Els àmbits assenyalats per la consellera en els quals la Generalitat podria tenir més participació són els següents:

Intervenció conjuntament amb les administracions locals en la certificació de fets relatius a l’arrelament, circumstàncies excepcionals, reagrupament familiar i en la tramitació ordinària d’expedients d’estrangeria concertació amb l’Estat de totes les decisions relatives a contingents col·laboració en Centres de Migracions, Centres d’Internament, Oficines d’Estrangers i d’altres serveis major participació pel que fa a la inspecció de treball: perquè no hem d’oblidar, i és prou conegut, que el problema de la immigració irregular està directament lligat a l’existència de l’economia submergida. I aquest Govern és un govern responsable i amb aquesta vocació en el pacte del Tinell ja es va establir que hem d’impulsar l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’explotació laboral, l’explotació sexual i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus recursos materials i humans. concertació dels trasllats d’irregulars en el territori de l’Estat col·laboració en totes les tasques corresponents a la selecció en origen consulta i participació en els tractats internacionals d’immigració, com a país amb competències legislatives que som.“El Govern de Catalunya –va dir la consellera– vol assumir la responsabilitat de l’acolliment de les persones nouvingudes. Volem gestionar-ne l’arribada i tenir la capacitat en termes legals i materials. Tenir prou recursos econòmics i socials per afrontar amb satisfacció la realitat dels fluxos migratoris. Ens calen, doncs, instruments d’Estat com ho és una política d’immigració pròpia que reconegui els drets i exigeixi els deures a tothom per igual.”