L’any 2022, 214 dels 220 municipis de més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals han tingut creixements del PIB per habitant positius. D’aquests municipis, destaquen Súria, el Prat de Llobregat, Salou, Vilaseca, Torroella de Montgrí, la Canonja i Vacarisses, amb increments superiors al 25%, mentre que la mitjana catalana ha estat del 9,5%, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

La Canonja (118.579 euros per habitant) és el municipi amb el PIB per càpita més elevat l’any 2022, seguit de Martorell (113.823 euros), Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (112.028 euros) i Castellbisbal (110.555 euros). Tots aquests municipis superen els 100.000 euros per habitant i tripliquen la mitjana catalana, que és de 34.411 euros. A l’altre extrem, els municipis que tenen el PIB per habitant més baix (inferior als 12.000 euros per habitant) són Badia del Vallès, Santa Margarida de Montbui i Cunit.

{"name":"2024/12/20/10/20/38b0b7f1-ebb1-4628-ad86-939b23b651f0.jpg","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":216688}

Per sectors d’activitat, hi ha 25 municipis on la indústria és la principal activitat econòmica i d’aquests 25, n’hi ha 4 que són els que tenen el PIB per habitant més elevat. Altres municipis que també destaquen per l’elevat pes de la indústria sobre el total del seu VAB són Santa Margarida i els Monjos (77,7%), Guissona (77,2%), Martorelles (74,0%), Súria (71,4%), Vacarisses (67,8%) i Parets del Vallès (65,2%): tots tenen un pes de la indústria superior al 65% i molt per sobre de la mitjana catalana (19,0%).

En relació amb el sector serveis, en 8 municipis aquest sector genera més del 90% del total de l’activitat econòmica del municipi: Salou (94,9%), Calella (92,5%), Alella (92,4%), Sant Vicenç de Montalt (92,3%), Altafulla (92,1%), Tossa de Mar (91,3%), Sitges (90,7%) i Barcelona (90,1%). En el cas de Barcelona, el que destaca és el pes de les activitats immobiliàries, tècniques i administratives (31,9%), de l’Administració pública (25,9%) i de les branques del transport, informació i comunicacions (14,3%).

Pel que fa a la construcció, hi ha 12 municipis amb un pes d’aquest sector sobre el VAB que triplica la mitjana catalana (4,6%) i estan encapçalats pels municipis de Deltebre (20%) i Santa Cristina d'Aro (17,1%). Finalment, respecte al sector agrari, els municipis amb més pes d’aquest sector sobre el total del VAB municipal són Alcarràs (18,8%), Sant Hilari Sacalm (13,2%), Almacelles (12,9%) i Alcanar (11,9%).

Totes les comarques han incrementat el PIB per habitant el 2022, encapçalades per Aran (22,5%) i l’Alta Ribagorça (15,8%)

En relació amb l’any anterior, totes les comarques han incrementat el PIB per habitant l’any 2022. L’Aran és la que més ha crescut respecte a l’any anterior, amb un 22,5%, seguida de l’Alta Ribagorça (15,8%), la Segarra (14,4%) i el Baix Llobregat (14,3%). Els creixements més moderats es donen al Ripollès (3,8%) i a la Ribera d’Ebre (2,1%).

La Ribera d’Ebre continua sent la que presenta el PIB per habitant més elevat (61.419 euros), seguida del Barcelonès (42.134 euros), que respectivament estan un 78,5% i 22,4% per sobre de la mitjana catalana (34.411 euros). A l’altre extrem, se situa el Baix Penedès (18.515 euros), que és l’única comarca que presenta un PIB per habitant inferior als 20.000 euros.

Les comarques de l’Àmbit Metropolità (Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental i el Maresme) acumulen el 68,4% del PIB català.

En relació amb els sectors d’activitat econòmica, el sector de serveis és la principal activitat econòmica a 37 comarques i Aran, i genera més del 80% de l’activitat econòmica: al Barcelonès (88,8%), el Garraf (83,9%), l’Alt Urgell (80,7%), la Cerdanya (82,0%) i Aran (80,6%).

La indústria és la principal activitat econòmica a 4 comarques: la Ribera d’Ebre (71,4%), la Segarra (60,5%), la Terra Alta (51,4%) i la Conca de Barberà (46,9%). També hi ha 5 comarques més on el VAB industrial supera el doble del pes d’aquest sector pel conjunt de Catalunya (19,0%): l’Alt Camp (47,4%), la Garrotxa (44,6%), el Moianès (41,6%), l’Alt Penedès (40,3%) i el Pla d’Urgell (39,1%).

La construcció genera més d’un 10% de l’activitat econòmica en les comarques de la Cerdanya (13,0%) i del Baix Empordà (10,3%). Finalment, respecte al sector agrari, la Noguera (17,5%), les Garrigues (13,0%) i el Pla d’Urgell (10,6%) són les comarques amb un percentatge més elevat de VAB en aquest sector.

Segons l’avanç del 2023, el PIB per habitant augmenta a tots el municipis de més de 50.000 habitants respecte a l’any anterior, encapçalats pel Prat de Llobregat

Tots els municipis de més de 50.000 habitants mostren una evolució positiva del PIB per habitant l’any 2023 (dades avançades) en comparació amb l’any anterior. L’increment més rellevant correspon al municipi del Prat de Llobregat (17,1%), mentre que l’Hospitalet de Llobregat és el que ha registrat un augment menys accentuat (5,2%).

Pel que fa al PIB per càpita, els 9 municipis que se situen per sobre de la mitjana catalana (37.013 euros) són el Prat de Llobregat (76.024 euros), Sant Cugat del Vallès (57.635 euros), Barcelona (53.756 euros), Girona (45.953 euros), Cornellà de Llobregat (45.773 euros), Granollers (42.908 euros), Cerdanyola del Vallès (42.449 euros), Tarragona (39.666 euros) i Lleida (38.316 euros).