Drets Socials

El Govern proposarà a l'Estat disposar de la totalitat del 0,52% de l'IRPF que els catalans assignen per a finalitats socials per gestionar-lo directament

El Departament de Benestar i Família proposa un repartiment més just de les quantitats marcades pels contribuents catalans en l'IRPF per a programes socials a partir del 2005

query_builder   27 agost 2004 11:30

event_note Nota de premsa

El Govern proposarà a l'Estat disposar de la totalitat del 0,52% de l'IRPF que els catalans assignen per a finalitats socials per gestionar-lo directament

El Departament de Benestar i Família proposa un repartiment més just de les quantitats marcades pels contribuents catalans en l'IRPF per a programes socials a partir del 2005

La consellera Anna Simó ha fet partícip al Consell Executiu de la demanda al Govern de l’Estat d’obtenir la quantitat real dels diners que els catalans assignen a la casella del 0,52% en la declaració de l’Impost de la Renda (IRPF) per a finalitats socials i poder gestionar les quantitats de les subvencions que per aquest concepte han de rebre les organitzacions no governamentals (ONG) catalanes, que actualment resulten molt penalitzades, amb els criteris que s’acordin conjuntament.

La demanda d’obtenir la quantitat real dels diners que els catalans assignen a la casella del 0,52% en la declaració de l’IRPF va formar part dels punts tractats en la primera reunió que van mantenir la consellera i el secretari general del Departament, Antoni Segarra, amb el ministre Jesús Caldera i la secretària d’Estat Amparo Valcarce el passat 7 de juny i també formarà part dels punts que el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, plantejarà en la Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat fixada per al proper 13 de setembre.

La consellera ha subratllat la plena competència del Govern català en matèria d’afers socials per poder decidir quins programes han de ser objecte de subvenció. El Departament de Benestar i Família, que és l’interlocutor del Ministeri de Treball i Afers Socials (MTAS) a l’hora d’establir les prioritats dels programes d’ONG per subvencionar, defensa que el repartiment més just de les quantitats marcades pels contribuents catalans en l’impost sobre la renda de les persones físiques per al desenvolupament de programes socials està basada en la legítima correcció del dèficit entre les quantitats aportades per Catalunya i les rebudes a Catalunya des que es va establir aquesta figura en l’ordenament fiscal, i que comportaria la corresponsabilitat del Govern català en l’increment de la recaptació per aquest concepte i en la distribució del fons i en la justificació dels projectes.

Informe del Departament de Benestar i Família

La consellera Anna Simó va presentar dimarts passat, en la darrera reunió del Govern, un informe que posa en relleu que el sistema vigent de distribució no és transparent ja que el Govern de l’Estat no ha facilitat oficialment mai a la Generalitat les dades de la recaptació per aquest concepte a Catalunya.

L’informe estima, a partir de dades extraoficials relatives a l’any 2000, que Catalunya ha deixat de percebre cada any entre 11 i 20 milions euros per als programes presentats per ONG implantades al Principat. Pendents de les dades definitives de distribució dels projectes enguany, el Departament calcula que l’Estat destinarà aquest any poc més de 12 milions d’euros a finançar programes socials de les ONG de Catalunya, quan hi hauria de destinar prop de 50 milions d’euros si el Govern central hagués dotat pressupostàriament la partida global per a ONG de tot l’Estat amb base als acords fixats l’any 2000 i la distribuís de forma ajustada a l’assignació que els contribuents catalans fan a través de la casella del 0,52%.

La quantitat global que el Govern de l’Estat hauria de destinar al conjunt de comunitats autònomes per aquest concepte hauria de ser notablement més alta si s’apliquessin correctament els criteris de distribució establerts l’any 2000 en la Llei de pressupostos de l’Estat, quan es va variar el sistema. Una de les principals novetats d’aquests canvis va ser la possibilitat de marcar simultàniament les caselles referides a les ONG i a l’Església Catòlica.

Si s’haguessin aplicat els criteris de distribució esmentats, el Govern central hauria de destinar 196 milions d’euros aquest any a programes socials de les ONG de tot l’Estat, 77 milions més de la quantitat mínima assignada per al 2004. Aquesta quantitat global resulta d’aplicar sobre els 114 milions presos com a base per a l’any 2000, l’augment d’un 2% de la inflació acumulada en el període 2000-2004 (10 milions), l’impacte dels contribuents que estan exempts de declarar perquè tenen rendes inferiors a 18.000 euros (48 milions més) i l’impacte de la falta de campanyes en favor dels programes amb finalitats socials (24 milions) que el Govern del PP es va comprometre a fer però que no va dur a terme finalment.

L’any 2003, 159 ONG catalanes van rebre un total d’11,7 milions d’euros per programes per a finalitats socials derivats del 0,52% de l’IRPF, el 10,1% dels 116,5 milions d’euros distribuïts a tot l’Estat. El Departament de Benestar i Família estima que la quantitat corresponent hauria hagut de ser de 26,8 milions d’euros –15,1 milions més del que va ser– si els càlculs equiparessin les aportacions a l’IRPF de Catalunya a les aportacions que fa al producte interior brut espanyol (PIB) –entorn del 19%–, que encara s’hauria d’incrementar fins al 23 %, ja que de la distribució cal excloure’n Euskadi i Navarra, que pel seu règim foral recapten aquesta assignació de forma directa.

El dèficit fiscal que acaben patint les ONG catalanes i els seus projectes encara és més alt si es considera que el 55% dels contribuents catalans marquen la casella d’altres finalitats socials enfront d’un 44% a tot l’Estat. Això situaria l’aportació catalana al 0,52 % a l’entorn del 27% i en aquest cas, el dèficit de l’any 2003 hauria estat de 19,7 milions d’euros. D’altra banda, el sistema vigent de distribució penalitza les ONG d’àmbit català, ja que dóna prioritat a les entitats federades i confederades amb implantació estatal.