Presidència

El Conseller en Cap demana a la presidenta de torn de la UE que vetlli pel reconeixement dels drets de Catalunya en la futura Constitució Europea

Carod-Rovira adreça una carta a la presidenta de la República d'Irlanda n li manifesta la seva preocupació per la UE

query_builder   24 gener 2004 13:30

event_note Nota de premsa

El Conseller en Cap demana a la presidenta de torn de la UE que vetlli pel reconeixement dels drets de Catalunya en la futura Constitució Europea

Carod-Rovira adreça una carta a la presidenta de la República d'Irlanda n li manifesta la seva preocupació per la UE

Amb motiu de la presidència irlandesa de la UE, el Conseller en Cap de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha adreçat una carta a la presidenta de la República d’Irlanda, Mary McAleese, on li demana que en el procés d’elaboració de la nova constitució europea, vetlleu pels drets nacionals i lingüístics del poble català, tot recordant la relació de fraternitat que històricament hi ha hagut entre els nostres pobles. Catalunya i Irlanda van tenir a començament del segle XX interessos comuns i avui, quan Irlanda ja és un país sobirà, estem convençuts que tindrà més possibilitats de ser sensible al que és una UE basada en la diversitat de pobles, de cultures i de llengües.

Josep-Lluís Carod-Rovira destaca en la missiva la vocació europeista de Catalunya i com, precisament, el Govern de la Generalitat ja va crear, l’any 2001, la Convenció Catalana per al Debat sobre el Futur de la Unió Europea, amb l’objectiu de promoure la participació del conjunt de la ciutadania catalana en la definició de l’Europa del futur. “Ha estat una experiència singular que no s’ha produït enlloc més del conjunt de la UE”, explica el Conseller en Cap. El resultat d’aquesta Convenció fou la redacció del document Conclusions i propostes de la Convenció catalana per al debat sobre el futur de la Unió Europea, que no es limiten a l’interès exclusivament català, sinó que també pretenen aportar elements d’interès per al procés de construcció europea.

Al costat d’això, el Conseller en Cap també recorda que “un grup d’intel•lectuals del nostre país ha promogut una iniciativa cívica que demana, precisament, que el procés d’elaboració d’una nova Constitució europea no es faci contra els drets dels pobles, sinó precisament a favor, tenint en compte els drets culturals, nacionals i lingüístics del poble català a partir d’aquesta relació històrica de fraternitat que sempre ha existit entre el poble d’Irlanda i el poble de Catalunya”.

Malgrat totes aquestes iniciatives, des de Catalunya “veiem amb preocupació l’actual projecte de construcció europea, ja que no recull de forma satisfactòria els drets i les aspiracions de nacions com la nostra, que no disposen d’estructures d’estat. Ni tan sols es té en compte, en alguns casos, les competències que tenim reconegudes en l’actual ordenament jurídic de l’Estat espanyol. Lluny de reconèixer els nostres drets, doncs, estem patint un afebliment de la poca autonomia que teníem conferida fins aquest moment”.

Per això, Josep-Lluís Carod-Rovira recorda que “el Govern de la Generalitat ha d’estar amatent a trobar les màximes complicitats perquè en el marc de la UE la presència catalana sigui respectada i lògicament, tinc l’interès de poder expressar directament a la presidenta de la República d’Irlanda aquestes propostes en nom del Govern de Catalunya”. És en aquest sentit, que el Conseller en Cap ha demanat mantenir una trobada amb la presidenta d’Irlanda tant aviat com sigui possible.