El Govern ha aprovat el Pla d’actuació 2007-2009 per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis que van ser declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, corresponents a 40 localitats de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. El document s’ha elaborat en el si d’una Comissió Interdepartamental, impulsada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, i amb la col·laboració dels ens locals.

 

L’objecte del Pla és establir les mesures necessàries per prevenir i reduir l’emissió dels contaminants diòxid de nitrogen (NO₂) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM₁₀), i ajustar les emissions als límits que estableix la legislació de la Unió Europea per a l’any 2010, definits per preservar i reduir els efectes nocius sobre la salut humana i el medi ambient. El NO₂és un gas irritant, tòxic a altes concentracions, que intervé en la formació de la boira fotoquímica. Les principals fonts emissores d’aquest contaminant que depenen del factor humà són el transport i determinats processos industrials. Les PM₁₀ són partícules respirables procedents del transport, principalment dels vehicles dièsel, i de determinats processos industrials.

 

S’estima que el descens d’emissions comportarà nombrosos beneficis per a la salut dels habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona, i augmentarà la qualitat i l’esperança de vida. En aquest sentit, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) està elaborant un estudi per determinar i quantificar amb exactitud aquests beneficis a la zona de protecció especial.

 

El medi ambient també en sortirà beneficiat. Les mesures destinades a la reducció de les emissions d’aquests dos contaminants en el transport comportarà alhora la disminució de les emissions de CO₂ a l’atmosfera, i contribuirà així a reduir el creixement dels gasos amb efecte d’hivernacle dels sectors difusos i al compliment del protocol de Kyoto a Catalunya.

 

Elsmunicipis dins les zones de protecció especial(ZPE), segons el Decret 226/2006, són els següents:

 

 

En els darrers anys, els valors dels dos contaminants en aquesta àrea han seguit una tendència a l’augment de les concentracions per sobre del valor límit anual establert per a l’any 2010, que és de 40 µg/m³. És per això que el Govern, a instàncies del Departament de Medi Ambient i Habitatge, va acordar que calia prendre mesures de reducció d’emissions i canviar la tendència actual.

 

El Pla aprovat avui, que inclou 73 mesures, se centra en la prevenció i la reducció de la contaminació per causa del transport terrestre, principal font emissora d’aquests contaminants.

 

 

El document també estableix mesures a aplicar al Port de Barcelona, a l’Aeroport del Prat de Llobregat, en les activitats industrials i energètiques, i mesures de prevenció i de sensibilització ambiental.

 

Les mesures a aplicar en el transport terrestre són:

 

·        La fixació d’objectius de reducció de les emissions en els plans de mobilitat. S’estableix que el Pla de mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, instrument bàsic que configura l’estratègia de mobilitat sostenible de tot el territori metropolità, i que elabora l’Autoritat Metropolitana del Transport, ha d’assolir, a través de diferents actuacions, una reducció equivalent a la disminució de la mobilitat en un 20% a les vies principals (on la velocitat de circulació mitjana és superior o igual a 80 km/h) i en un 10% a les secundàries (inferior a 80 km/h i superior o igual a 25 km/h) de la zona 1, del 10% a les principals i del 5% a les secundàries de la zona 2 l’any 2010. Els plans de mobilitat urbana, com a elements de disseny de l’estratègia de mobilitat sostenible de cadascun dels municipis, que elaboren els ajuntaments, s’han de dissenyar per assolir també aquell any una reducció equivalent a la disminució de la mobilitat a les vies urbanes d’entre un 5 i un 10% a la zona 1 i d’un 5% a la zona 2. En el cas particular de la ciutat de Barcelona, el seu pla de mobilitat ha d’aconseguir, a més, l’equivalent a la reducció de la mobilitat en un 20% a les vies amb major intensitat mitjana diària (per exemple, la Gran Via, l’av. Diagonal, i l’av.Meridiana).

·        La dotació de plans de mobilitat en centres de treball i centres generadors de mobilitat. Els centres de treball i generadors de mobilitat d’administracions públiques i d’empreses públiques amb més de 200 treballadors, els centres de treball amb més de 500 treballadors, i els centres generadors de mobilitat amb més de 500 visitants habituals hauran d’aprovar plans de mobilitat específics abans de finals de 2009, tret que estiguin inclosos en un pla de mobilitat de l’àrea industrial a què pertanyen.

·        La gestió de la velocitat de la circulació. El Servei Català del Trànsit regularà la velocitat màxima de circulació a les diferents vies principals, d’acord amb els nivells de contaminació, la densitat del trànsit i la seguretat. En una primera fase, s’ha establert com a velocitat màxima de circulació 80 km/h a les autopistes, autovies i carreteres principals de la zona 1, i la velocitat màxima recomanada a les vies ràpides de la zona 2, 90 km/h. En una segona fase, es regularà el límit màxim de velocitat de circulació per trams de via en funció de diferents paràmetres com la contaminació, la congestió, la seguretat i la capacitat de dispersió al medi atmosfèric.

·        L’ambientalització dels vehicles pesants vinculats a la prestació de serveis públics. Els titulars dels vehicles pesants dièsel del tipus convencional Euro I i Euro II vinculats a la prestació de serveis públics, com autobusos, camions de recollida d’escombraries, camions de neteja viària o camions de bombers, hauran de substituir gradualment aquests vehicles per d’altres que funcionin amb gas natural o combustibles o tecnologia que generin emissions de contaminants a l’aire equivalents o inferiors, o bé hauran d’instal·lar filtres de partícules als vehicles que a 31 de desembre de 2009 no s’hagin substituït. Els vehicles pesants dièsel del tipus Euro III vinculats a la prestació de serveis públics han de disposar de filtres de partícules excepte si se’n preveu la substitució abans del 31 de desembre de 2009.

Amb caràcter general, s’estima que l’aplicació del Pla d’actuació al sector del transport terrestre comportarà un descens del 30% de les emissions, tant de diòxid de nitrogen com de PM₁₀.

 

Per tal de reduir les emissions associades a l’activitat del recinte:

 

·        S’introduiran requeriments ambientals a la flota de camions de transport de contenidors que operen al Port de Barcelona. L’Autoritat Portuària establirà aquests criteris en els requeriments i incentius precisos per a l’obtenció de l’autorització d’entrada i sortida del recinte.

·        Es renovarà anticipadament la flota d’embarcacions de suport a la prestació de serveis que operen a l’interior del Port. Es farà d’acord amb la normativa més estricta d’emissió de contaminants a l’aire, amb l’objectiu que l’any 2010 el 40% de l’activitat s’executi amb unitats homologades.

 

·        Es promourà que els operadors de les terminals renovin la maquinària auxiliar de càrrega i descàrrega.

 

·        Es dissenyarà un esquema de taxes portuàries que inclourà exempcions per als vaixells menys contaminants.

·        Es desenvoluparà el Pla estratègic del Port, que presenta com a línia prioritària d’actuació el desenvolupament del transport ferroviari de mercaderies. Absorbirà bona part de l’increment del trànsit d’aquests productes que es produirà arran de l’ampliació del recinte.

 

·        S’establiran millores en la manipulació de productes pulverulents. L’objectiu és disminuir les emissions difuses de partícules, a través de les bones pràctiques en la utilització de la maquinària i en el transport de les mercaderies, i la limitació o suspensió de determinades operacions en velocitats elevades del vent.

 

·        S’exigirà la reserva de l’espai necessari per al subministrament elèctric als vaixells en la construcció de noves terminals o en la seva modificació substancial. Aquesta mesura és una de les opcions més eficients per reduir la contaminació, ja que s’evita utilitzar els motors de les embarcacions quan aquestes estan atracades al moll, i passen a abastir-se de l’energia que els subministren les centrals elèctriques, més eficient i generadora d’emissions més baixes. S’estima que el benefici ambiental se situa al voltant del 90%.

 

En conjunt, s’estima que les mesures aplicades al Port de Barcelona permetran una reducció del 20% de NO₂ i el 10% de PM₁₀.

AENA, les companyies que operen a l’Aeroport i la Comissió Rectora del Pla d’actuació hauran de redactar i implantar un pla de reducció d’emissions dels dos contaminants que inclou el Pla, associat a la millora de l’operativa a terra per tal d’estalviar el consum de combustibles. També s’haurà de promoure l’ús de les unitats auxiliars de subministrament d’energia de les aeronaus, que s’utilitzen durant el període en què els avions estan estacionats i necessiten proveir-se d’energia.

 

Les mesures aplicades a l’Aeroport del Prat de Llobregat comportaran un descens aproximat del 20% de NO₂.

 

 

 

 

 

 

En els sectors de la indústria i l’energia, el descens d’emissions es calcula en un 30% de les partícules i del NO₂.

S’han avaluat amb caràcter general aquelles accions que comporten una major eficiència dels sistemes energètics implantats actualment, ja sigui modificant-los amb alternatives més netes o bé perquè redueixen els consums actuals de combustibles. S’han previst les accions següents: el Pla de renovació de calderes i escalfadors domèstics a Catalunya i la renovació d’electrodomèstics, que preveu el Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, el Decret d’ecoeficiència en edificis, i el Codi tècnic de l’edificació.

Les mesures associades a aquest àmbit tenen com a objectiu no incrementar les fonts d’emissió d’òxids de nitrogen i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres localitzades a la zona de protecció especial fins que el medi atmosfèric ho permeti. Es tracta de criteris ambientals a aplicar:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Es defineixen amb l’objectiu de donar a conèixer el Pla d’actuació, els motius que n’han motivat la redacció i els beneficis que comporta implantar-lo, i formar els organismes i el personal responsable de la implantació de les mesures amb la finalitat d’assegurar la seva adopció. Aquestes mesures són les següents: Accions de comunicació per difondre el Pla d’actuació i les seves mesures; la campanya de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura; un Manual de Bones Pràctiques ambientals destinat a les empreses de serveis logístics i transport; cursos de gestió del transport de mercaderies; un Manual de gestió de la mobilitat en centres de treball; cursos per a l’elaboració i implantació de plans de mobilitat; seminaris per incorporar criteris ambientals en la contractació pública; cursos de conducció eficient adreçats a conductors de vehicles pesants; cursos de conducció eficient dirigits a conductors de turismes; seminaris sobre l’aplicació del Decret d’ecoeficiència en edificis i el Codi tècnic de l’edificació; i seminaris sobre millores en el manteniment i la gestió dels edificis.

El Decret d’aprovació del Pla crea l’Oficina Tècnica de Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire, que s’adscriu a la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’Oficina haurà d’avaluar tècnicament la implantació del Pla, preparar la documentació tècnica per a la seva aplicació, elaborar els informes preceptius que estableix el Pla i donar l’assistència necessària a ens locals, administracions i empreses vinculades.

 

Es crea la Comissió Rectora, que aprovarà els criteris tècnics necessaris per a l’aplicació del Pla, informarà sobre les accions planificades pels diferents organismes, farà els suggeriments adients per assolir els objectius, valorarà les propostes i els suggeriments que formuli el Fòrum Social de Participació, i aprovarà els criteris tècnics elaborats per l’Oficina Tècnica de Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire.

 

Es crea la Comissió Institucional, com a òrgan que ha de dur a terme el seguiment de la implantació del Pla, i el Fòrum Social de Participació en què participaran els agents socials.

 

 

El Pla d’actuació compta amb un pressupost d’uns 279 milions d’euros associats a actuacions noves derivades del Pla d’actuació, i d’uns 1.140 milions d’euros corresponents a accions ja previstes en altres plans que contribueixen als objectius del Pla d’actuació.