individuals, capaç de situar l’art local en el context internacional”.

El director del CASM aposta per un centre d’art que “no és només un espai en el que s’organitzen exposicions, sinó també un lloc generador de context i criteri en art contemporani que permet el seu desenvolupament i progrés”. D’acord amb aquests objectius,  el centre, en la nova etapa que inicia, destinarà gran part del seus recursos a la producció de noves obres d’art.

Les línies d’actuació del CASM i la selecció dels artistes que hi exposaran obra es coordinaran des de l’anomenada Mesa de comissariat, constituïda pels crítics d’art David G. Torres (Barcelona, 1967), Miguel Von Haffe Pérez (Porto, 1967) i pel mateix Ferran Barenblit.

 Per últim, entre les novetats del nou CASM, hi ha la incorporació d’un responsable d’Educació i Activitats (REA), l’artista Antonio Ortega, que s’ocuparà de proposar una programació continuada de seminaris, tallers i conferències dirigides a tots els públics del CASM.

La programació del Centre d’Art Santa Mònica és la següent:

Centre d’Art Santa Mònica

Mabel Palacín, Albert Tarés, Christiane Erharter, Leandro Erlich i Gitte Villesen

Des d’octubre de 2003 al 7 de desembre de 2003

Mabel Palacín (Barcelona, 1964). Viu a Barcelona. La distància correcta és el nom de la seva darrera obra, que ha estat produïda pel CASM en col·laboració amb el Museu de la Universitat d’Alacant. Es tracta d’una videoinstal·lació en què un actor navega entre imatges, davant d’una pantalla de cinema, intentant relacionar-se amb elles. La proposta esdevé una reflexió sobre la distància que separa l’individu de la societat contemporània.

Albert Tarés (L’Espluga de Francolí, 1979). Viu a Barcelona. La mostra que acull el CASM és la primera de caràcter individual que realitza i en la qual l’artista costumitza un cotxe. Aquest jove seguidor de la lògica duchampiana del ready made, trenca les barreres entre alta i baixa cultura al presentar un objecte vulgar lligat a la suposada baixa cultura (el tuning). La proposta, però, és una estratègia purament formal: decorar un cotxe. El vehicle comunica una fascinació per la cultura de l’automòbil, a la qual s’afegeix un component lúdic, proper a l’imaginari juvenil i festiu, tantes vegades allunyat dels centres d’art.

Christiane Erharter (Kufstein, Àustria, 1974). Viu a Oslo. És coneguda per les sessions del que ella anomena Infotainment, una barreja d’informació i entreteniment. Les seves propostes apleguen diversos conceptes: acció política, consciència social i, sobretot, música i diversió. Erharter omplirà de música, a manera de performance, la nit inaugural del nou projecte del CASM, la pròxima tardor, alhora que realitzarà un seminari i exposarà una sèrie de documentació sobre música avançada i feminisme.

Leandro Erlich (Buenos Aires, 1973). Viu a París. Treballa bàsicament trencant les expectatives de temps i espai. Planteja situacions aparentment quotidianes tot i que, de seguida, fa partícip l’espectador d’un engany. La peça que presentarà al CASM juga a través d’aquests conceptes reproduint l’espai d’un estudi de dansa.

Gitte Villesen (Ansager, Dinamarca, 1965). Viu a Berlín. Treballa fonamentalment en vídeo. Les seves produccions, fetes càmera en mà, ens presenten personatges poc habituals, entrevistats per ella mateixa de manera honesta i intensa. El CASM presentarà tres dels seus darrers treballs.

Christian Jankowski, Ester Partegàs, Francisco Queirós, Vanessa Jane Phaff

Del 18 de desembre de 2003 al 7 de març de 2004

Christian Jankowski (Gottingen, Alemanya, 1968). Viu a Berlín. És un dels artistes més reconeguts per la crítica de l’actual escena berlinesa. Acostuma a qüestionar el suport cinematogràfic o la televisió, fent del mateix suport el veritable protagonista del seu treball. La proposta al CASM té dues parts. La primera, que es presenta a la temporada 2003-2004, mostrarà diverses obres recents: des de Telemística, que es va presentar a la Bienal de Venècia el 1999, fins a The Holy Artwork, produïda pel Whitney Museum de Nova York. La segona, programada per a la temporada 2004-2005, consistirà en la producció d’una nova peça, d’acord amb l’interès del CASM d’establir una relació de continuïtat amb els artistes.

Ester Partegàs (La Garriga, 1972). Viu a Nova York. Els seus treballs qüestionen l’individu contemporani immers en una societat de consum, barrejant imatges comercials i corporatives en instal·lacions fetes amb materials de poc valor i deixalles. Per al CASM, produirà una instal·lació de grans dimensions que suggereix l’ambient polit i despersonalitzat de molts dels espais públics actuals.

Francisco Queirós (Portugal, 1969). Viu a Lisboa. Els vídeos i instal·lacions de l’artista mostren una altra cara de la infància i una visió la de la violència acumulada, i mai no reconeguda, dels contes i narracions per a nens. Actualment prepara una nova peça per al CASM. 

Vanessa Jane Phaff (Tarleton, Anglaterra, 1965). Viu a Amsterdam. Aquesta pintora indaga a través dels seus treballs en les crisis personals que generen determinats moments vitals, com l’adolescència i la infància tot qüestionant els arquetips culturals femenins.

Yamadú Canosa, Tere Recarens, Livia Flores

Del 18 de març de 2004 al 7 de juny de 2004

Yamandú Canosa (Montevideo, 1954). Viu a Barcelona. Utilitza la pintura figurativa amb una intensa voluntat d’exploració psíquica. Aquesta exploració psíquica és paral·lela a una exploració del mateix llenguatge de la pintura i de la seva capacitat per generar imatges a partir d’altres imatges arquetípiques i mentals situades al nostre inconscient col·lectiu. A banda de l’ exposició de pintures, Yamandú Canosa realitzarà un wall drawing.

Tere Recarens (Arbúcies, 1967). Viu a Berlín. És una artista que s’ha caracteritzat per desenvolupar un univers lúdic, festiu i també obert a la participació. Les seves obres estan lligades a una idea de caos o món del revés: implícit a aquesta reivindicació lúdica de l’art, l’obra de Recarens destil·la un component polític en reclamar un espai de llibertat. Per al CASM, realitzarà una nova producció.

Livia Flores (Rio de Janeiro, 1959). Viu a Rio de Janeiro. Treballa fonamentalment projectant imatges en moviment en estructures de diversos materials. D’aquesta manera, qüestiona, a la vegada que reafirma, la validesa del vídeo i del cinema com a suport d’idees. El resultat és una obra molt suggeridora, que convida l’espectador a múltiples lectures.

Costa Vece (Herissau, Suïssa, 1969). Viu a Zurich. Construeix immenses estructures de cartró, que serveixen tant de magatzem d’obres d’art com d’espai expositiu. La seva voluntat és trencar les jerarquies, generar un context autoreferencial que permeti a l’espectador participar en el procés de producció i exposició de l’art.

Sónar 2004

Juny de 2004

El CASM participarà en el Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia de Barcelona, Sónar 2004, en les àrees del certamen dedicades a les noves formes de creació audiovisual.

 

Jean Jacques Roullier, Maria Eichhorn, Joao Tabarra

De l’1 de juliol de 2004 al 26 de setembre de 2004

Jean Jacques Roullier (Lyon, 1962). Viu a París. Dibuixant que en la seva forma de treballar inclou generalment una obsessiva catalogació del món, els seus objectes, els seus habitants i llurs actituds. Desenvolupa una veritable dedicació d’enciclopedista. El dibuix li permet inventariar, classificar, descriure i memoritzar. Els seus treballs, agrupats en sèries i col·leccions, estan plens d’humor, tot i que conviden a una anàlisi crítica de la realitat i els seus contrasentits.

Maria Eichhorn (Bamberg, Alemanya, 1962). Viu a Berlín. Acostuma a centrar els seus treballs en la institució-art: la forma de funcionament del complex sistema que constitueixen tots els agents involucrats en la creació i la difusió de l’art, des dels artistes fins als crítics i els museus que acullen les obres. Les seves intervencions generalment van dirigides a explicar o, si més no, descriure aquest món. Els recursos són clars: fer públiques realitats no explicades, assenyalant contrasentits i mitges veritats. Pel CASM crearà una nova obra que serà un capítol més d’aquesta intensa recerca.

João Tabarra (Lisboa, 1966). Viu a Lisboa. Treballa fonamentalment en vídeo i fotografia. A partir de petits gestos, de vegades anecdòtics, João Tabarra explora la condició existencial de l’individu a la societat contemporània. D’aquesta manera, el seu treball manifesta un fort component ètic i de consciència política i social.

D’altra banda, la programació de l’espai Palau Moja-Sala Verdaguer de la pròxima temporada té com a objectiu principal revisar analíticament la història més recent de l’art català i iniciar l’edició de publicacions que proposin noves línies de recerca.

 A més de les tres exposicions programades, el Palau Moja-Sala Verdaguer també acollirà la primavera vinent la mostra L’esperit de Catalunya, produïda pel Departament de la Presidència, en el marc del Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona 2004.

La programació del Palau Moja-Sala Verdaguer és la següent:

Palau Moja-Sala Verdaguer

Josep Maria de Sucre i la seva època

Del setembre al novembre de 2003

Comissària: Maria Lluïsa Borràs

Mostra antològica produïda pel Departament de Cultura al voltant de la figura de Josep Maria de Sucre (Barcelona, 1886-1969) com a pintor, poeta, assagista i mecenes d’una generació d’artistes que es van donar a conèixer a partir dels anys quaranta. La mostra estarà estructurada en tres apartats: L’intel·lectual, amb els articles i publicacions de l’artista; El promotor, amb 40 obres d’artistes que van rebre el suport de Josep Maria de Sucre, i El pintor, amb una trentena de pintures realitzades pel mateix Josep Maria de Sucre.

Retorn a l’origen. Avantguardes figuratives a la dècada de 1950

Del novembre al gener de 2004

Comissari: Àlex Mitrani

Comissariada per l’historiador d’art Àlex Mitrani, revisarà els discursos historiogràfics sobre l’evolució i les característiques de la figuració d’arrels primitivistes, ingenuistes i intimistes a la segona avantguarda a Catalunya. S’hi exposaran, entre d’altres, obres, moltes d’elles inèdites, de Joan Ponç, Josep Guinovart, Joan Brotat, Albert Ràfols Casamada, Maria Girona, Francesc Todó, Francesc Fornells-Pla, Joan Vilacasas i Josep Ma. Garcia-Llort.

Dalí . Les afinitats electives 

Del febrer a l’abril de 2004

Comissària: Pilar Parcerisas

En el marc de l’Any Dalí 2004, que commemora el centenari del naixement de l’artista, la mostra, produïda pel Departament de Cultura i el Centre d’Estudis Dalinians, té per objectiu donar a conèixer els grans eixos estètics que conflueixen en el mètode i l’estètica dalinians a partir de les seves afinitats. Exhibirà pintures, dibuixos, objectes, fotografies i documents que reflectiran i relacionaran les influències que Dalí va rebre de creadors com ara Duchamp, Man Ray, Tanguy, Ernst, i Antoni Gaudí, entre d’altres.

Barcelona, 6 d’agost de 2003

1  

Imatges

Frame del vídeo La distància correcta (2003), de Mabel Palacín

Frame del vídeo La distància correcta (2003), de Mabel Palacín 87