Per portar a terme aquesta campanya es va convocar un concurs públic publicat al DOGC el 25 de juliol de 2005, amb una licitació màxima de 500.000 euros. Es van presentar vuit agències de publicitat, i es va adjudicar a l’empresa Bassat-Ogilvy per 498.302,36 euros.
La campanya, adreçada a totes les ciutadanes i ciutadans de Catalunya, durarà cinc setmanes i tindrà presència a tots els suports comunicatius. A la televisió, set espots televisius diferents es podran veure a les principals cadenes de televisió, incloent-hi canals públics, privats i locals. Falques de ràdio de la campanya s’escoltaran a les emissores generalistes i de ràdio fórmula, i hi haurà anuncis a la premsa diària, premsa comarcal, gratuïta i temàtica, així com a les publicacions periòdiques en català. Els principals portals d’Internet també estan inclosos a la campanya. A més, s’utilitzaran altres suports, com tanques publicitàries a llocs com el Metro de Barcelona i banderoles.
El pressupost de la campanya són els 498.302,36 euros de creativitat i producció, al que se sumen els 1.970.000 euros de la contractació de mitjans, que com és habitual a les campanyes institucionals s’ha fet mitjançant concurs negociat amb les centrals de compres homologades.
«Govern de Catalunya. Com tu» farà un balanç general dels dos anys de Govern i prestarà especial atenció als principals eixos de l’acció de l’executiu: Educació i Universitats, Salut i Investigació Mèdica, Habitatge i Barris, Infraestructures i Territori, Polítiques Socials i Economia i Competitivitat.
Educació i Universitats
La política educativa del Govern ha respost a les noves necessitats generades pel gran creixement de la població escolar i els dèficits en personal i infraestructures heretats de l’anterior administració. La Generalitat ha incidit en totes les fases de l’educació, des de l’inici a les llars d’infants fins la universitat. Així, s’ha realitzat una forta inversió en construccions (més de 600 milions d’euros) en aquests dos anys, per augmentar l’oferta educativa, tant quantitativa (més places) com qualitativa (més línies). A les llars d’infants s’està incrementant la seva oferta en 30.000 places noves. A l’educació primària i secundària s’han convocat 7.195 noves places per docents, i 748 centres escolars han engegat programes d’innovació educativa, que serviran entre d’altres per impulsar les noves tecnologies. La formació professional ha rebut també un gran impuls amb la creació de 4.500 noves places i la posada en marxa quatre centres integrals nous. L’aprenentatge d’idiomes s’ha impulsat amb 23 noves Escoles Oficials. A més, s’ha incrementat el finançament de les universitats fins arribar a una inversió per alumne superior als 5.000 euros.
Salut i Investigació Mèdica
En matèria de salut, s’han combinat les fortes inversions en infraestructures sanitàries amb un augment de l’eficiència en apartats clau. Així, el Pla d’inversions en equipaments de salut compromet 799 actuacions amb 3.301 milions d’euros d’inversió. S’ha iniciat la construcció de tres nous hospitals i 40 nous Centres d’Atenció Primària, molt importants en la voluntat d’acostar la sanitat als ciutadans i al territori, fins arribar als 1.500 pacients per metge. S’ha implantat el diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics i s’han acurtat significativament les llistes d’espera per operacions. A més, l’esforç en investigació mèdica s’ha materialitzat amb la creació i l’impuls d’institucions capdavanteres com el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i el Parc de Recerca Biomèdica o l’Institut Català d’Investigació en Ciències Neurològiques, entre d’altres.
Habitatge i Barris
Les polítiques d’habitatge són un altre exemple de l’esforç social del Govern. Els compromisos fixats a l’Acord del Tinell o bé s’han complert en la seva totalitat o bé estan per sobre del 50% de compliment. Dels 42.000 nous habitatges protegits que preveia el Pla pel Dret a l’Habitatge, se n’han compromès ja gairebé 28.000, un 67%. La Generalitat ha doblat la construcció directa d’habitatge protegit, i la inversió pública en habitatge al 2005 va ser de 144 milions d’euros. El foment del lloguer s’ha materialitzat en la creació de la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social i les Borses Joves d’Habitatge. L’Incasòl ja ha iniciat l’alliberament de sòl per construir 33.800 habitatges, 17.000 d’ells amb règim protegit. A més, 70.000 habitatges estan en fase de rehabilitació, superant de llarg les 40.000 previstes al Pla. Per últim, la Llei de Barris ha compromès 600 milions d’euros en la rehabilitació de barris degradats a tot Catalunya.
Infraestructures i Territori
Les infraestructures estan considerades pel Govern un aspecte fonamental pel desenvolupament social i econòmic de Catalunya i la vertebració del territori. L’impuls de les comunicacions ferroviàries, per carretera, dels ports i dels aeroports són una prioritat de la Generalitat. Aquestes actuacions es recullen al Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya, que atorga a les comunicacions per ferrocarril un paper clau en el futur, tant pel que fa a les rodalies, l’Eix Transversal ferroviari o l’alta velocitat. En dos anys s’han reformat més de 1.500 quilòmetres de carreteres, i estan en marxa els eixos Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, Vilanova i la Geltrú-Manresa, Reus-Alcover i Palamós-Palafrugell. A més, s’han iniciat les expropiacions per construir l’Aeroport d’Alguaire, a Lleida, mentre que el Prat segueix els terminis previstos. Els centres logístics també tenen atenció preferent, com els de la Selva i el Camp de Tarragona, i els de nova construcció com el Bages i l’Empordà.
Polítiques Socials
Els serveis socials reben una especial atenció per part de la Generalitat. En aquest àmbit, han augmentat en un 45% els ajuts a les famílies, on s’han destinat al 2005 261 milions d’euros. S’han engegat 166 nous equipaments per a gent gran, persones amb discapacitats o malalties mentals. S’estan creant 1.400 llocs de treball per discapacitats. Està previst que l’any vinent gairebé 30.000 avis i àvies disposin d’una plaça pública en una residència, un pis tutelat o un centre de dia. La Llei de Serveis Socials, que fixa el dret a les prestacions socials com un dret universal, donarà resposta definitiva a les necessitats en aquesta matèria.
Economia i Competitivitat
La principal fita en matèria econòmica d’aquests dos anys ha estat l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Aquest és un gran pacte entre treballadors, empresaris i administració que recull 86 mesures per potenciar l’economia en tots els seus aspectes, incidint en àmbits com les infraestructures i la mobilitat, mesures energètiques i ambientals, recerca i cohesió social, entre d’altres. L’Acord ha de fer de l’economia catalana una eina competitiva a nivell internacional que repercuteixi en benefici de tota la ciutadania.
1