- En deu anys el sector de la recerca en salut ha aconseguit avenços cap a una major paritat de gènere en les posicions de lideratge
- El portal web interactiu d’AQUAS, amb els resultats dels centres i institucions de recerca, és un instrument de retiment de comptes i transparència sobre l’ús responsable dels recursos i té per objectiu mesurar, avaluar i difondre els resultats assolits

L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) del Departament de Salut ha presentat aquest dimarts les noves dades i els indicadors de la Central de Resultats dels Centres i Instituts de Recerca en Salut de Catalunya, corresponents al període 2020-2023. D'aquesta manera, es completa una sèrie històrica i evolutiva de les dades d’una dècada (2013-2023) que es poden consultar mitjançant un portal web interactiu.
Els diversos indicadors recollits i analitzats s'agrupen en quatre categories: recursos humans presentats amb el percentatge de dones i homes dedicats a la recerca (l'anomenada tisora de gènere); recursos econòmics classificats segons el finançament aconseguit; transferència de la recerca, i producció científica mesurada amb el nombre de publicacions.
1. Recursos humans – tisora de gènere
L'any 2023, els dinou centres i instituts de recerca en salut van mobilitzar prop de 10.000 professionals (amb equivalència a jornada completa de 40 hores), tant pel que fa a les diverses categories de personal d'investigació i R+D, com a personal d'administració i altres grups laborals.
En els darrers deu anys, el nombre de persones empleades s'ha multiplicat per 1,4. Aquest fet implica que per cada dues persones contractades el 2013, l'any 2023 n'hi ha una de nova. Així, aquestes xifres demostren la importància que té el sector de la recerca i la innovació en salut com a motor econòmic dins la societat del coneixement i com a generador de llocs de treball amb alta qualificació professional.
Respecte a la paritat de gènere en el sector, cal indicar que en deu anys, la tisora de gènere s’ha anat tancant, de manera que en els càrrecs de lideratge s’ha tendit cap a una major paritat entre homes i dones (la franja d’igualtat es defineix quan els percentatges d’ocupació d’homes i dones se situen dins la franja del 40%-60%).
Així, la categoria d’investigadors/es principals ha entrat dins la franja d’igualtat, ja que el percentatge de dones investigadores principals ha passat del 35% el 2013 al 51% en 2023. Tanmateix, els responsables dels grups de recerca encara no han entrat a la franja d’igualtat, tot i que falta molt poc assolir-la (el 2013 les dones responsables de grups representaven el 23%, mentre que l'any 2023, representen el 39%).
Pel que fa a les categories de personal tècnic de suport i investigadors/es en formació la desigualtat de gènere es manté estable: el percentatge de dones fent suport a la recerca és del 74% tant el 2013 com en 2023, mentre que el percentatge de dones investigadores en formació era del 70% l'any 2013 i del 64% en 2023.
2. Recursos econòmics
El sector de la recerca en salut ha triplicat la capacitat d’aconseguir recursos en deu anys i ha assolit la xifra de més de 600 milions d’euros anuals.
Durant aquest període de temps, la Generalitat de Catalunya ha incrementat els recursos que hi destina multiplicant-los per 1,7, amb un total de 85 milions anuals.
Es destaca també l’extraordinari esforç dels centres per aconseguir més fons competitius a través de convocatòries públiques, valor que s’ha multiplicat per 3,6, arribant a més de 290 M€ el 2023, mentre que els no competitius, obtinguts a través de donacions i col·laboracions, s'han multiplicat per 2,9, arribant a més de 238 M€ el 2023.
3. Transferència de la recerca
Durant aquests deu anys s’han duplicat amb escreix el nombre d’assaigs clínics actius (que durant l’anualitat recluten pacients) passant de 3.500 al 2013 a 9.000 al 2023, la majoria destinats a fàrmacs i vacunes.
En aquests deu anys, el càncer era i continua essent el grup de malalties amb més assaigs clínics passant el 2013 de 1.000 a 2.700 el 2023. Com a novetat rellevant, destaca l’important creixement dels assaigs clínics en malalties de la sang i els òrgans hematopoètics i determinats trastorns que afecten el mecanisme immunitari (seguint la Classificació Internacional de Malalties CIM-10) una categoria molt relacionada amb el càncer i que s’ha multiplicat per 4,8 durant la darrera dècada, arribant a 789 assajos actius el 2023.
4. Producció científica
La producció científica indexada dels centres de recerca en salut catalans també ha tingut el seu increment, multiplicant el seu valor per 1,7. Així, si l'any 2013 es van publicar 6.500 articles científics, l'any 2023 en va veure la publicació d'11.500. Una altra dada important és que aproximadament un 50% d'aquestes publicacions s'ha fet en col·laboració amb altres grups de recerca internacionals.
La Central de Resultats dels Centres i Instituts de Recerca
És un instrument de retiment de comptes i transparència sobre l’ús responsable dels recursos que s’inverteixen en el sistema de recerca i desenvolupament (R+D) en salut català. La seva missió és mesurar, avaluar i difondre els resultats assolits pels diferents centres de recerca biomèdica i instituts d’investigació sanitària de Catalunya. La Central de Resultats de Recerca és així un dels eixos principals del Sistema d'Avaluació de la Recerca i Innovació en Salut (SARIS) de Catalunya.
Iniciada el 2014, la Central de Recerca està adreçada a, d’una banda, que els decisors públics puguin fer una política científica basada en l’evidència, així com a retre comptes i donar transparència a la inversió pública en recerca; d’altra banda, permet als centres de recerca comparar els resultats aconseguits pels altres centres i instituts, fer benchmarking, i detectar les oportunitats de millora; finalment, la Central de Recerca també vol ajudar la ciutadania a conèixer la inversió feta en recerca en salut i les entitats que la porten a terme. Per aquest motiu, la Central de Resultats dels Centres i Instituts de Recerca representa un exercici de transparència de cara als professionals, el sector i la ciutadania alhora que aporta dades d’utilitat per al disseny de polítiques de recerca.
Més informació a l’adreça web de l'AQuAS
·Portal web interactiu de les dades de recerca en salut 2013-2023
- Fitxes individuals dels centres i instituts de recerca en salut. Dades 2023
- Indicadors analitzats dels centres i instituts de recerca en salut. Dades 2023