1. Entre els habitatges que estan a hores d’ara en construcció, els solars ja cedits al Departament i la futura convocatòria pública perquè ajuntaments i privats cedeixin més solars, el Departament calcula que ja tindrà sòl per impulsar 20.000 habitatges protegits de lloguer
2. El Departament també ha analitzat tot el planejament urbanístic dels municipis amb demanda forta i acreditada per localitzar sòls on, en fases posteriors, es podrien edificar més habitatges protegits de lloguer un cop fets els necessaris tràmits urbanístics

{"name":"2024/11/29/13/32/9b9df5e1-3375-46f9-abfb-f3f7de5445a6.jpg","author":"THTE","type":"0","location":"0","weight":122019}

La Generalitat formalitzarà la compra de 451 habitatges d’InmoCaixa per incorporar-los al parc públic protegit, per un import total de 30,4 milions d’euros, al llarg de la setmana del 16 de desembre, segons han confirmat avui la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, i el secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Víctor Puga i López.

La consellera ha explicat que “des del Govern ens hem marcat reformes importants perquè hem identificat reptes i transformacions” necessàries, que s’han anat materialitzant en acords de govern. “Per cada acord de govern hem marcat objectius clars i rutes per assolir-los”, ha volgut posar en valor Paneque. En el cas de l’habitatge, “la manca d’oferta d’aquests anys on no hi ha hagut un increment habitatge públic” ha provocat que “ens trobem en una situació on accedir a un habitatge assequible s’ha convertit en el principal problema a resoldre”, ha especificat.

Per això, “l’objectiu del Govern és ampliar el parc públic en 50.000 habitatges l’any 2030, en primera instància, per arribar en 20 anys a que el 15% del total del parc de Catalunya sigui públic”, ha recordat la consellera. La compra d’aquests pisos d’InmoCaixa per incorporar-los al parc públic és “un primer pas” i “un exemple concret de com s’anirà materialitzant” aquest objectiu.

Dels 451 habitatges que es compraran a InmoCaixa, 270 es troben actualment llogats, uns contractes que vencen de manera gradual, el que podia provocar una situació d’emergència residencial per als seus inquilins, que es veien abocats a preus de lloguer del mercat lliure. Per tant, el primer objectiu d’aquesta adquisició es garantir la qualificació d'habitatge de protecció oficial.

Altres 127 dels habitatges estan buits actualment. Amb la seva compra, el Govern podrà posar a disposició de la ciutadania habitatges de protecció oficial de manera més ràpida que els de promoció directa.

De fet, el Departament ha previst una partida d’altres 11,3 milions d’euros per dur a terme les obres de conservació i adequació a la normativa que calguin en aquests pisos buits abans d’oferir-los a nous inquilins, en els espais comuns i a la resta d’habitatges quan la rotació ho permeti.

L’operació d’adquisició d’aquests 451 habitatges, més 485 aparcaments, 212 trasters i 8 locals, ha estat autoritzada pel Consell d’administració de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) el passat 14 de novembre.

Els habitatges adquirits formen part de nou promocions situades als municipis de Girona, Lleida, Reus, Salou, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, el Vendrell, Vic i Vila-seca, inclosos en les àrees de demanda forta i acreditada. La distribució és la següent:

1. Girona: 72 habitatges i 72 aparcaments
2. Lleida: 51 habitatges, 46 aparcaments i 56 trasters
3. Reus: 39 habitatges, 53 aparcaments vinculats, 39 trasters i 2 locals
4. Salou: 77 habitatges i 88 aparcaments
5. Sant Feliu del Llobregat: 56 habitatges, 56 aparcaments i 56 trasters
6. Terrassa: 14 habitatges i 19 aparcaments
7. El Vendrell: 47 habitatges i 47 aparcaments
8. Vic: 78 habitatges, 78 aparcaments i 45 trasters
9. Vila-seca: 17 habitatges, 26 aparcaments, 16 trasters i 6 locals

Anàlisi aproximatiu del potencial de pisos de protecció oficial

Amb la voluntat de concretar on hi ha el sòl necessari per assolir la xifra de 50.000 habitatges protegits públics el 2030, el Departament ha fet un primer anàlisi aproximatiu del potencial de construcció de pisos de protecció oficial segons el planejament urbanístic municipal vigent.

Així, s’ha analitzat l’estat del sòl on es podrien construir, que urbanísticament es pot trobar en diferents moments del procés de transformació abans d’estar llest per construir.

El resultat de l’estudi aproximatiu és el següent:

1. Habitatges de lloguer assequible que ja estan en procés de producció o adquirits: 4.002
2. Potencial d’habitatges de protecció oficial en sòls que ja tenen la condició de solars però que encara no s’han començat a construir (és a dir, que ja tenen enllumenat, servei d’aigua o clavegueram públic i carrers urbanitzats): 5.063

Cal tenir en compte que el febrer de 2025 s’obrirà previsiblement la primera convocatòria perquè tant els ajuntaments com els privats posin a disposició de la Generalitat més sòls on es puguin construir pisos de protecció oficial. Es calcula que, sumant els 4.002 en construcció, els 5.063 habitatges potencials en solars i els solars que es puguin posar a disposició fruit d’aquesta convocatòria, ja s’arribarà a uns 20.000 habitatges de protecció oficial de lloguer que es podran impulsar.

A banda, el Departament ha analitzat el potencial de sòls situats en municipis de demanda forta i acreditada d’habitatge que podrien generar més de 100 habitatges de protecció oficial cadascuna. Es tracta de sòls que encara necessiten completar la tramitació urbanística per considerar-se solars:

1. Potencial d’habitatges de protecció oficial en sectors on, abans de poder edificar, s’han d’iniciar les obres d’urbanització o les tenen a mig executar: 4.993
2. Potencial d’habitatges de protecció oficial en sectors amb el planejament urbanístic aprovat però que encara estan pendents d’aprovar els projectes d’urbanització i de reparcel·lació: 17.719
3. Potencial d’habitatges de protecció oficial en sectors que requeririen impulsar la redacció d’alguna figura de planejament urbanístic: 63.517

No obstant, cal tenir en compte que hi ha municipis amb un planejament molt antic, no adaptat a la legislació actual i on alguns d’aquests habitatges potencials no es podrien construir. A més, per saber si aquests pisos potencials es podrien edificar cal tenir en compte també els possibles riscos sectorials (inundabilitat, seguretat industrial, etc.); la viabilitat econòmica de cada actuació, i el consens amb cada municipi.

Es tracta, doncs, d’unes xifres de potencial d’habitatges de protecció oficial aproximada i que pot variar un cop aplicats aquests altres factors. “És una previsió viva i que es pot moure, però ens marca un camí”, ha emfasitzat Paneque.

Pel que fa al temps que es trigaria en construir els pisos, varia segons l’estat del sòl. Allà on ja té la condició de solar, el procés és molt més ràpid, perquè només cal sol·licitar la llicència municipal i enllestir el projecte constructiu. En canvi, en sòls que requereixen fer tota la tramitació urbanística, el procés és més lent. Optimitzant tots els processos habituals, es calcula que caldrien uns set anys i tres mesos entre l’inici del procediment i el lliurament de claus als nous inquilins.

“Generar aquests 50.000 habitatges” públics “per al 2030 implica un ritme de producció que és un repte colossal”, ha advertit la consellera, que “requereix esforç en recursos, planificació i execució de tot el sector públic”. I més tenint en compte “que ens trobem en un context de creixement demogràfic, amb un increment previst d’unitats familiars de mig milió els propers anys”, ha detallat Paneque.

És per això que la proposta de pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent inclou partides per fer possible aquest repte: “500 milions d’euros de l’Institut Català de Finances (ICF), 500 milions més de recursos propis, i altres 100 milions per al programa d’emancipació per a joves”, ha especificat la consellera.