La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona aprovarà aquesta tarda inicialment aquest Pla director que serà sotmès de forma immediata a informació pública i institucional, de manera que se’n preveu la seva aprovació provisional i definitiva a inicis de l’any 2005.
Preservar i ordenar Gallecs
El Pla director aprovat inicialment avui té tres objectius principals:
a) Conservar lliure d’urbanització l’espai de Gallecs, que es mantindrà així com a espai natural, terreny agrícola i àmbit de lleure per als ciutadans de les poblacions veïnes.
b) Ordenar de manera definitiva la urbanització de l’entorn del paratge i les àrees de contacte entre l’espai construït i l’espai lliure.
c) Garantir la gestió de l’àmbit de Gallecs amb la participació de les administracions locals i la Generalitat.
Pel que fa a la preservació de l’espai de Gallecs, el Pla director garanteix la no urbanització de les 774 ha que configuren l’espai central de l’àrea. Es tracta d’un espai d’un alt interès natural i agrícola que compleix, a més, la funció de separador entre els àmbits urbanitzats de la riera de Caldes i el Tenes, així com de connector natural entre els espais de la serralada litoral (Cingles del Bertí, el Farell) i la serralada Litoral (serra de Marina, Cèllecs). Des del punt de vista dels valors paisatgístics, Gallecs és un dels pocs exemples de plana vallesana que s’ha mantingut lliure d’urbanització.
Per tots aquests motius, simultàniament a l’aprovació del Pla director urbanístic, s’iniciaran els tràmits per la qualificació de Gallecs com espai obert de protecció especial dins el Pla Territorial Metropolità que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques està elaborant. Així mateix, el paratge serà inclòs pel Departament de Medi Ambient i Habitatge en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).
Gestió consorciada
Per a la gestió de l’espai es preveu la constitució d’un Consorci integrat pels municipis, la Generalitat i altres institucions que vulguin adherir-se. El Consorci rebrà el sòl protegit en règim de cessió i el gestionarà per tal de garantir-hi la continuïtat de les activitats agrícoles, la preservació del paisatge i l’ús com espai de lleure per part dels ciutadans.
Finalment, el Pla preveu l’ordenació dels espais situats entre les àrees ja urbanitzades i la xarxa viària existent en l’entorn de l’àmbit preservat. Així el contacte entre els teixits urbans i l’espai obert tindrà un caràcter harmònic i ordenat.
Un conflicte iniciat el 1970
La controvèrsia urbanística sobre la transformació i els usos de l’espai de Gallecs s’inicià l’any 1970, quan el Ministerio de la Vivienda de llavors delimità un espai de 1.472 ha. al bell mig del Vallès amb l’objectiu de construir-hi una nova ciutat per a una població aproximada de 130.000 habitants, en el marc de l’anomenat Programa ACTUR (de "actuaciones urbanísticas urgentes"). Des de ben aviat, el projecte fou contestat pels ajuntaments i nombroses entitats ciutadanes, donant lloc a una polèmica urbanística que s’ha perllongat per més de tres dècades.
Tanmateix els terrenys foren expropiats i, tot i que el projecte inicial de "ciudad-satélite" no prosperà, han conegut un procés d’urbanització molt assenyalat, per usos industrials i residencials, que n’ha afectat un 43,2% de la seva superfície total. Els municipis de l’entorn no renunciaren mai, de tota manera, a l’objectiu de mantenir l’espai central de l’àmbit lliure d’urbanització.
Amb la nova etapa del Govern de la Generalitat, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques es proposà com un dels seus objectius prioritaris cloure de manera definitiva aquest conflicte i integrar Gallecs en el sistema metropolità d’espais oberts, d’acord amb els criteris de planejament territorial i d’ordenament urbanístic que impulsa. Així, el 20 de gener del 2004, menys d’un mes després de la presa de possessió, el Govern inicià converses amb els ajuntament concernits per tal d’arribar a un acord sobre l’elaboració del Pla director.
