Oficina del President

Missatge de Cap d'Any del President de la Generalitat. Pasqual Maragall

query_builder   31 desembre 2004 00:00

event_note Nota de premsa

Missatge de Cap d'Any del President de la Generalitat. Pasqual Maragall

Barcelona, 31 de desembre de 2004

Missatge de Cap d’Any del President de la Generalitat, Pasqual Maragall

Benvolguts ciutadans i ciutadanes de Catalunya,

Crec que el segle XXI ha començat en realitat, l’any 2004.

Quantes coses han canviat al món !

Els grans blocs polítics i humans que són la Xina, l’Índia, el Japó, Rússia, Brasil i el Mercosur s’afirmen com a nous protagonistes.

La natura mateixa sembla revoltar-se al sud est d’Àsia com per assenyalar el canvi d’època amb un recordatori de la nostra pròpia fragilitat com a espècie humana.

Com dient-nos: tot canvia però tot segueix igual

Els Estats Units han decidit entrar en el món obert i en el nou mil•leni amb totes les precaucions.

I no és estrany, fins ara han manat, i han manat perquè en els darrers cent anys Europa s’ha dividit dos cops en les dues guerres més cruentes de la història. I els Estats Units van haver d’intervenir per posar pau.

Però ara ha nascut una Europa de 450 milions d’habitants. Gairebé el doble que la població dels Estats Units.

També hi ha mes novetats. I no totes bones. S’ha fet present entre nosaltres un nou terrorisme global que ens ha colpit el passat 11 de març a Madrid.

Portem les víctimes al cor.

Però hi ha novetats que sí son bones.

A Espanya hi ha un govern disposat a modificar la Constitució per posar-hi tot el que encara no hi és.

Un govern que en menys d’un any ens ha tornat els papers de la Guerra Civil, retorna els castells de Montjuïc i Figueres, ens envia la Comissió de Telecomunicacions, i aniríem seguint.

I el que és més important: un govern que està decidit a canviar la Constitució i l’Estatut.

Fa 20 anys que som a Europa però Europa no apareix en la Constitució espanyola.

Fa 20 anys que som 17 autonomies i no figuren a la Constitució, no estan relacionades.

Tenim 17 autonomies però no tenim el Senat de les autonomies, un senat federal com tenen, per exemple, els alemanys o els nord-americans.

Doncs bé: el nou govern espanyol ha decidit posar tot això en regla, d’acord amb nosaltres.

I ha decidit donar a Catalunya i a Euskadi l’oportunitat que fins ara no han tingut de posar el dia els seus estatuts. Però fer-ho d’acord amb els mecanismes que preveu la Constitució amb els vots dels qui condemnen el terror.

I a Catalunya tenim un govern que posa ordre, planifica a llarg termini, i s’ocupa del que preocupa la gent:

- dels mestres i l’escola,

- dels metges i el dispensari i l’hospital,

- dels mossos i la seguretat, al carrer i a la carretera...

Per cert, sigueu prudents aquests dies.

Un govern que s’ocupa:

- de les persones,

- dels vells que viuen en residències,

- dels joves emprenedors,

- de tothom.

Per això l’esforç inversor del govern, aquest any que ve, serà un 65 % més alt que l’any passat.

Per això ens hem posat al capdavant a l’hora de reclamar una solució per al finançament de la Sanitat i en general pel finançament autonòmic. En això també son capdavanters.

Aquest és un Govern que s’ocupa de teixir relacions amb els territoris veïns. Per a tenir la talla que s’ha de tenir, en el món d’avui, per a ser algú.

Un govern que s’ocupa de tenir les infrastructures que calen per a establir aquestes connexions: carreteres, connexions ferroviàries i telefòniques. I lligar-se amb el món obert.

Un govern que ha vist que hi ha barris i centres urbans, a Catalunya, que tenen tots els problemes alhora, que tenen immigració abundant i problemes a l’escola, al Centre d’Atenció Primària i al carrer.

La culpa no és dels immigrants: els necessitem. Si som 7 milions és perquè ha repuntat un xic la nostra natalitat, però sobretot perquè torna a venir gent de fora.

La culpa és nostra, de la classe política, dels governants que no hem fet prou per defensar els interessos de la gent dels barris on passen realment aquestes coses.

Ara ens hi hem posat, en tots aquests temes.

Els ajuntaments fa temps que els coneixen, perquè viuen la vida de cada dia a peu de carrer.

En canvi, a nivells més alts no ens hi havíem posat amb tanta atenció com calia.

Sí: també a Catalunya ha començat un nou segle i un nou cicle.

L’any 2005 serà un any que marcarà la història

Tindrem nou Estatut, posat al dia.

Tindrem la llei territorial i la llei electoral que s’havien d’haver fet fa 25 anys.

Fa 25 anys ja sabíem que Catalunya tenia set territoris naturals i no quatre.

Ja sabíem que els Pirineus i l’Ebre mereixien atenció especial.

Ja sabíem que la Catalunya central i la regió metropolitana no són el mateix.

Fa 25 anys l’Estatut ens manava fer una llei electoral proporcional, corregida a favor dels territoris menys densos, sense alterar les proporcions del vot als diferents partits. 

Bé, és ara que ho farem realitat, tot això, és ara.

Estimats ciutadans i ciutadanes de Catalunya,

Acabem l’any de les decisions indispensables,

L’any del canvi de govern; de la  cita mundial del Fòrum a la capital de Catalunya;

L’any de fer inventari del passat i avaluar els 25 anys transcorreguts en pau, democràcia i autonomia, que ja era molt. Però també l’any de posar ordre a la Generalitat, que estava mancada de tremp i d’ambició,  desprès d’un quart de segle meritori, ple d’emocions, però mancat encara de qualitat, de rigor en l’administració i d’ambició real de país, més enllà de les paraules.

Catalunya té un govern que sap el que ha de fer i a quin ritme ho ha de fer.

Entrem en un any apassionant.

Només em reca que tanta gent, tants amics, tants familiars estimats, que es mereixien haver-ho viscut no ho viuran.

Se’ns han mort en Joan Reventós, en Ramon Margalef, en  Joan Oró,  ...

El Nadal i el cap d’any sempre tenen aquest toc agredolç.

La mirada de l’infant al que fem creure que el món es meravellós, i l’adéu, sempre entristidor però a voltes alliçonador, fins i tot majestuós, dels qui se’n van sense rancor i amb l’ànima en pau.

Us desitjo de debò, de debò, un any nou tan ple de bones noves com s’albiren des del darrer dia de l’any que s’acaba.

Bon any 2005!