- La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor Cantador, i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sònia Guerra López, han participat en l’acte central de commemoració del 275è aniversari del Baró Estardipen.
- L’acte posa punt final a l’exposició 'Baró Estardipen. Presó general de gitanos i gitanes', instal·lada als jardins del Palau Robert durant dos mesos i que ha estat un èxit d’assistència.
- Durant tot el mes de novembre el Departament d’Igualtat i Feminisme ha organitzat actes arreu del territori per portar la memòria històrica de la comunitat gitana.
La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sònia Guerra López, ha obert l’acte remarcant la importància de commemorar aquesta data per “posar fi a l’oblit, la invisibilitat i la negació d’una part molt important de la història”. “Cal recuperar la memòria històrica del poble gitano, reconèixer el racisme i la violència que es va cometre contra aquest poble i sensibilitzar la ciutadania actual en la lluita contra l’antigitanisme, perquè això no torni a passar”, ha afegit.
Guerra ha subratllat que les dones gitanes van ser “triplement discriminades: per ser dones, per ser gitanes i per ser preses, el que va marcar la seva vida per sempre, inclòs quan van recuperar la llibertat”. En aquest sentit, ha demanat visibilitzar la seva història perquè “també formen part de la genealogia feminista”.
La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor Cantador, ha clausurat l’acte destacant la importància de trobar-se per parlar sobre el Baró Estardipen i fer-ho també des de les institucions "Estem tallant el fil que uneix un passat de barbàrie amb un futur de discriminacions. Tallem el fil d’aquesta història per escriure una nova pàgina de respecte, igualtat i justícia social. Una nova història amb un futur millor per al poble gitano. Una història que hem de construir des del coneixement i el respecte, des de la voluntat d'acabar amb els estigmes i des de la creació d'espais de justícia social."
La consellera ha subratllat en la seva intervenció com aquesta violència sistemàtica contra el poble gitano, és avui el fonament de l'antigitanisme "La persecució del poble gitano no és només una història del passat. Aquest record ens serveix per entendre, en el present, com encara avui persisteixen la discriminació i l'odi cap a aquest col·lectiu".
Menor ha tancat la seva intervenció posant el focus en l'oportunitat que també suposar recordar i reconèixer els fets succeïts, "Recordar el passat és, doncs, un acte de resistència. Un acte que ens recorda que encara tenim molta feina per fer. Però també és un acte d’esperança, perquè ens ensenya que si som capaços de reconèixer la barbàrie, tenim l’oportunitat de construir una societat millor, on tothom, sense distinció, pugui viure amb dignitat i igualtat".
L’esdeveniment ha comptat amb una ponència de Pastora Filigrana, advocada laboralista i activista pels drets humans del poble gitano, a la qual s’han unit després en la taula rodona “Vides feministes del Poble Gitano” l’advocada Enerida Isuf, la mediadora social i presidenta de l’associació Veus Gitanes, Paqui Perona, i Mariví Cortes, conductora del programa radiofònic de la Zona Franca ‘Dicen’.
Filigrana ha valorat l'acte com un primer pas en la reparació al poble gitano, "no és només recuperació històrica, sinó com és el present i com imaginem un futur millor amb perspectiva de drets humans perquè totes les vides valen el mateix". L'advocada ha posat l'exemple de la reparació davant la perpetuació de la pobresa del poble gitano: "Gran part de la pobresa de la població gitana és per l’expropiació col·lectiva que va tenir lloc fa 275 anys i que encara avui no ha estat reparada”.
Pastora Filigrana ha tancat la seva ponència qualificant el Baró Estardipen com la història d'un fracàs, "perquè els gitanos i les gitanes continuen existint". "Però la ferida a la psíque gitana continua, continuem cantant lletres que expliquen com va ser la persecució i el discurs de l’antigitanisme ha perdurat fins avui" ha conclòs.
L’acte ha comptat amb l’actuació musical del cantaor Antonio Campos, ‘El Bocaillo’, acompanyat per Falete Perona a la guitarra i Joni Sanchéz a la caixa.
Prevenir l’antigitanisme
Aquest acte ha posat punt final a la commemoració, que ha promogut el Departament d’Igualtat i Feminisme mitjançant la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, en el 275è aniversari d’aquest fet històric. La commemoració l’han conformat un cicle d’actes a Manresa, Girona, Mataró, Lleida, Tarragona amb la interpretació de l’obra de teatre de l’escriptora i activista Silvia Agüero, ‘No soy tu gitana’ i una taula rodona amb l’activista i diverses persones gitanes activistes dels municipis on es portaven a terme els actes com ara Maria Rubia, Joan García, Loli Santiago, Ángel Fernández o Helios Fernández. Gairebé 200 persones han assistit a aquests actes que han portat al territori la memòria històrica de la comunitat gitana.
L’acte d’avui també clou l’exposició 'Baró Estardipen. Presó general de gitanos i gitanes', comissariada per Paco Vargas, que ha estat instal·lada al vestíbul i els jardins del Palau Robert durant dos mesos i que ha suposat tot un èxit de participació. Impulsada per la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans amb la col·laboració del Palau Robert, centre adscrit a la Direcció General de Difusió. L’exposició ha recuperat la memòria històrica de la comunitat gitana, i ha servit per reconèixer el racisme i la violència que ha patit històricament. També ha buscat vincular aquests fets històrics amb l'actualitat, per tal de conscienciar la ciutadania sobre la situació de desigualtat i desavantatge que pateix encara avui la comunitat gitana i prevenir l’antigitanisme.
275è aniversari del Baró Estardipen
El Baró Estardipen, conegut també com la Gran Captura de 1749, va ser un episodi clau en la història de la persecució del poble gitano a Espanya. Liderada per figures com el Marquès de La Ensenada, aquesta operació tenia com a objectiu la detenció i sotmetiment del poble gitano, basant-se en un projecte d’extermini, tot justificant la repressió amb arguments fonamentats en prejudicis socials i econòmics. Aquest fet marca un moment àlgid de l’antigitanisme estructural, que durant segles va promoure l’exclusió i la repressió de la comunitat gitana.
La commemoració arriba l'any del 275è aniversari del Baró Estardipen. Les repercussions d’aquests actes no s’han reconegut ni valorat mai, ni culturalment ni materialment, i tot i les poques dades de les quals es disposa, les xifres ascendeixen fins a les 12.000 persones gitanes, aproximadament. La commemoració oficial del 275è aniversari del Baró Estardipen ha tingut com objectiu de donar a conèixer uns fets desconeguts per la majoria de les persones, que no han tingut cap reconeixement institucional, per tal de reparar la memòria del poble gitano i catalana. Aquesta mancança es troba a la base de la nostra construcció com a societat i reprodueix i reforça l’antigitanisme convertint el poble gitano i els seus integrants com “els altres”, i no com a part integrant del país.
6
Imatges
