El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha organitzat per els pròxims dies 12 i 13 de novembre del 2004 les “1res. Jornades sobre el Bosc de Poblet. Del Règim senyorial a la gestió pública“ que tindran lloc al monestir de Poblet amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la creació del Paratge Natural de Poblet (1984-2004), estructurades en dues seccions científiques.

En total es presentaran divuit treballs, deu sobre el medi natural  i vuit sobre el medi social. La convocatòria servirà per facilitar la comunicació interdisciplinar entre els diferents especialistes tant de la Conca de Barberà com de fora. La majoria aportaran investigacions inèdites realitzades en base a fonts primàries i que serveixen per avançar en el coneixement d’aquest enclau natural  protegit i d’una importància cabdal en el nostre territori.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge publicarà un cop acabades les jornades el llibre d’actes de les comunicacions per tal d’afavorir el desenvolupament de les jornades i fer-ne una completa difusió. El pròleg de les actes el realitzarà el director del Servei Metereològic de Catalunya, Joan Pallisé, i la presentació del llibre anirà a càrrec del prior del monestir de Poblet, Pare Francesc Tulla . Aquest llibre estarà dedicat al Pare Agustí Altisent, monjo del monestir de Poblet que va morir fa només uns mesos.

Temàtica  de les jornades

En geologia presentaran comunicacions Joan Cartanyà i Joan Puig, que mostraran els punts d’interès geològic de la zona; en botànica Ramon Clopès comentarà una visita de la comissió de flora forestal espanyola a Poblet l’any 1869. Rafael Farré parlarà del Quercus pyrenaica  i Josefina Isern del vern. En zoologia Màrius Domingo de Pedro exposarà el catàleg ornitòlogic del bosc de Poblet; en ecologia Juan Bellot  analitzarà la importància del bosc en la regulació del cicle hídric i qualitat de l’aigua. Quant a altres temàtiques relacionades amb el Medi Natural, Gonzalo Gil Moreno de Mora explicarà les noves tendències en les activitats en el medi natural , Rafael López, estudiarà els camins tradicionals en els espais de muntanya i també altres especialistes com Romà Ogaya mostraran els efectes ecofisiològics sobre l’alzinar de Prades. Finalment Manel Martínez Garcia repassarà la trajectòria de la Granja de la Pena. 

L’apartat de Medi Social s’encetarà amb la ponència dels historiadors Josep M. Grau  i Roser Puig: “Les Muntanyes de Prades i el bosc de Poblet “, una extensa recerca dels segles XIX i XX sobre demografia i poblament,  agricultura, ramaderia, explotació forestal, mineria i indústria del massís pradenc, que continua les línees ja iniciades anteriorment pels geògrafs Josep Iglésies i Ignasi Planas. En l’àrea de llengua destacarà  la participació d’Albert Manent amb la comunicació “El gall carboner i altres denominacions del gamarús al Camp de Tarragona“ i en la de literatura del també escriptor Eugeni Perea,  de Riudoms, amb l’elaborat article: “Poblet en el bosc de la literatura”. Dins de la geografia històrica, es comptarà una aportació sobre l’aiguat de Sant Lluc (1930) elaborat per de Neus Jàvega i de Roser Puig amb l’article “El despoblament de Rojals (segles XIX-XX). Dins d’Arqueologia , Alejandro Ros de la Universitat de Barcelona comentarà un dipòsit ibèric  de material ceràmic dels Tillans (Prades). A continuació, Valentí Gual amb el seguiment dels processos judicials del bosc populetà, en aquesta ocasió amb els veïns de la capital del comtat de Prades com a protagonistes. El llibre que es publicarà també recollirà un article de l’arxiver Gener Gonzalvo on es fa el seguiment dels conflictes per entrada il.legal al bosc a les primeries del mil vuit-cents.

Importància del Bosc de Poblet

En les societats tradicionals el bosc era una font de recursos primaris, ja fos per aconseguir materials energètics (llenya, carbó vegetal), constructius (fusta per a les cases o per a les eines), o alimentaris (cacera, herbes medicinals, bolets, castanyes, mel, pastures per al bestiar). Calia protegir el bosc dels atacs, tal com va fer el seu primer i antic propietari, l’ordre del Cister i més endavant, després de la desamortització, l’Estat, a través dels enginyers forestals i la Guàrdia Civil. El bosc és un element fràgil i el seu control ha estat sempre motiu de conflictes, primer amb els monjos i després amb les forces d’ordre públic. Avui, la preservació del Bosc de Poblet és bàsica per prevenir l’erosió de la muntanya que pot evitar inundacions a les conques dels seus rius, a més de conservar la gran riquesa de fauna i flora.