- Els medicaments relacionats amb la incontinència urinària són els anomenats antiespasmòdics urinaris, els quals tenen una eficàcia limitada i, en canvi, poden produir diversos efectes adversos
- Fins a 700 persones amb condicions de fragilitat i que prenen més de 10 fàrmacs tenen prescrit un antiespasmòdic urinari
- Al voltant de 7.400 persones adultes utilitzen alhora absorbents (bolquers) i fàrmacs antiespasmòdics urinaris
Salut llança una nova acció de la campanya Pastilles nomes les necessàries per reduir l’ús inadequat de determinats fàrmacs, especialment, en persones que prenen 10 o més medicaments de manera simultània, i que presenten criteris de fragilitat (per condicions pròpies del malalt ja siguin clíniques o socials, o condicions de l’entorn).
La tercera acció de la campanya se centra en reduir l’ús inadequat dels antiespasmòdics urinaris, coneguts com a medicaments per a la incontinència urinària. Son fàrmacs que tenen una eficàcia limitada (redueix només una micció al dia) i en canvi, poden produir efectes adversos importants especialment en aquestes persones.
Per aquests motius, el tractament de la incontinència urinària en persones amb condicions de fragilitat que s’ha de triar en primer lloc és l’aplicació de mesures higienicodietètiques i tècniques conductuals supervisades per personal expert i especialitzat. El tractament farmacològic és una segona opció, només per a quan no s’aconsegueix una millora adequada amb les mesures citades i hi ha afectació de la qualitat de vida.
Hàbits recomanats per a la incontinència urinària
En general, es recomana seguir uns certs hàbits d’higiene i cura personal, així com mantenir una alimentació i uns estil de vida saludable. Concretament, és important orinar cada tres hores, facilitar l’accés al lavabo si hi ha problemes de mobilitat, menjar aliments rics en fibra, veure 1,5 litres d’aigua per evitar que l’orina es concentri i irriti la bufeta, disminuir el consum de begudes estimulants com el cafè o la tònica, evitar l’alcohol i no fumar. Cal mantenir-se actiu i reduir el sobrepès.
Els professionals també poden recomanar fer entrenaments per controlar la bufeta i exercicis que enforteixen els músculs de la pelvis, com els exercicis Kegel.
Per a aquesta campanya, Salut ha elaborat material informatiu que es pot consultar a Canal Salut.
Efectes adversos d’aquests fàrmacs
Alguns dels efectes adversos més freqüents són sequedat de boca, restrenyiment, visió borrosa, mareig, nàusees, infeccions del tracte urinari. Amb menor freqüència, també poden produir caigudes i alteracions mentals (com ara somnolència, mareig, confusió, desorientació, demència, deliri, agitació i al·lucinacions).
En pacients d’edat avançada, els efectes adversos poden ser més freqüents i greus i s’han relacionat amb fractures per caigudes i pèrdua de memòria, entre d’altres.
Revisions periòdiques dels tractaments
En el cas dels pacients polimedicats, és imprescindible la revisió periòdica de la medicació per poder-la examinar de forma estructurada i crítica i arribar a un acord amb el pacient sobre el seu tractament, optimitzar l'efecte de la medicació, minimitzar el número de problemes associats a la presa de fàrmacs i reduir el malbaratament.
Quan el grau d’incontinència d’una persona adulta fa que li calgui l’ús de bolquers, el fàrmac ja no aporta cap valor per la seva poca eficàcia i en canvi pot presentar efectes adversos, per la qual cosa és necessari revisar-ne la prescripció.
Descobreix més sobre la campanya 'Pastilles, només les necessàries'.
