A Catalunya aproximadament un 26% de la població penitenciària finalitza la seva condemna en llibertat condicional. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen de l’estudi Variables de la concessió de la llibertat condicional, que es presenta avui, 1 de març, al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia.

L’estudi, realitzat per Beatriz Tebar Vilches, professora del Graduat Superior en Criminologia de la Universitat de Girona, i subvencionat pel Centre d’Estudis Jurídics, analitza la influència de determinades variables (gènere, data de naixement, nacionalitat, situació familiar o nivell de formació) a l’hora d’obtenir la llibertat condicional. Així, per exemple, el fet de ser dona i tenir la nacionalitat espanyola influeix de forma positiva en l’obtenció de la llibertat condicional.

Segons l’estudi, tenir “arrelament” influeix molt en l’obtenció de la llibertat condicional. Tenint en compte que per als estrangers és difícil aconseguir habitatge i treballar legalment per manca de papers i generalment no tenen cap família que els pugui acollir, el resultat és que no es poden arrelar i, per tant, el perill de reincidència és més alt.

La població analitzada en aquest estudi està formada per aquelles persones que en data 25 de juliol de 2002 es trobaven complint una pena privativa de llibertat a Catalunya i havien extingit les ¾ parts de la condemna i actualment segueixen a la presó (947 persones) o per aquelles que es trobaven en alguna modalitat de llibertat condicional (616 persones).

Segons es desprèn d’aquest estudi, la variable “nacionalitat” incideix estadísticament i de forma significativa en l’obertura de l’expedient de llibertat condicional. Un 65% dels penats amb nacionalitat espanyola va obtenir alguna proposta de llibertat condicional, mentre que en el cas dels estrangers aquest percentatge disminueix fins a un 38%.

Dins de la variable “gènere”, el percentatge de dones que va rebre alguna proposta de llibertat condicional és del 78%, mentre que en el cas dels homes és d’un 62%.

La variable  “formació” sembla influir també favorablement en la concessió de la llibertat condicional en els valors extrems: un nivell molt baix o un nivell alt de formació incideix de forma positiva en l’obtenció del benefici.

L’anàlisi del tipus de delicte indica que els delictes de lesions i els delictes contra la propietat (especialment tot tipus de robatoris) presenten els percentatges més elevats de denegació de la llibertat condicional.

A més, els condemnats pel Codi penal de l’any 1973 presenten un percentatge superior de sortides en llibertat condicional que els que compleixen una pena d’acord amb el Codi penal de l’any 1995.

En relació amb les “variables penitenciàries”, es conclou que els que surten en llibertat condicional passen una mitjana aproximada d’1 any i 2 mesos classificats en tercer grau, abans de l’alliberament.

Així doncs, un bon comportament a la presó (traduït en absència de faltes greus o molt greus), haver gaudit de permisos i haver estat més temps en tercer grau són bons pronòstics per obtenir la llibertat condicional.

Reducció de la reincidència en el delicte dels interns toxicòmans sotmesos a tractament

Del segon estudi que es presenta avui, Anàlisi dels factors estàtics de reincidència en tractament de comunitat terapèutica, se’n desprèn que el tractament terapèutic en els interns toxicòmans influeix en el grau de reincidència dels delictes. Així, d’acord amb l’evolució del tractament, els que evolucionen favorablement presenten un percentatge de reincidència del 19,13% i els que ho fan desfavorablement, del 35,63%.

L’origen d’aquest estudi es remunta a una recerca que el Centre d’Estudis Jurídics va publicar l’any 2002: l’Invesbreu 21 (Estudi sobre la reincidència dels interns sotmesos a tractament per l’addicció de drogues), que ja establia de manera evident que el tractament dels interns toxicòmans redueix l’índex de reincidència en el delicte. L’interès dels resultats obtinguts justifica que es tornin a confirmar en l’estudi que es presenta avui.

Segons aquesta recerca, realitzada per F. Xavier Roca, cap de la Secció de Tractament del Servei de Rehabilitació de la Direcció General de Recursos i Règim Penitenciari del Departament de Justícia, i G. Caixal, treballador social del Departament d’Atenció Especialitzada del CP Quatre Camins, i subvencionada pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, la taxa de reincidència de la població estudiada (24,25%) és extraordinàriament inferior a la que va fer pública l’any 2004 el CEJFE (37,4%) sobre “reincidència penitenciària a Catalunya”, i a la que indiquen tots els estudis referits a la població toxicòmana penada.

La recerca que es presenta avui, l’Invesbreu 28, ratifica i confirma que el fet de seguir el tractament i finalitzar-lo amb una bona evolució redueix la reincidència en el delicte.

L’Invesbreu 28 (en comparació amb l’Invesbreu 21 publicat l’any 2002) consigna un perfil penitenciari més acusat de l’intern: comissió del primer delicte en una franja d’edat més baixa, més condemnes, increment del temps de condemna, major nombre d’incidents protagonitzats dins de la presó i nombre superior de dies en situació de primer grau penitenciari. 

L’estudi posa en relleu l’existència de períodes de temps en què s’incrementa el risc: el primer, als sis mesos de finalitzar el tractament; el segon, a l’any i mig, i un tercer, al cap de dos anys i mig. Les dones mostren un major risc durant els tres primers mesos de tractament i entre els dotze i els divuit mesos posteriors al desinternament.