Territori

El Govern aprova el Projecte de Llei de l'Urbanisme

query_builder   17 abril 2001 10:00

event_note Nota de premsa

El Govern aprova el Projecte de Llei de l'Urbanisme

23 anys d’experiència autonòmica en l’exercici de competències urbanístiques justifiquen una reflexió en profunditat per afrontar els reptes del segle XXI amb un nou instrument de rang legal que, tot respectant els títols competencials de l’Estat sobre el dret de la propietat, expropiacions i valoracions, procediment administratiu comú i responsabilitat administrativa, reguli tot allò que abasta l’urbanisme en funció de les especificitats del territori de Catalunya i dels seus operadors, públics i privats.Així doncs s’actualitza la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística i s’adequa a la legislació estatal respectant les peculiaritats pròpies de Catalunya caracteritzades per un creixement urbanístic ordenat, progressiu i no dispers.La Llei pretén donar resposta a les noves necessitats económico-socials i, especialment, a la nova realitat de demanda de les administracions en l’exercici de les polítiques d’ordenació urbanística que els pertoquen.La idea general és aconseguir el sòl urbanitzat necessari en cada moment, àgilment i amb els mínims entrebancs possibles, conjugat amb les necessitats de creixement.Són tres els objectius fonamentals:El primer objectiu va dirigit a facilitar el disposar de sòl urbanitzable per lluitar contra les distorsions del mercat.Per aconseguir-ho, la Llei simplifica al màxim els procediments i introdueix mecanismes per facilitar l’actuació dels agents urbanitzadors, promotors i propietaris, imprimint celeritat i eficàcia tant dels operadors públics com dels privats.En concret, els mecanismes que estableix són els següents:- Un únic procediment per a la tramitació dels plans i un altre pels instruments de gestió, preveient la simultaneïtat dels tràmits d’informació pública i de sol·licitud d’informes per evitar dilacions procedimentals.- Els plans hauran d’incorporar les ordenacions de volums de manera que l’inici de les obres d’edificació de les obres no requereixi la tramitació de cap altre instrument de planejament com ara són els estudis de detall que en la nova llei s’eliminen.- Pel que fa a les obres d’urbanització, el planejament també haurà d’incorporar la descripció de les obres bàsiques de manera que només calgui un projecte d’obres complementari que aproven els ajuntaments sense necessitat d’informació pública.- La nova llei també simplifica substancialment els sistemes d’actuació i els percentatges de superfície mínima de propietat exigits per desenvolupar una actuació. En concret, es passa del 60% al 50% en la modalitat de compensació bàsica i al 25% en la modalitat de compensació per concertació.El segon objectiu fa referència al desenvolupament sostenible, és a dir, cal una utilització racional del territori respecte de les necessitats de creixement.En concret es pretén:- Introduir la cultura de la sostenibilitat a l’urbanisme.- Establir directrius pel planejament urbanístic en benefici de la seguretat i benestar de les persones, la sostenibilitat ambiental i la preservació de riscos naturals i tecnològics.- Al sòl urbanitzable, evitar la dispersió sobre el territori i afavorir la continuïtat de les xarxes viàries i de serveis.- Al sòl no urbanitzable, preservar els valors naturals i també els espais necessaris per garantir la qualitat de vida.Amb aquest objectiu la nova llei pretén evitar els possibles efectes expansius que es derivarien de la simple aplicació de la legislació estatal que només considera com a sòl no urbanitzable els terrenys que disposen de valors naturals.El tercer objectiu porta a la corresponsabilitat de competències en matèria de política de sòl i habitatge amb els ajuntaments.La nova llei atorga majors competències als ajuntaments, unes de manera directa i aplicable a tots els municipis i altres que s’assumeixen en funció de l’aprovació del Programa d’Actuació Urbanística Municipal.El Programada d’Actuació Urbanística Municipal és un document de tramitació voluntària en què:- es detallen i prioritzen les actuacions en matèria de política de sòl i d’habitatge, tant les municipals com les concertades amb la Generalitat.- es delimiten sectors de sòl urbanitzable.- s’adscriuen sistemes generals als sectors.- es defineixen reserves per al patrimoni públic del sòl.Les competències directament assumides per part dels ajuntaments són:- En matèria de disciplina urbanística, amplien el seu àmbit d’actuació en incrementar-se substancialment la quantia de les multes de possible imposició municipal.- En matèria d’expropiació forçosa: aprovació dels projectes de taxació conjunta en els supòsits en què l’Ajuntament sigui l’administració expropiant.Les competències que es poden assumir si s’aprova un Programa d’Actuació Urbanística Municipal són:- Declaració de sectors d’urbanització prioritària.- Aprovació definitiva de plans derivats (parcials, especials i de millora urbana), previ informe vinculant de la Comissió Territorial d’Urbanisme competent en els supòsits de legalitat i supramunicipalitat (coherència amb la planificació territorial, pel que fa a l’equilibri territorial i la correcta organització del desenvolupament urbà, compatibilitat amb el risc preexistent, d’acord amb el Mapa de Protecció civil de Catalunya, l’adequació a la planificació mediambiental i a la política de desenvolupament sostenible, entre d’altres).El Programa és, en primer lloc, el marc per a la concertació entre la Generalitat i els Ajuntaments, en matèria d’urbanisme i, a més, ha de ser l’expressió de les polítiques de sòl i habitatge decidides per l’Ajuntament, on podrà donar prioritat a unes actuacions sobre d’altres o, fins i tot, les concretaran delimitant sectors de sòl urbanitzable i alterar sectors ja delimitats o bé definint reserves de terreny.El projecte considera com a figures de planejament general únicament els Plans directors, els Plans d’ordenació municipal i les Normes de planejament.Els Plans Directors coordinen el planejament urbanístic, concreten l’emplaçament de les grans infraestructures, protegeixen el sòl no urbanitzable i programen la concertació amb els ajuntaments de polítiques supramunicipals de sòl i d’habitatge.Els Plans d’ordenació municipal són l’instrument flexible de planificació urbanística integral del municipi, i seran més o menys complexes en funció de les necessitats i peculiaritats municipals i en funció de l’estratègia que defineixi l’Ajuntament.